Resultats de la cerca

Jugà al Club Turó i el 1943 fundà amb el seu germà la secció d’hoquei sobre patins del Reial Club Deportiu Espanyol Formà part de la plantilla de l’Espanyol que guanyà els Campionats de Catalunya 1943, 1944 i d’Espanya 1944 Després fou directiu de la secció d’hoquei sobre patins de l’Espanyol i de la Federació Espanyola de Patinatge, que l’agost del 1955 creà el Trofeo Internacional Augusto Samaranch en la seva memòria

S’inicià com a patinador al començament dels anys cinquanta al Club Turó Fou diverses vegades campió de Catalunya i d’Espanya, plusmarquista estatal de 5000, 10000 i 20000 m en pista i internacional amb la selecció espanyola Simultàniament, començà a jugar a hoquei a l’equip juvenil del Reial Club Deportiu Espanyol, i posteriorment, onze temporades en el CT Barcino, una en el CP Vilanova, quatre en el RCD Espanyol, quatre en el CE Vendrell, una en el CP Calafell i una en el CN Caldes, on es retirà a quaranta anys Guanyà dues lligues del Campionat de Catalunya, una…

Jugà al FC Barcelona, el CH Catalunya, el CD Universitari, el CT Barcino i el RCD Espanyol, club en el qual es retirà També fou internacional amb la selecció espanyola a l’europeu del 1959, en el qual Espanya acabà subcampiona Com a tècnic dirigí l’Espanyol, el Vilanova –amb el qual fou campió d’Espanya–, el Picadero, l’Sferic de Terrassa i el Piera Fou seleccionador espanyol juvenil en dues etapes i absolut 1985-86 Guanyà dos europeus juvenils 1973, 1974 i un europeu sènior 1985

Jugà al Club Turó fins el 1942, quan passà al Reial Club Deportiu Espanyol, que acabava de crear la secció d’hoquei sobre patins Amb l’Espanyol guanyà un Campionat de Catalunya 1943 i la primera edició del Campionat d’Espanya 1944 El 1945 fitxà pel Patín Club, en què es retirà el 1947

Començà a jugar en el Club Turó el 1939, d’on passà a la secció d’hoquei sobre patins del Reial Club Deportiu Espanyol 1942-63 Amb l’Espanyol, on jugava de davanter, guanyà catorze Campionats de Catalunya, onze d’Espanya 1944, 1947, 1948, 1949, 1951, 1954-57, 1961, 1962 i dues Copes de les Nacions de Montreux 1952, 1953, que en aquella època era la Copa d’Europa oficiosa El 1947 formà part de la primera selecció espanyola de la història, que fou tercera en el Campionat del Món Jugà 113 partits amb la selecció i assolí tres Campionats del Món 1951, 1954, 1955 i quatre…

Jugà al Club Turó, que presidí durant la dècada dels quaranta, i també fou delegat de la secció d’hoquei patins del RCD Espanyol L’any 1956 entrà com a vicepresident a la junta directiva de la Federació Catalana de Patinatge, que posteriorment presidí 1960-65 També fou vocal de la junta directiva de l’Espanyol i responsable de les seccions els anys setanta

S’inicià al Club Turó i passà al RCD Espanyol 1943-50 quan aquest club creà la secció d’hoquei sobre patins Amb la samarreta de l’Espanyol guanyà set Campionats de Catalunya 1943, 1944, 1946-50 i quatre d’Espanya 1944, 1947, 1948, 1949 També fou quinze vegades internacional absolut i un dels integrants de la primera selecció espanyola de la història que participà en el Mundial 1947

Format al CE Noia, el 1955 fitxà pel RCD Espanyol Aquell mateix any debutà com a internacional absolut i guanyà el Campionat del Món i d’Europa amb la selecció espanyola Jugà onze temporades consecutives amb l’Espanyol, i guanyà cinc Campionats d’Espanya 1955, 1956, 1957, 1961, 1962 i quatre de Catalunya 1955, 1956, 1958, 1961 I amb la selecció conquerí dos Mundials més 1964, 1966, un altre Campionat d’Europa 1957 i quatre Copes de les Nacions de Montreux 1957, 1959, 1960, 1964 El 1966 tornà al Noia, en el qual jugà set temporades més fins que es retirà, essent jugador entrenador, després d’…

S’inicià al Club Turó, des d’on passà al RCD Espanyol Fitxà pel FC Barcelona, amb el qual es proclamà campió d’Espanya 1953, i el mateix any debutà amb la selecció espanyola amb un tercer lloc al Mundial L’any següent tornà a l’Espanyol, amb el qual guanyà tres Campionats d’Espanya més 1954, 1955, 1956 i dos de Catalunya 1955, 1956 Es retirà prematurament el 1956 per motius laborals

Començà a jugar de defensa al Club Alfa de Barcelona, el qual es convertí, després de la fusió amb el Turó el 1942, en el RCD Espanyol Després de guanyar vuit Campionats de Catalunya i cinc d’Espanya entre el 1943 i el 1951, passà a fer d’entrenador del RCD Espanyol, fins que el 1954 fou nomenat president del Collegi d’Àrbitres d’Hoquei sobre Patins de la Federació Espanyola de Patinatge, de la qual també fou vocal de la junta directiva