Resultats de la cerca
Es mostren 289 resultats
Sant Pere del Vaticà

Plaça de Sant Pere del Vaticà
© Fototeca.cat-Corel
Basílica
La més gran de les quatre basíliques majors de Roma, construïda als segles XVI-XVII, en substitució de l’antiga basílica que Constantí erigí (segle IV) sobre la tomba de sant Pere, al Vaticà.
Nicolau V 1447-1455 n'encarregà un projecte —de creu llatina— a LB Alberti, i B Rossellino —restaurador de l’església de Sant Francesc a Assís— començà a erigir el nou cor La mort del papa féu suspendre l’obra, que, en gran part, fou destruïda Juli II 1503-13 n'encarregà un nou projecte —de planta central— a Bramante i en collocà la primera pedra 1506 L’obra fou continuada i retocada successivament pels arquitectes Rafael, Peruzzi, Sangallo i, finalment, per Miquel Àngel A la mort d’aquest 1564 hi mancava només la cúpula Al començament del segle XVI, sota Sixt V, fou novament canviat el…
Sant Pau Extramurs
Claustre de Sant Pau Extramurs
© Fototeca.cat
Basílica
Una de les quatre basíliques majors de Roma, situada a la via Ostiense, prop de la porta homònima.
Un primer edifici fou erigit per Constantí 324 sobre el lloc tradicional de la tomba de l’apòstol Més tard 388 Valentinià i Teodosi hi erigiren la gran basílica, completada el 395 per Honori No sofrí canvis importants fins a l’incendi del 1823 De l’antiga només resta l’arc triomfal, amb els seus mosaics del segle V Reconstruïda 1854 d’acord amb el plànol antic, consta de cinc naus llargues i espaioses, separades per quatre files de columnes És servida per benedictins d’ençà de la construcció de l’abadia contigua 737, que tingué la màxima esplendor durant la reforma de Cluny segles X-XI En fou…
Sant Joan del Laterà

Sant Joan del Laterà
nekotank (CC BY-ND 2.0)
Basílica
Una de les quatre basíliques majors de Roma, situada al Laterà.
Anomenada “cap i mare de totes les esglésies de la ciutat i del món” —antic títol de Jerusalem— pel fet d’ésser la catedral del bisbe de Roma, fou dedicada originalment al Salvador Després de la destrucció a causa d’un terratrèmol 896, fou reedificada per Sergi III 904-911 i dedicada a Joan Baptista ben aviat hi fou associat Joan Evangelista Destruïda per dos incendis 1308 i 1360, l’edifici actual fou construït sota diversos papes d’ençà d’Urbà V, pels arquitectes D Fontana 1543-1604 i F Borromini 1599-1667 La façana és obra d’A Galilei ~1734 A la banda NW de la basílica hi ha l’antic…
Santa Maria Major

Santa Maria Major
Carmelo Peciña (CC BY-SA 2.0)
Basílica
Una de les quatre basíliques majors de Roma, situada al mont Esquilí.
El nom li ve del fet d’ésser la més gran de les vuitanta esglésies dedicades a la Mare de Déu És coneguda també per basílica liberiana , perquè hom la identifica amb la basílica profana que el papa Liberi, al segle IV, degué cristianitzar una llegenda tardana diu que l’edificà en commemoració del miracle d’una nevada el mes d’agost —d’ací el títol ad nives — i que hom celebra en la festa de les Neus i també per Sancta Maria ad praesepe , perquè ja al segle VII hom hi creia guardat el pessebre de Betlem Sixt III 432-440 li donà l’estructura actual, la dedicà a la Mare de Déu el concili d'Efes…
basílica de la Sagrada Família

La basílica, en construcció (2019)
Dion Hinchcliffe (CC BY-SA 2.0)
Basílica
Edifici religiós que ha esdevingut un dels símbols de Barcelona i ha donat nom al barri que l’envolta.
Fou iniciat per l’Associació Josefina —fundada pel llibreter Josep M Bocabella i Verdaguer el 1866— segons un projecte de l’arquitecte Francesc de Paula del Villar i Carmona i la primera pedra fou collocada el 1882 L’any següent Villar renuncià a l’obra i se’n feu càrrec l’arquitecte Antoni Gaudí i Cornet , que optà per anar modificant el projecte primitiu sense fer-ne un de nou Un important donatiu permeté vers el 1893 de plantejar-se el temple amb una grandiositat no prevista, i el 1895, impulsada pels descendents de Josep M Bocabella, fou creada la Fundació de la Junta Constructora del…
es Fornàs de Torelló

Detall del mosaic del terra de la basílica paleocristiana d'es Fornàs de Torelló
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Talaiot
Basílica
Jaciment arqueològic
Lloc del terme de Maó, a l’oest de la ciutat, on hi ha una notable basílica paleocristiana excavada el 1957 prop d’un conjunt talaiòtic.
És un edifici rectangular, de 24 per 10 m, de nau única, amb absis rectangular, gairebé quadrat Conserva restes del paviment de mosaic i de l’altar Té també baptisteri i algunes dependències complementàries poc definides Correspon al tipus de basílica oriental africà, com les altres de les Balears, i ha estat datada als s V-VI
Valero Rivera López
Handbol
Jugador i entrenador d’handbol.
Jugà al FC Barcelona 1971-83 i guanyà tres Lligues 1973, 1980, 1982, tres Copes d’Espanya 1972, 1973, 1983 i dues Lligues Catalanes 1982, 1983 Es retirà el 1983, però continuà lligat al Barça com a tècnic fins el 2003 Accedí al càrrec a mitjan temporada 1983-84 substituint Sergi Petit i el mateix curs guanyà la Recopa, el primer títol europeu de la secció Posteriorment forjà l’equip d’handbol hegemònic de la dècada dels noranta, conegut com Dream Team , que obtingué sis Copes d’Europa 1991, 1996-2000 En el seu palmarès com a tècnic barcelonista, també hi figuren quatre Recopes d’Europa 1985,…
Valero Rivera Folch
Handbol
Jugador d’handbol.
Extrem esquerre format al planter del FC Barcelona, amb el primer equip del club guanyà la Copa d’Europa 2005, la Lliga 2003, la Copa del Rei 2004 i la Supercopa d’Espanya 2003 Jugà al BM Aragón 2005-07, l’Algesires 2007-08, en el qual marcà 163 gols, el Guadalajara 2008-09 i el Vigo 2009-10, abans de fitxar pel Nantes 2010-11, conjunt de la segona divisió francesa que obtingué l’ascens aquella mateixa temporada 2010-11 En 2011-12 fou escollit millor jugador i millor extrem esquerre de la Lliga francesa, de la qual fou el segon màxim golejador L'any 2016 retornà al primer equip del FC…
Joan Morera Altisen
Handbol
Jugador d’handbol.
Jugà en la màxima categoria amb el Club de Bàsquet Granollers 1965-68 i el Futbol Club Barcelona 1968-76 Guanyà cinc Lligues 1966-69, 1973 i tres Copes 1969, 1972, 1973 estatals Era extrem i fou el màxim golejador del campionat de Lliga diverses temporades Amb la selecció espanyola, debutà el 1964, jugà 84 partits i disputà els Jocs Olímpics de Munic 1972 Rebé la medalla d’or al mèrit esportiu 1972
Tomàs Moral Garcia

Tomàs Moral Garcia
FEDERACIÓ CATALANA D’HANDBOL
Handbol
Entrenador i dirigent d’handbol.
Jugà amb l’equip del collegi Bosco Navas de Barcelona, la Unió Esportiva Sant Fost i el Club de Balonmano de Santa Coloma S’inicià com a tècnic d’equips inferiors al Bosco Navas i, després, passà pel Virolai, el GE Seat i el Club de Balonmano de Santa Coloma També dirigí, sempre en categoria masculina, la selecció juvenil de Barcelona, les seleccions catalanes juvenil i júnior, i la selecció espanyola júnior, amb la qual es proclamà subcampió del món 1995 Fou director tècnic de la Federació Catalana d’Handbol 1990-95, i també en fou gerent 1995-99, així com també fou gerent del Patronat…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina