Resultats de la cerca

L’aprenentatge significatiu es contraposa a l' aprenentatge repetitiu , memorístic o mecànic, que es produeix amb total desconnexió respecte als elements existents en l’estructura cognoscitiva de l’aprenent i s’emmagatzema arbitràriament en el seu intellecte Al voltant de l’any 1960, el psicòleg nord-americà David Ausubel difongué el concepte d’aprenentatge significatiu com a peça clau de la seva teoria de l’aprenentatge Aquesta és una de les propostes teòriques en què s’ha inspirat la reforma educativa de l’Estat espanyol del 1990

Aquesta expressió forma part de la terminologia pròpia d’alguns enfocaments psicopedagògics cognoscitivistes El conjunt d’esquemes de coneixement d’un individu en configura l’estructura cognoscitiva Es tracta, doncs, d’estructures mentals de coneixements que incorporen informacions provinents de l’exterior i les emmagatzemen en la memòria connectant-les amb altres elements de l’estructura cognoscitiva Els esquemes de coneixement són estructures dinàmiques que es poden anar modificant com a resultat d’un procés d’aprenentatge Com més informació contingui un esquema de coneixement, com més…

Aquest corrent s’emmarca dins de la família dels enfocaments cognoscitivistes, l’origen dels quals es troba en les teories del psicòleg suís Jean Piaget L’ésser humà no és entès com a receptor de coneixements passiu sinó com a creador d’estructures mentals actives que integren i desenvolupen coneixements El constructivisme beu en les fonts filosòfiques de l’innatisme i de l’empirisme Segons aquest corrent, l’infant construeix mentalment els seus coneixements gràcies a la interacció que es produeix entre les seves capacitats —íntimament relacionades amb la competència cognoscitiva pròpia de l’…

Aquest estat de contradicció cognoscitiva genera un desequilibri que ha de servir per a modificar els esquemes de coneixement de l’alumne i enriquir-los a través de la precisió, l’ampliació o l’aprofundiment Del desequilibri hom passa, doncs, a un reequilibri cognoscitiu amb una capacitat d’adquisició i de transferència d’aprenentatges superior a la de l’equilibri inicial

Des d’una visió cognoscitivista de l’aprenentatge, la detecció i el control per part de l’educador dels coneixements previs dels seus alumnes és un factor essencial que garanteix l’adequació de la intervenció pedagògica i el consegüent assoliment de nous aprenentatges significatius Els coneixements previs són, doncs, el punt de partida dels aprenentatges Allò que l’alumne ja sap sobre un nou contingut d’aprenentatge és, de vegades, erroni o parcial el procés d’ensenyament-aprenentatge ha d’afavorir la reelaboració estructurada, ampliada o aprofundida dels coneixements previs