Resultats de la cerca

Fundat el 1929, fou un dels primers clubs d’hoquei sobre patins de Catalunya legalment organitzats L’any 1930 guanyà el primer Campionat de Catalunya i durant aquesta dècada en conquerí cinc més A les seves files hi jugaren els germans Joan i Tomàs Clascà i Mariano Masiques, pioners d’aquest esport Desaparegué després de la Guerra Civil

Fundat el 4 de maig de 1950 sota la presidència de Josep Morera, nasqué com una escissió del Club Patí Igualada, creat el 1949 i desaparegut uns quants anys després El seu primer terreny de joc fou la pista de ball del cinema Astòria, on el 20 de novembre de 1949 s’havia disputat el primer partit d’hoquei sobre patins a Igualada Jugà el primer partit oficial contra el CP Igualada, al qual guanyà per 3-11 en el Campionat de Catalunya de segona divisió La temporada següent 1951-52 obtingué el seu primer ascens i la de 1954-55 es proclamà campió d’Espanya de segona divisió preferent i ascendí a…

La pista de joc, de superfície llisa, té forma rectangular habitualment 40 x 20 m i la delimiten unes tanques de poc més d’un metre d’alçària L’hoquei sobre patins modern nasqué al final del segle XIX a Anglaterra, on hi havia moltes pistes de fusta per a patinar sobre rodes, que s’havien posat de moda en algunes ciutats europees com Londres, París o Berlín, i també als Estats Units El seu origen és el rink polo o roller polo , un primitiu hoquei sobre patins que segons algunes fonts sorgí quan l’anglès Edward Crawford, en tornar d’un viatge a Chicago i conèixer l’hoquei sobre gel, portà…

Inicis i consolidació Dedicada preferentment al futbol, al llarg de la seva història ha tingut una vintena de seccions, cinc de les quals són actualment professionals futbol, bàsquet, handbol, hoquei sobre patins i futbol sala i una desena són amateurs , entre les quals destaquen les d’atletisme, voleibol i rugbi L’octubre del 1899 el suís resident a Barcelona Joan Gamper feu una crida al periòdic Los Deportes per a reunir els afeccionats al futbol que volguessin crear un club A la seva crida respongueren onze persones Otto Kunzle, Walter Wild, John i William Parsons, Otto Maier, Lluís d’Ossó…