Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
camp d’urnes
Prehistòria
Tipus de necròpolis característic de la primera edat del ferro a l’occident d’Europa i que s’estengué per la major part de Catalunya i una llenca al nord del País Valencià.
Els camps d’urnes coneguts també amb el nom alemany urnenfelder , corresponen a la cultura de Hallstatt, i tenen com a època de plenitud els segles IX-VI aC són cementiris d’incineració amb les cendres del mort posades dins de gerres o urnes, sovint voltades d’ofrenes, en clots fets un prop de l’altre, sense elements constructius a les tombes i sense cap signe exterior sobre la terra L’origen fou al sud d’Alemanya i s’estengueren cap a França i Itàlia seguint les immigracions dels grups indoeuropeus sovint identificats amb els celtes o preceltes, bé que d’altres els han lligats també amb els…
múixing

La pulca és una especialitat del múixing en què dos o tres gossos tiren d’un petit trineu
Lluís Punsola
Altres esports d’hivern
Esport d’hivern consistent a desplaçar-se sobre la neu amb un trineu tirat per gossos nòrdics, principalment malamuts d’Alaska, huskies siberians, gossos de Grenlàndia o samoiedes.
El nom prové del terme marche , utilitzat pels francesos per a arriar els animals de tir i que els anglosaxons adoptaren amb el so mush El conductor del trineu és conegut com múixer Aquest pot menar un tir d’entre vuit i dotze gossos des d’un trineu de dimensions més grans que el que s’utilitza en la pulca, una especialitat en què dos o tres gossos tiren d’un petit trineu en el qual només va el conductor Una variant del múixing és l’esquijòring, en què un o diversos gossos tiren d’un esquiador mitjançant una corda També es pot practicar el múixing sobre terra amb un kart, un…
cultura talaiòtica

Vista de l’interior del poblat talaiòtic de son Catlar (Ciutadilla) amb les restes d’altres monuments de la cultura talaiòtica
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Prehistòria
Nom donat a la civilització indígena de Mallorca i Menorca durant les darreres fases de l’edat del bronze i la del ferro, derivat del talaiot, un dels seus monuments més significatius.
Té una clara personalitat diferenciada respecte a les contemporànies de les terres més properes i presenta una unitat evident, malgrat que entre les dues illes hi ha matisos diferencials clars, sobretot en l’arquitectura Les grans construccions són precisament l’aspecte més conegut i famós talaiots, navetes, taules el primer llibre d’arqueologia prehistòrica dels Països Catalans fou el que Ramis i Ramis dedicà als monuments talaiòtics de Menorca 1818 Les investigacions ja no s’interromperen, però no es començà a excavar sistemàticament fins vers el 1915, amb les campanyes de l’Institut d’…