Resultats de la cerca

El 1966 fou designat primer president del Club Balonmano Cardedeu, càrrec que ocupà durant tres anys Posteriorment, inicià la carrera com a àrbitre, i després de dues temporades en la divisió d’honor espanyola 1973-75 aconseguí la categoria d’àrbitre internacional El 1981 esdevingué el president del Comitè d’Àrbitres espanyol, càrrec que ocupà en diferents etapes fins el 1990 El 1986 esdevingué també director de l’Escola Nacional d’Àrbitres de la Federació Espanyola d’Handbol Rebé les medalles de plata i d’or i la placa al mèrit de la federació espanyola

El seu objectiu és impulsar l’handbol femení, en especial el de categories de promoció Organitzada per la Federació Catalana d’Handbol, el 2010 fou coorganitzada pel Club Handbol Sant Esteve de Palau Tordera i el 2011 per l’Handbol Igualada Inclou partits de diferents equips femenins i de la selecció catalana, partits amb combinats de jugadores i un torneig de minihandbol

Conegut com Xesco Espar, s’inicià en les categories inferiors del Futbol Club Barcelona Fou cedit al GEiEG de Girona, però el 1984 retornà al FC Barcelona Jugà dues temporades en el primer equip i el 1985 guanyà la Recopa d’Europa i la Copa del Rei El 1985 es retirà com a jugador i inicià la seva etapa d’entrenador a les categories inferiors del FC Barcelona Entrenà sis temporades l’equip juvenil 1985-91 i sis temporades més l’equip júnior 1991-97 El 1997 ocupà el càrrec de preparador físic i d’ajudant de Valero Rivera, tècnic del primer equip L’equip enllaçà cinc victòries consecutives a la…

Central, el 2010 fitxà pel FC Barcelona procedent del BM Valladolid Amb l’equip blaugrana guanyà cinc Mundials de clubs 2013, 2014, 2017, 2018, 2019, ters Copes d’Europa 2011, 2015, 2021, onze Lligues Asobal 2011, 2012, 2013, 2014, 2015, 2016, 2017, 2018, 2019, 2020, 2021, vuit Copes del Rei 2014, 2015, 2016, 2017, 2018, 2019, 2020, 2021, nou Copes Asobal 2012, 2013, 2014, 2015, 2016, 2017, 2018, 2019, 2020, nou Supercopes d’Espanya 2013, 2014, 2015, 2016, 2017, 2018, 2019, 2020, 2021 i deu Supercopa Catalana, Lliga Pirineus abans del 2012 2011, 2012, 2013, 2015, 2016, 2017, 2018, 2019, 2020…

Debutà a l’Ademar de Lleó el 1998 i fou un dels fitxatges de més renom del FC Barcelona el 2001 Lateral, amb l’equip blaugrana només jugà una temporada i guanyà la Copa Asobal Des de la temporada 2002-03 juga al Ciudad Real És germà del també jugador d’handbol Raúl Entrerríos

Fou membre de la primera junta directiva de la Federació Catalana d’Handbol, presidida per Josep Maria Farré El 1944 fou un dels encarregats d’organitzar els primers cursets de capacitació, dels quals sortiren els primers equips catalans Des de les planes de Mundo Deportivo fou el primer divulgador d’aquest esport a Catalunya El seu germà Màrius també fou un dels primers cronistes de l’handbol a Catalunya

Formà part de la plantilla del FC Barcelona les temporades 2004-06, i esdevingué el referent defensiu de l’equip Sota les ordres de Xesco Espar, conquerí la Copa d’Europa el 2005 Amb la selecció de Croàcia fou campió del món 2003 i campió olímpic 2004

S’inicià a l’Handbol Amposta, on jugà en les posicions de central, extrem i lateral esquerra La temporada 2010-11 fitxà pel Club Balonmano Elx i debutà a la divisió d’honor estatal Fou internacional júnior amb la selecció espanyola i internacional absoluta amb la selecció catalana

Es formà a l’Hogar Canarias del Frente de Juventudes i a l’Institut Balmes En edat juvenil fitxà pel Futbol Club Barcelona, on jugà dues temporades en aquesta categoria i guanyà un Campionat d’Espanya Jugador lateral, debutà amb el primer equip l’any 1967 Guanyà dues Lligues espanyoles 1969, 1973 i tres Copes del Rei 1969, 1972, 1973 Des del 1972 fou el capità de l’equip, que abandonà l’any 1975

Organitzat per la Federació Internacional d’Handbol, la primera edició tingué lloc a Berlín l’any 1938 i la segona edició no es tornà a organitzar fins l’any 1954 Des del 1990 se celebra cada dos anys Parallelament a aquesta competició es disputava un torneig de segona categoria El Palau Blaugrana de Barcelona acollí l’any 1979 la segona fase i la final d’aquest torneig La selecció espanyola fou la campiona en derrotar Suïssa a la final, fet que li suposà l’ascens al grup A del Campionat del Món i la classificació per a participar en els Jocs Olímpics de Moscou 1980 En el combinat espanyol hi…