Resultats de la cerca

Editada per l’empresa catalana 5 Sports, amb seu i redacció a Barcelona, començà a publicar-se mensualment en castellà al febrer del 1979 El director era el periodista Carlos Martín Usieto i el redactor en cap, Antonio Mas Samora, que anys més tard es convertí en el director executiu Una de les redactores era Imma Pedemonte Al final del 1984 comprà la seva capçalera l’empresa gallega Galipress i traslladà la seva seu i redacció a la Corunya El darrer número es publicà l’any 1992

Jugà al Magnetos 1965-67, etapa en la qual fou campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola 1966, al Club d’Esports Vendrell 1967-69, al Reial Club Deportiu Espanyol 1969-71, al Cerdanyola Club d’Hoquei 1971-75, al Club Patí Vilanova 1975-77, amb el qual guanyà la Copa del Rei 1976, i al Futbol Club Barcelona 1977-83, on es retirà Amb el Barça assolí vint títols sis Copes d’Europa consecutives 1978-83, tres Supercopes d’Europa 1981, 1982, 1983, una Copa Intercontinental 1983, dues Copes de les Nacions de Montreux 1978, 1980, cinc Lligues 1978-82 i tres Copes del Rei 1978, 1979, 1981 Amb…

Pioner d’aquest esport, debutà amb el primer equip del Cerdanyola Hoquei Club a l’estiu del 1936 Conquerí un Campionat de Catalunya de segona divisió, un de primera divisió i dos Trofeus Pironti Es retirà el 1949

Fundat el 1929, fou un dels primers clubs d’hoquei sobre patins de Catalunya legalment organitzats L’any 1930 guanyà el primer Campionat de Catalunya i durant aquesta dècada en conquerí cinc més A les seves files hi jugaren els germans Joan i Tomàs Clascà i Mariano Masiques, pioners d’aquest esport Desaparegué després de la Guerra Civil

Començà a jugar com a davantera al CH Canet, on jugà quatre temporades Després, marxà al CE Arenys de Munt, on estigué tres anys i guanyà un Campionat de Catalunya i un Campionat d’Espanya 1999 Formà part de la primera selecció espanyola femenina d’aquest esport, que obtingué la medalla de bronze al Campionat d’Europa 1991, i es proclamà campiona del món 1994

Pioner d’aquest esport, conquerí vuit Campionats de Catalunya entre el 1930 i el 1944 amb el Catalunya Skating Club, el Girona HC i el RCD Espanyol, amb el qual també fou campió d’Espanya 1944 Fitxà pel Cerdanyola CH i el Sabadell, al qual entrenà També fou un destacat patinador artístic amb la seva germana Maria El seu germà petit, Tomàs, fou jugador d’hoquei i àrbitre

Enginyer tècnic tèxtil per l’Escola Industrial, la seva trajectòria professional transcorregué a l’empresa Tintes Colomer SA fins a la jubilació Tingué una gran activitat en diverses institucions patronals fou membre de la junta directiva de l’ Institut Industrial de Terrassa  des del 1975, de la qual fou vicepresident del 1991 al 2005 i, des d’aquest any fins a la mort, president vicepresident de la patronal CECOT  del 1991 al 2013 i, a partir d’aquest any, presidí la Fundació Institut Industrial i Comercial Estigué també molt vinculat a l’hoquei sobre patins Com a jugador s’inicià al Club…

Començà a la UE Barberà, i després passà al CH Badia, amb el qual guanyà les dues primeres edicions de la Lliga Catalana femenina 1990, 1991 Formà part de la primera selecció espanyola femenina de la història d’aquest esport, que assolí la medalla de bronze al Campionat d’Europa 1991 Tornà al Barberà, i més tard jugà a l’HC Sentmenat, el CP Sant Josep de Badalona i el Cerdanyola HC, en el qual es retirà 2006

Vinculat a la secció d’hoquei patins de l’Sferic de Terrassa, el 1969 es feu àrbitre d’aquest esport i durant vint anys es convertí en una referència de l’arbitratge en els àmbits català, estatal i internacional Participà en el Campionat d’Europa absolut 1987 Presidí el Comitè Català d’Àrbitres de la Federació Catalana de Patinatge 1988-2002 i, posteriorment, la Comissió Nacional d’Àrbitres de la federació espanyola Quan deixà el càrrec, collaborà en la promoció de l’hoquei en línia a Catalunya i a la resta de l’Estat

Començà la seva vinculació amb aquest esport com a delegat del Reus Deportiu durant els anys cinquanta i el 1962 passà a ser l’entrenador del primer equip Sota la seva direcció, el Reus guanyà sis Copes d’Europa consecutives 1967-72, sis Lligues estatals 1966, 1967, 1969-72, tres Copes d’Espanya 1966, 1970, 1971 i un Campionat de Catalunya 1967 Deixà el càrrec en acabar la temporada 1971-72 i uns quants anys després tornà al club com a delegat També fou ajudant d’August Serra en la selecció espanyola júnior que guanyà l’europeu del 1964