Resultats de la cerca

La temporada 1940-41 fou un dels porters del primer equip de futbol del Reial Club Deportiu Espanyol, però no jugà cap partit Uns quants anys després entrà a la junta directiva del club i el 1947 substituí Joan Antoni Samaranch com a delegat de la secció d’hoquei sobre patins Com a seleccionador estatal 1951-60 conquerí dos Mundials 1954, 1955 i tres Europeus 1954, 1955, 1957 Quan deixà la selecció fou nomenat vicepresident de la Federació Espanyola de Patinatge, que presidí 1961-66 Aquell mateix any substituí Samaranch com a representant de la Delegación Nacional de Educación…

Format en el Club Patí Voltregà, el 1963 arribà al primer equip i guanyà el Campionat de Catalunya La temporada següent jugà en el Salesians de València mentre feia el servei militar i quan tornà jugà amb l’Inriva, el filial del Voltregà, a la divisió d’honor El 1967, però, l’Inriva passà en bloc al Voltregà i ja no deixà aquest equip fins el 1977, quan es retirà amb un balanç de dues Copes d’Europa 1975, 1976, dues Lligues 1975, 1976 i tres Copes d’Espanya 1969, 1974, 1977 en el seu palmarès Es proclamà subcampió del món amb la selecció espanyola 1968 El 1979 tornà…

Inicià la carrera d’àrbitre a mitjan anys cinquanta, quan l’hoquei arribà a Maçanet Debutà a la divisió d’honor xiulant un Barça-Reus i la temporada 1975-76 debutà com a àrbitre internacional Entre d’altres, arbitrà el Mundial d’Oviedo 1976 i l’europeu de Barcelona 1979

Fou el primer delegat i entrenador de la secció d’hoquei patins del Futbol Club Barcelona quan aquesta es creà el 1942 Posteriorment, els anys cinquanta, també fou àrbitre internacional i membre de l’equip tècnic de la selecció espanyola que es proclamà per primera vegada campiona del món 1951

Començà a arbitrar partits del Campionat de Catalunya al principi del 1940, quan va entrar a la Federació Catalana com a secretari tècnic Obtingué la categoria internacional 1945 i fou un dels àrbitres del Campionat del Món de Barcelona 1951 Fou secretari de la Federació Catalana de Patinatge fins els anys seixanta

Jugà al Club Turó fins el 1942, quan passà al Reial Club Deportiu Espanyol, que acabava de crear la secció d’hoquei sobre patins Amb l’Espanyol guanyà un Campionat de Catalunya 1943 i la primera edició del Campionat d’Espanya 1944 El 1945 fitxà pel Patín Club, en què es retirà el 1947

S’inicià al Club Patí Vic i, quan era júnior, fitxà pel FC Barcelona i guanyà el Campionat d’Europa de la categoria 1987 amb la selecció espanyola Aquella mateixa temporada debutà amb el primer equip blaugrana, però tornà al Vic 1988-92 Després jugà al Cerdanyola HC i es retirà a vint-i-sis anys al RCD Espanyol

S’inicià al Club Patí Vic, on estigué fins el 1988, quan marxà al Club Patí Voltregà, on es retirà al final de la temporada 2002-03 Guanyà la Copa de la CERS 2002 Fou internacional júnior amb la selecció espanyola Després de penjar els patins, fou segon entrenador del CP Voltregà i de la selecció catalana 2002-06

Formada a l’Igualada HC, hi jugà com a defensa fins el 1996, quan es retirà Quant a clubs, guanyà sis Campionats d’Espanya Fou internacional amb Catalunya partits d’exhibició i amb Espanya, selecció amb la qual assolí dos Campionats del Món 1994, 1996 i un d’Europa 1995 Com a entrenadora, dirigí l’equip femení B de l’Igualada 1998-2000

Es vinculà a l’hoquei com a delegat dels equips del collegi Claret, en el qual jugaven els seus fills El 1968 entrà a la Federació Catalana de Patinatge com a tresorer, a partir del 1971 fou vicepresident i entre el 1972 i el 1974, president Deixà el càrrec quan la Federació Espanyola de Patinatge dissolgué la catalana per dividir-la en quatre estaments provincials