Resultats de la cerca

L’origen es remunta al 1882, quan soldats britànics construïren, entre les poblacions suïsses de Davos i Klosters, una pista que, a diferència de les canadenques i americanes, incorporà les primeres corbes Prop d’allí, a Saint-Moritz, els descensos en trineu havien estat molt populars entre els turistes anglesos durant la segona meitat del segle XIX El 1884 s’hi construí la Cresta Run, primera pista de gel natural del seu tipus, que acollí la prova de trineus Grand National El 1887, any que també es fundà el Sankt Moritz Tobogganing Club, un participant es llançà per primera vegada de cap, i…

Hi ha diverses modalitats el surf d’estil lliure, o freestyle dins de la qual hi ha el migtub, la competició de parc i el big air , el cros, o snowboard cross , i l’eslàlom parallel que inclou l’eslàlom parallel gegant La primera planxa per a lliscar sobre la neu, sense fixacions i amb una corda lligada a l’espàtula, fou inventada per Sherman Poppen l’any 1965 i fou batejada amb el nom de snurfer , que fa un joc de paraules amb snow ‘neu’ i surfer ‘surfista’ A partir de llavors, diversos surfistes dels EUA s’interessaren per aquesta activitat hivernal i començaren a practicar-la a les…

Guanyà quatre medalles d’or 5 km el 1972, 10 km el 1972 i 4 × 15 km el 1972 i el 1976 i dues d’argent i dues de bronze en quatre Jocs Olímpics consecutius del 1968 al 1980 Obtingué cinc títols mundials, dos el 1970 i tres el 1974 Es retirà despres dels Jocs Olímpics d’Hivern del 1980 celebrats a Lake Placid EUA, on assolí la medalla d’argent en la cursa de relleus de 4 × 5 km

El bob, biplaça o de quatre places, d’estructura metàllica i amb un carenat aerodinàmic, descansa sobre quatre patins d’acer, dels quals els dos anteriors responen a l’acció del conductor, i pot atènyer velocitats que arriben fins a 150 km/h La pista o canal de glaç admet un sol trineu i fa entre 1500 m i 1800 m de longitud, amb un pendent d’entre el 8% i el 15% La reglamentació de les competicions prohibeix l’ús de qualsevol mitjà mecànic de propulsió, i tan sols admet com a vàlides les sacsejades sincròniques de la tripulació per tal d’augmentar-ne la velocitat Les proves, compostes de…

Membre del Club Alpí Núria, participà en els Jocs Olímpics d’Hivern de Grenoble 1968

Membre del CEFUC i del Masella Team Disputà les proves de migtub als Jocs Olímpics d’Hivern de Torí 2006, Vancouver 2010, Sotxi 2014 i Pyeongchang 2018, i als Campionats del Món 2007, 2009, 2013 La temporada 2007-08 pujà tres cops al podi en el circuit de la Copa del Món de surf i acabà tercera en la categoria de migtub L’any 2011 guanyà la seva primera prova en una Copa del Món en migtub, triomf que repetí en diverses edicions posteriors 2012, 2018, 2019, 2020, en dues ocasions En aquesta mateixa disciplina, el 2015 es proclamà subcampiona en el Campionat del Món de surf de neu…

Disputà la prova de bobs de quatre en els Jocs Olímpics d’Hivern de Grenoble 1968 Conquerí una medalla de plata en els Campionats d’Europa de la modalitat

S’inicià en el patinatge artístic a deu anys amb Glòria Mas El 1989 l’expatinadora Susanna Palès fou la seva preparadora Posteriorment, feu una estada de dos anys a París amb l’entrenador Didier Gallegué Formà part de l’equip de patinatge sobre gel del Futbol Club Barcelona Assolí vuit campionats d'Espanya consecutius 1995-2002 Disputà els Jocs Olímpics d’Hivern de Lillehammer 1994 i Nagano 1998 També participà en onze campionats del Món i cinc d'Europa

Des del 2005 i fins al 2010 ha guanyat tretze medalles d’or en diverses proves de la Copa del Món de patinatge sobre gel, i ha estat medalla d’or als Campionats del Món del 2007 i el 2009 en la modalitat de persecució per equips, i també en la de 1000 m en els del 2009 Als Jocs Olímpics d’Hivern de Torí 2006 guanyà la medalla d’argent en persecució per equips, i en els de Vancouver 2010 l’or en 1000 m

Entre el 1969 i el 1980 ocupà el primer lloc del patinatge mundial formant parella amb Aleksej Ulanov, primer, i amb Aleksandr Zaicev, després Amb el primer fou campiona d’Europa i del món de parelles del 1969 al 1972, a més de guanyar el títol olímpic a Sapporo 1972, i amb el segon, amb el qual es casà el 1976, obtingué els títols continentals i mundials del 1973 al 1980 i els olímpics d’Innsbruck 1976 i Lake Placid 1980 En el decurs de la seva carrera, fou onze vegades campiona d’Europa i del món i tres vegades olímpica Es retirà el 1980