Resultats de la cerca
Es mostren 95 resultats
pesca

pesca Peix espasa
© Dep. d'Agricultura / Generalitat de Catalunya
Pesca
Peix que hom ha pescat.
La producció pesquera mundial ha experimentat un increment constant després de la Segona Guerra Mundial amb 28,2 milions de t el 1955 hom havia superat la xifra del 1938, el 1966 la producció s’havia duplicat amb escreix, però el 1974 el ritme ja s’havia alentit +17,9% i el 1984 el creixement, del 23,2% en un decenni, equivalia al 2,1% anual És un fet notable en aquesta expansió l’increment extraordinari de les captures efectuades per l’URSS i el Japó Més espectacular pot semblar el cas del Perú, que de 0,023 milions de t el 1938 arribà a 12,6 milions de t el 1970 primer país d’aquell any, bé…
pesca

A dalt, esquema d’un vaixell factoria; a l’esquerra, ecogrames de bancs de peixos; a la dreta, els quatre ormeigs principals en la pesca industrial
© Fototeca.cat
Pesca
Conjunt de tècniques i activitats mitjançant les quals l’home agafa peixos de l’aigua dels rius i dels llacs o de la mar i, per extensió, crustacis, mol·luscs i d’altres éssers que hi viuen.
És anomenada pesca fluvial la practicada en els rius o els llacs i pesca marítima la més important, especialment des del punt de vista econòmic la practicada a la mar, prop de la costa, sense perdre-la de vista, o a alta mar, anomenada en aquest cas pesca d’altura Els instruments emprats en la pesca, anomenats genèricament ormeigs , són molt diversos i característics, segons el tipus de pesca, l’indret on és efectuada i la mena de peix que hom vol pescar En els ormeigs emprats en la pesca marítima, que solen tenir una certa correspondència en la pesca fluvial, el peix pot ésser capturat en…
patró de pesca
Pesca
Cap dels pescadors d’un vaixell de pesca que està sota les ordres d’un capità.
pesca a fondal
Pesca
Sistema de pesca fluvial de les mateixes característiques que el sistema de llançat marítim a gran distància.
pesca de l’alba
Pesca
Pesca d’arrossegament que és feta al crepuscle matutí aprofitant que els peixos en aquell moment es mostren més actius, cosa que en facilita la captura.
Practicada especialment per a aquelles espècies al límit dels fons nets i bruts, o bé per a aquelles de vida bentopelàgica que en aquestes hores es troben més a prop del fons
xarxa

Pescadors de Cambrils revisant les xarxes de pesca
© C.I.C - Moià
Pesca
Ormeig de pescar constituït per un teixit de fils nuats formant una retícula quadrada o rombal, anomenada malla, les mides de la qual permeten als peixos de ficar-hi el cap, però no de passar-hi ben bé, de manera que resten agafats per les ganyes en voler-se’n retirar o bé hi són empresonats, si la malla és molt estreta.
Les mides mínimes de les malles de les xarxes són determinades per reglamentacions que tendeixen a evitar l’extinció o, si més no, el greu empobriment que comportaria la captura de peixos massa petits Les xarxes són anomenades filats i, preferentment, arts
salpera
Pesca
Nansa especialment destinada a la pesca de salpes, d’uns 60-80 cm d’alçada i 1 m de diàmetre.
La salpera és envoltada de filaments d’algues que serveixen d’esquer per a atreure les salpes La pesca amb salpera és feta a la primavera, quan hi ha la mena d’algues que agraden a les salpes
a l’encesa
Caça
Pesca
Varietat de la caça i la pesca en la qual hom empra un llum per a atreure i enlluernar l’animal que vol capturar.
Abans, l’encesa era reservada a la pesca dels peixos pelàgics, sobretot sardines i seitons Una vegada atret el peix a la costa per la barca que portava el llum, era pescat amb arts d’encalç tirats des de la costa
art
Pesca
Nom que hom aplica a diversos ormeigs de pesca constituïts per xarxes proveïdes d’un cop, com l’art de platja, el bou català, etc. (arts de ròssec o d’arrossegament), i en general a tots els ormeigs constituïts per xarxes.
Hom pot distingir, d’una banda, els arts de captura passiva , que actuen —com els ormeigs per excellència palangre, volantí, etc— capturant el peix que accidentalment hi topa són els sardinals , els tremalls i altres arts que mallen peix, és a dir els arts comunament anomenats xarxes arts de fons i arts de deriva D’altra banda, hom considera els arts de parany , els quals, de la mateixa manera que les nanses, representen un parany d’entrada fàcil o cobejable i de sortida pràcticament impossible són les almadraves, les morunes , etc I d’una altra banda, encara, hom parla d' arts d’encalç , els…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina