Resultats de la cerca
Es mostren 203 resultats
gambit
Escacs
Obertura d’una partida d’escacs en què el primer jugador lliura voluntàriament un peó o una altra peça per tal d’aconseguir un avantatge de posició.
Miquel Illescas i Córdoba

Miquel Illescas i Córdoba
© FEDERACIÓ CATALANA D'ESCACS
Escacs
Jugador d’escacs i entrenador.
És Gran Mestre Internacional i fou el primer jugador català que arribà als 2640 punts Elo 1996 Començà a destacar en categoria absoluta en guanyar l’Obert de Torrelavega 1983 i assolir dos subcampionats d’Espanya 1984, 1991 Obtingué el títol de Mestre Internacional 1986 i el de Gran Mestre 1988 Guanyà vuit campionats d’Espanya individuals 1995, 1998, 1999, 2001, 2004, 2005, 2007, 2010, que suposa un rècord de victòries en aquesta competició Per equips, ha guanyat el Campionat d’Espanya en set ocasions Entre d’altres, ha jugat amb el Comtal, la Lira, el Vulcà, el Cajacanarias, la Unió…
,
Artur Pomar i Salamanca

Artur Pomar i Salamanca
© FEDERACIÓ CATALANA D’ESCACS
Escacs
Jugador d’escacs.
Infant prodigi, el 1942 als onze anys guanyà el Campionat de les Illes Balears i el 1946 el primer Campionat d’Espanya, que repetí en 1950, 1957, 1958, 1959, 1962 i 1966, marca superada només per Miquel Illescas Guanyà diversos torneigs internacionals, entre d’altres els de Gijón 1955, Madrid 1959, Torremolinos 1961 i Mallorca 1965 En l’àmbit internacional, jugà contra els millors jugadors del món, i obtingué bons resultats, com contra Alekhin, Tal, Smirlof o Lligorich Entre el 1958 i el 1976 disputà tots els Campionats del Món i les Olimpíades d’escacs com a primer taulell de l’equip…
,
Tigran Vartanovič Petrosian
Escacs
Jugador d’escacs armeni.
Fou campió de l’URSS els anys 1959 i 1961, i campió del món el 1963 i el 1969 Practicava un joc posicional i extremament defensiu
Paul Morphy
Escacs
Jugador d’escacs nord-americà.
Campió d’Amèrica 1849, el 1858, a Anglaterra i a París, vencé els millors jugadors europeus i fou considerat campió mundial El 1866 deixà les competicions oficials Desenvolupà un joc tàctic senzill i basat en l’obertura i el control del centre del tauler, encara avui considerat bàsic
posicional
Escacs
Dit del sistema tàctic, en el joc d’escacs modern, segons el qual durant la partida hom dóna preferència a l’aconseguiment d’una posició de les peces, especialment les menors, que permeti a l’última fase un desenllaç victoriós.
Aquesta concepció del joc lent i poc espectacular però pràctic fou desenvolupada a partir de Steinitz, tot bandejant tant els esquemes romàntics de sacrifici com els de joc combinatori i brillant, en favor d’una efectivitat final positiva
escaquer
Escacs
Tauler quadrat per a jugar a diversos jocs de taula, especialment als escacs.
És dividit en seixanta-quatre compartiments quadrats disposats formant vuit rengles de vuit compartiments o cases cadascun Aquests compartiments són alternativament de color clar escacs blancs i de color fosc escacs negres Hom anomena columna cadascuna de les vuit fileres de cases que van en sentit vertical de la banda del tauler més propera a un dels jugadors a la banda més propera a l’altre jugador, rengle cadascuna de les vuit fileres de cases que van d’una banda a l’altra del tauler en direcció horitzontal, i diagonal cadascuna de les fileres de cases del mateix color unides per…
enrocar
Escacs
En el joc d’escacs, moure el rei dues cases devers una torre o roc i, en la mateixa jugada, posar aquesta torre a la primera casa de l’altre costat del rei.
Hom només pot enrocar si encara no ha mogut el rei ni la torre, si el rei no és escac, si el rei no ha de passar per cap casa amenaçada per qualsevol de les peces enemigues i si resten lliures les cases situades entre el rei i la torre amb què hom vol efectuar l’enroc