Resultats de la cerca

Entre els anys 1942 i 1966 formà part de la junta directiva del RCD Espanyol, del qual fou màxim responsable de la secció d’hoquei durant quatre anys Durant nou anys fou tresorer a la Federació Espanyola d’Hoquei i Patinatge i impulsà, juntament amb Joan Antoni Samaranch, el canvi del disc per la bola amb què es juga actualment Des del 1954 fou vicepresident de la Federació Espanyola de Patinatge, creada aquell mateix any com a escissió de la Federació d’Hoquei També en fou el president 1968-72 D’altra banda, formà part del comitè organitzador dels Jocs Mediterranis celebrats a Barcelona 1955…

Presidí la secció d’hoquei del Reus Deportiu 1967-70 quan era el gran dominador en l’àmbit internacional Al final dels anys seixanta entrà a la directiva de la Federació Espanyola de Patinatge com a vocal i, més tard, com a responsable del Comitè Executiu Després d’un parèntesi de quatre anys, el 1984 hi tornà com a vicepresident i assessor del president, Manuel Domènech, fins el 1992 Posteriorment, accedí a la presidència de la FEP 1996-2004 També fou vicepresident del Comitè Internacional d’Hoquei Patins 1988-92

La temporada 1940-41 debutà a primera divisió, i el 1948 feu el debut internacional en el Campionat del Món de Lisboa Després d’arbitrar més de 1500 partits a Espanya i uns 150 d’internacionals, es retirà en el Mundial del 1962 Al cap d’un any, fou nomenat president del Comitè d’Àrbitres de la Federació Espanyola de Patinatge, càrrec del qual dimití al cap de pocs mesos per ser vocal del Comitè Internacional d’Àrbitres Fou vicepresident de la Federació Espanyola de Patinatge 1973-86 i presidí la Confederació Europea de Roller Skating CERS 1982-87

Fou vocal de la Federació Espanyola d’Hoquei 1950-54 fins que es creà la Federació Espanyola de Patinatge FEP i en fou designat president del comitè de competició Fou vicepresident de la Federació Internacional de Patinatge 1976-78 i presidí la FEP entre el setembre del 1984 i l’octubre del 1992 És membre de mèrit del Comitè Olímpic Espanyol, a més de soci d’honor del Reus Deportiu Fou una de les figures clau en la concessió de la subseu olímpica d’hoquei sobre patins a la ciutat de Reus Rebé la medalla de plata al mèrit esportiu del Consejo Superior de Deportes

Enginyer tècnic tèxtil per l’Escola Industrial, la seva trajectòria professional transcorregué a l’empresa Tintes Colomer SA fins a la jubilació Tingué una gran activitat en diverses institucions patronals fou membre de la junta directiva de l’ Institut Industrial de Terrassa  des del 1975, de la qual fou vicepresident del 1991 al 2005 i, des d’aquest any fins a la mort, president vicepresident de la patronal CECOT  del 1991 al 2013 i, a partir d’aquest any, presidí la Fundació Institut Industrial i Comercial Estigué també molt vinculat a l’hoquei sobre patins Com a jugador s’…

Es vinculà a aquest esport el 1965 com a delegat i membre de la junta directiva del Casal de Vilafranca i un any després es convertí en entrenador Seguí en el càrrec quan el 1970 la secció d’hoquei del Casal s’escindí i es fundà el Club Patí Vilafranca, amb el qual el 1979 assolí l’ascens a la divisió d’honor, però la temporada següent deixà la banqueta Després d’una breu etapa com a membre de la junta directiva de la Federació Espanyola de Patinatge 1983-85 i com a entrenador dels equips del collegi Sant Ramon, tornà a la directiva del CP Vilafranca, i en fou president 1987-91 El 1992 entrà…

Debutà a la màxima categoria amb l’Arrahona Posteriorment jugà al Cerdanyola Club d’Hoquei 1961-62, el Reial Club Deportiu Espanyol 1962-66, el Club Patí Vilanova 1966-69, l’Igualada Hoquei Club 1969-70 i el Futbol Club Barcelona 1970-77 Guanyà una Lliga 1973, dues Copes d’Espanya 1972, 1975 i dues Copes d’Europa 1973, 1974 Amb la selecció espanyola, es proclamà subcampió del món 1968 El 1976 es retirà, però tornà ja iniciada la temporada 1976-77 perquè es lesionà el porter titular, Josep Ramoneda Un any després de deixar l’hoquei actiu feu de delegat de la selecció espanyola i, més tard,…

Jugà puntualment al final dels anys quaranta, però aviat passà a les tasques directives i el 1948 ja feia de delegat al Gran Via de Barcelona Després anà al Creu Roja i finalment a l’Apolo, on començà la carrera d’entrenador, que continuà en el Joventut de Badalona El 1957 entrà a la Federació Catalana de Patinatge i es convertí, successivament, en el responsable del comitè d’hoquei, del collegi d’àrbitres, del collegi regional de preparadors i de la selecció catalana Fou seleccionador espanyol absolut i júnior 1967-75, i guanyà dos Campionats del Món 1970, 1972, un d’Europa 1969 i tres Copes…

Soci fundador del Girona CH 1940 i del Girona FC 1946, es dedicà a l’arbitratge Començà dirigint partits del Campionat de Catalunya, el 1949 obtingué la categoria estatal, el 1957 feu el seu debut internacional a la Copa de les Nacions de Montreux, i es retirà el 1962 Uns quants anys després, presidí el Comitè Territorial d’Àrbitres de Girona

Davanter, començà al Club Patí Reus, filial del Reus Deportiu, al qual s’integrà el 1967 i amb el qual guanyà cinc Copes d’Europa 1968-72, cinc Lligues 1969-73 i tres Copes d’Espanya 1970, 1971, 1973 També jugà al Reus Ploms 1974-81, i en els anys vuitanta fou entrenador dels dos clubs Després entrenà equips d’hoquei de base i el 2009 entrà al Comitè Tècnic de la delegació tarragonina de la Federació Catalana de Patinatge