Resultats de la cerca

Jugà en diversos clubs catalans amb els quals aconseguí podi en quatre Copes de la Reina, participà en vuit Campionats d’Espanya i guanyà una Lliga 2009 Com a membre de la selecció espanyola, jugà set Mundials 2005, 2007-12, dels quals destaca el tercer lloc el 2012 Amb la selecció catalana, disputà tres World Cup 2004, 2005, 2006

Debutà com a àrbitre el 1952 en un partit de categoria juvenil i l’any següent dirigí el seu primer encontre a primera divisió en un derbi Reus Deportiu-Reus Ploms El 1956 adquirí la categoria internacional i participà en tres Mundials 1958, 1960, 1964 Es retirà el 1966 amb 760 partits arbitrats, 70 dels quals internacionals, i dos anys després entrà a la Federació Catalana de Patinatge Poc després va ser designat president del Comitè d’Àrbitres de la Federació Catalana i més tard vicepresident del de l’Espanyola, càrrecs que ocupava quan morí

Entrà al Futbol Club Barcelona juvenil i, el 1960, debutà a la divisió d’honor amb el Club Tennis Barcino Jugà al Cerdanyola Club d’Hoquei 1961-64, 1969-71, al Club Patí Voltregà 1964-67 i al Reial Club Deportiu Espanyol 1967-69 Guanyà una Copa d’Europa 1966, una Lliga 1965, una Copa d’Espanya 1965 i dos Campionats de Catalunya 1965, 1969 Fou setanta-tres vegades internacional entre la selecció espanyola júnior i l’absoluta Fou subcampió d’Europa júnior 1960, i amb la selecció absoluta guanyà la Copa Llatina 1963, dos títols mundials 1964, 1966 i dues Copes de les Nacions de…

Amb el CH Canet debutà en la segona edició de la Lliga Catalana la temporada 1990-91 La temporada 1997-98 fitxà per l’Arenys de Munt, els colors del qual defensà fins la campanya 2007-08 i amb qui guanyà tres Campionats de Catalunya 1999, 2000, 2002, dos d’Espanya 1999, 2004 i una Copa Catalana 2005, i fou subcampiona de la primera edició de la Copa d’Europa celebrada l’any 2007 a Sant Hipòlit de Voltregà Fou internacional per Espanya durant onze anys, set com a capitana, fins el 2003, que hi renuncià, i guanyà dos Mundials 1994, 1996 i un europeu 1995 També jugà amb la selecció…

Defensa conegut com Paco Boronat que s’inicià en el CH Catalunya i jugà en l’Associació Valdemia abans de fer-ho amb el Reial Club Deportiu Espanyol, amb el qual guanyà quatre Campionats d’Espanya 1954-57 i cinc de Catalunya 1952, 1953, 1955, 1956, 1958 Amb la selecció espanyola fou dues vegades campió del món 1954, 1955 i tres campió d’Europa 1954, 1955, 1957 També participà en els Mundials del 1958 i del 1960 Com a entrenador, dirigí la selecció espanyola júnior, que aconseguí el Campionat d’Europa 1962, i l’absoluta 1962-67, amb la qual guanyà dos Campionats del Món 1964, 1966…

Jugà al Club Patí Roda, l’equip sub-23 del Club Patí Vic, el Club Patí Taradell i el Club Patí Manlleu Parallelament entrenà equips de base del Roda, el Manlleu i el Voltregà Entrenà l’equip sènior del Sant Hipòlit al final de la temporada 1992-93 i aconseguí el subcampionat de la Copa del Rei Posteriorment entrenà els equips base del Vic, on fou segon entrenador del primer equip la temporada 2000-01 i guanyà la Copa de la CERS Entre el 2002 i el 2004 dirigí l’Andorra Hoquei Club i la selecció andorrana El 2004 formà part de l’organigrama tècnic de la Federació Espanyola de Patinatge, guanyà…

La temporada 1940-41 fou un dels porters del primer equip de futbol del Reial Club Deportiu Espanyol, però no jugà cap partit Uns quants anys després entrà a la junta directiva del club i el 1947 substituí Joan Antoni Samaranch com a delegat de la secció d’hoquei sobre patins Com a seleccionador estatal 1951-60 conquerí dos Mundials 1954, 1955 i tres Europeus 1954, 1955, 1957 Quan deixà la selecció fou nomenat vicepresident de la Federació Espanyola de Patinatge, que presidí 1961-66 Aquell mateix any substituí Samaranch com a representant de la Delegación Nacional de Educación…

Davantera que començà a jugar amb el CH Sant Feliu de Codines, en el qual romangué fins la temporada 1991-92 La 1992-93 emigrà a Alemanya per jugar amb el Bison Calenberg Eldagsen i la següent tornà a Catalunya i fitxà pel CHP Bigues i Riells, en el qual aconseguí els Campionats de Catalunya i d’Espanya 2000 i es retirà l’any 2008 El 2007, però, reforçà el Herringen alemany en la Copa d’Europa que es disputà a Sant Hipòlit de Voltregà, on guanyà la medalla de bronze, i el 2010 jugà un partit a la recent creada OK Lliga espanyola amb el Bigues i Riells Formà part de la selecció espanyola en…

S’inicià com a juvenil a La Salle Bonanova, passà pel juvenil del Reial Club Deportiu Espanyol i el 1966 arribà al Futbol Club Barcelona, amb el primer equip del qual debutà el 1967 Fou molts anys capità del Barça i guanyà vuit Lligues 1974, 1977-82 i 1984, cinc Copes d’Espanya 1972, 1975, 1978, 1979, 1981, nou Copes d’Europa 1973-74 i 1978-84, cinc Copes Continentals 1980-84, una Copa Intercontinental 1983 i dues Copes de les Nacions de Montreux 1978, 1980 Amb la selecció espanyola fou 101 vegades internacional, i guanyà dos Mundials 1972, 1980, un Europeu 1979 i dos Europeus…

Es vinculà a aquest esport el 1965 com a delegat i membre de la junta directiva del Casal de Vilafranca i un any després es convertí en entrenador Seguí en el càrrec quan el 1970 la secció d’hoquei del Casal s’escindí i es fundà el Club Patí Vilafranca, amb el qual el 1979 assolí l’ascens a la divisió d’honor, però la temporada següent deixà la banqueta Després d’una breu etapa com a membre de la junta directiva de la Federació Espanyola de Patinatge 1983-85 i com a entrenador dels equips del collegi Sant Ramon, tornà a la directiva del CP Vilafranca, i en fou president 1987-91 El 1992 entrà…