Resultats de la cerca

S’inicià al Club d’Escacs Àguila, però desenvolupà la major part de la seva carrera al Club d’Escacs Espanyol, amb el qual guanyà un Campionat d’Espanya per equips En categoria individual, es proclamà campió 1961, 1968 i subcampió 1964, 1967 de Catalunya, i subcampió estatal 1961 Conquerí el Torneig Internacional de Berga 1960, i disputà les Olimpíades d’Escacs 1960, 1962 amb l’equip espanyol

Fou un dels pioners i impulsors dels escacs a Catalunya i Espanya al principi del segle XX Creà la primera columna escaquista d’Espanya a Las Noticias 1909 Fou campió de Catalunya 1921, i el primer president de la Federació Catalana d’Escacs 1925 i de la Societat Espanyola de Problemistes d’Escacs 1935 També fou àrbitre i organitzador de torneigs, entre els quals destacà el primer torneig telefònic entre Madrid i Barcelona 1929

Destacà com a organitzador de torneigs en l’àmbit internacional, com el de Palma de Mallorca, que, a la segona meitat dels anys seixanta, fou un dels més importants del món, així com torneigs femenins a Platja d’Aro i campionats de la selecció catalana Dirigí el Butlletí d’Escacs Fundà l’Institut d’Escacs de Catalunya, i creà l’Òscar dels Escacs , premi atorgat pels periodistes especialitzats al millor jugador i jugadora de cada any Rebé la insígnia de plata 1974 de la Federació Catalana d’Escacs

Fou jugador del Club d’Escacs Barcelona, el Club d’Escacs Ruy López-Paluzie, el Club d’Escacs Olot i el Club d’Escacs Vulcà fusionat amb el CE Barcelona el 1999 Durant molts anys fou el millor jugador espanyol juntament amb Arturo Pomar Es proclamà campió d’Espanya en set ocasions 1944, 1945, 1947, 1949, 1952, 1963, 1964 i tres vegades de Catalunya 1947, 1949, 1950 El 1950 assolí la categoria de Mestre Internacional Visqué a Veneçuela 1953-62 i guanyà tres vegades el títol de campió del país sud-americà 1955, 1956, 1958 També guanyà el Torneig Zonal Centreamericà 1955, participà en l’…

Membre de la Societat Coral Colon de Sabadell, és Mestre Internacional des del 1999 Guanyà nombrosos torneigs internacionals i fou subcampió de Catalunya 1997 També és administrador i expert de l’Internet Chess Club, comentarista de l’ICC ChessFM, entrenador de la Federació Espanyola d’Escacs des del 1998, i responsable de l’àrea educativa i coordinador general de l’Escola d’Escacs Miguel Illescas

Mestre català del Foment Martinenc, amb qui jugà molts anys a la divisió d’honor estatal Aconseguí la segona posició del Campionat Interterritorial de Catalunya 1994

Mestre Internacional des del 2011 i estudiós dels escacs Entrà al Club d’Escacs Congrés 1978-84 Posteriorment, jugà a la Unió Gracienca d’Escacs 1985-86, el Club Escacs Vic 1987, el Casino Prado Suburenc de Sitges 1988-97, i el Foment Martinenc, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya per equips 1998 En el seu ampli palmarès destaquen l’Obert de Barcelona 1989, l’Interterritorial de Catalunya 1990 i el Tancat Internacional de Saragossa 1992 També fou campió individual de Catalunya 1994

Gran Mestre des del 1977, s’establí a Barcelona i formà part durant molts anys de la Unió Gracienca d’Escacs Guanyà trenta torneigs internacionals També fou guanyador del Campionat de Cuba d’escacs en tres ocasions 1984, 1988, 1997 El seu màxim ELO fou de 2555 punts 1997 i ocupà la posició 174a del rànquing mundial D’altra banda, entrenà i assistí Péter Lékó diversos anys Posteriorment passà al Club d’Escacs Sant Josep de Badalona És entrenador d’elit de la federació espanyola i fa classes especialitzades al centre d’alt rendiment Residència Blume Dirigeix la revista Peón de Rey

A tretze anys es proclamà campió del món infantil, a l’Argentina, i esdevingué l’únic escaquista català guanyador d’un títol mundial El 1993 conquerí el Campionat d’Espanya absolut, i fou subcampió el 2001, darrere el també català Miquel Illescas Ha representat Espanya en un Campionat d’Europa per equips 1999 i en quatre Olimpíades d’escacs 1990, 1994, 1998, 2000, on ha totalitzat 16 punts de 33 partides 48,5% Obtingué el títol de Mestre Internacional 1991 i el de gran mestre 1999 El 1990 fou guardonat amb la insígnia de plata de la Federació Catalana d’Escacs

Cada jugador disposa de setze peces vuit peons, dos cavalls, dos alfils, dues torres, una reina o dama i un rei d’un mateix color, normalment blanques o negres, que mobilitza pel tauler de joc en torns alternatius amb l’objectiu de fer escac i mat al rei de l’adversari La partida s’inicia amb totes les peces collocades de forma convencional i el primer moviment correspon al jugador que disposa de les peces blanques Només es permet moure una peça per torn, a excepció de l’enroc, jugada en què es desplaça el rei i una torre de forma simultània Els escacs són un dels jocs més populars del món,…