Resultats de la cerca

Començà a arbitrar partits del Campionat de Catalunya al principi del 1940, quan va entrar a la Federació Catalana com a secretari tècnic Obtingué la categoria internacional 1945 i fou un dels àrbitres del Campionat del Món de Barcelona 1951 Fou secretari de la Federació Catalana de Patinatge fins els anys seixanta

Formà part del grup de pioners del Cerdanyola Club d’Hoquei, fundat el 1936, amb el qual guanyà el Trofeu Germans Pironti 1941, el primer títol de l’entitat El 1943 anà a l’Espanyol, on coincidí amb el seu germà Marcos, i jugant com a davanter guanyà el Campionat de Catalunya i la primera edició del Campionat d’Espanya 1944 Es retirà jove i, després de ser secretari de la junta directiva del Club Tennis Barcino, entrà en el món de la política

S’inicià el 1952 a l’Antorcha de Lleida i una vegada l’any següent fitxà pel Llista Blava 1953-60 Un cop retirat es convertí en el seu entrenador, càrrec que ocupà fins el 1987, quan passà a ser secretari tècnic del club, però tornà a la banqueta per a seguir dirigint l’equip fins el 1993 Posteriorment, feu tasques de delegat del primer equip fins a completar prop de seixanta anys a l’entitat lleidatana, per la qual cosa fou nomenat president honorari

Davanter, fitxà pel Club Esportiu Noia 1996-99 procedent del CP Areces Amb el Noia guanyà la Copa de la CERS i la Copa del Rei 1998 Passà al Reus Deportiu 1999-2009, en el qual es reciclà com a mig i conquerí una Lliga Europea 2008, dues Copes de la CERS 2003, 2004, una Copa del Rei 2006, una Supercopa d’Espanya 2006 i un Mundial de clubs 2008 Posteriorment jugà al Benfica de Portugal 2009-10, l’Areces 2010-11, a la primera divisió, i el Club d’Esports Vendrell 2011-12, equip en el qual es retirà per a convertir-se en secretari tècnic del Reus Deportiu

S’integrà en l’equip infantil del Cerdanyola Club d’Hoquei quan aquest es fundà el 1936 L’any 1941 guanyà el primer títol amb el Cerdanyola, el Trofeu Germans Pironti, i el 1942 fitxà pel RCD Espanyol, amb el qual jugà dues temporades i conquerí dos Campionats de Catalunya Tornà al Cerdanyola 1945-48 i l’Espanyol 1948-51, amb el qual guanyà tres Campionats de Catalunya i dos d’Espanya Acabà la seva carrera jugant dos anys al Club Hoquei Catalunya El 1947 jugà alguns partits amistosos amb la selecció espanyola El 1956 es traslladà a viure a Madrid, on feu d’entrenador del Marianistas i el…

Jugà al Magnetos 1965-67, etapa en la qual fou campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola 1966, al Club d’Esports Vendrell 1967-69, al Reial Club Deportiu Espanyol 1969-71, al Cerdanyola Club d’Hoquei 1971-75, al Club Patí Vilanova 1975-77, amb el qual guanyà la Copa del Rei 1976, i al Futbol Club Barcelona 1977-83, on es retirà Amb el Barça assolí vint títols sis Copes d’Europa consecutives 1978-83, tres Supercopes d’Europa 1981, 1982, 1983, una Copa Intercontinental 1983, dues Copes de les Nacions de Montreux 1978, 1980, cinc Lligues 1978-82 i tres Copes del Rei 1978, 1979, 1981 Amb…

Defensa format en el Club Patí Tordera, debutà a la divisió d’honor amb el primer equip d’aquesta entitat la temporada 1993-94, després d’un breu pas quan era júnior pel Blanes Hoquei Club 1991-92 Jugà al CP Vic 1995-99 i guanyà la Copa del Rei 1999 La temporada 1999-2000 arribà al FC Barcelona, on visqué la millor etapa de la seva carrera esportiva, al llarg de la qual assolí cinc Copes d’Europa 2000, 2001, 2002, 2004, 2005, una Copa CERS 2006, cinc Supercopes d’Europa 2000, 2001, 2002, 2004, 2005, dues Copes Ibèriques 2000, 2001, una Copa Intercontinental 2006, set Lligues 2000-06, quatre…

Enginyer tècnic tèxtil per l’Escola Industrial, la seva trajectòria professional transcorregué a l’empresa Tintes Colomer SA fins a la jubilació Tingué una gran activitat en diverses institucions patronals fou membre de la junta directiva de l’ Institut Industrial de Terrassa  des del 1975, de la qual fou vicepresident del 1991 al 2005 i, des d’aquest any fins a la mort, president vicepresident de la patronal CECOT  del 1991 al 2013 i, a partir d’aquest any, presidí la Fundació Institut Industrial i Comercial Estigué també molt vinculat a l’hoquei sobre patins Com a jugador s’inicià al Club…

Format a l’Sferic de Terrassa, passà al Futbol Club Barcelona 1979-93, en el qual jugà fins a la seva retirada Conquerí sis Copes d’Europa 1980-85, un Mundial de Clubs 1982, una Recopa d’Europa 1987, una Copa de les Nacions 1980, sis Lligues 1980-85 i quatre Copes d’Espanya 1981, 1985, 1986, 1987 Amb la selecció espanyola, assolí un Campionat del Món 1980 i tres d’Europa 1981, 1983, 1985 Després de retirar-se, fou coordinador del planter del Barça i segon entrenador del primer equip 1993-95 Fitxà com a primer entrenador i director tècnic del CP Alcobendas, al qual dirigí a la divisió d’honor…

Es formà en el Club Hoquei Lloret, i debutà a la màxima categoria amb el Club Patí Tordera 1992-95, amb el qual fou subcampió de la Copa de la CERS 1995 Visqué la seva millor etapa a l’Igualada Hoquei Club 1995-2000, amb el qual guanyà tres Copes d’Europa 1996, 1998, 1999, tres Supercopes d’Europa 1996, 1999, 2000, una Lliga espanyola 1997 i una Lliga Catalana 1999 Passà al Blanes Hoquei Club 2000-06, amb el qual conquerí una Copa del Rei 2001, i es retirà al CH Lloret 2006-08, on fou l’entrenador fins el 2011 Amb ell a la banqueta, el Lloret fou subcampió de la Copa de la CERS 2009 Fou…