Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Escola Municipal d’Hípica la Foixarda

Alumne de l’Escola Municipal d’Hípica la Foixarda durant un curs
EM H La Foixarda
Hípica
Centre de formació i promoció de l’hípica de Barcelona.
De titularitat municipal, és situada a la muntanya de Montjuïc Programa diversos cursos d’iniciació a modalitats eqüestres esportives com la doma clàssica, el salt d’obstacles, el bàsquet a cavall, el volteig i els enganxos També ofereix sessions d’hipoteràpia, un servei de pupillatge de cavalls i l’opció que els joves genets puguin competir en torneigs oficials Disposa de tres pistes condicionades per a la pràctica de l’hípica
Baldomer Asensi Blond
Hípica
Genet i organitzador de concursos d’hípica.
Debutà com a genet en un concurs celebrat el 1940 Durant deu anys participà en diversos concursos oficials, 31 d’àmbit internacional i més de 250 d’àmbit estatal A partir del 1957 es feu càrrec de l’organització i la direcció tècnica dels concursos hípics de salts d’obstacles del Reial Club de Polo de Barcelona Exercí com a cap de pista, president del jurat i també de jutge en concursos de salts d’obstacles internacionals i en la categoria A d’àmbit estatal Els anys seixanta obtingué en dues ocasions el trofeu del Club de Genets d’Espanya, i el 1972 es proclamà campió d’Espanya…
Ramon Juvé Farré

Ramon Juvé Farré
Museu Colet
Hípica
Genet de polo.
S’inicià en l’hípica a l’Exèrcit 1944 i competí representant el Club de Polo Pedralbes i el Reial Club de Polo de Barcelona RCPB Creà l’equip de polo de Pedralbes i entre el 1966 i el 1974 participà en tots els torneigs celebrats a Barcelona Guanyà els trofeus Campari, Santa Florentina, Danone i Rivière formant part de l’equip Pedralbes Assolí la Copa d’hivern del RCPB al final dels anys setanta A partir del 1985 continuà practicant aquest esport a l’Argentina i a la República Dominicana Guanyà els trofeus Marquès d’Artasona, Copa Puerta de Hierro i Conde de la Maza Ocupà una vocalia a la…
Federació Catalana d’Hípica
Hípica
Organisme rector de l’hípica a Catalunya.
Fou fundada l’any 1969 com a continuació de la delegació catalana de la Reial Federació Hípica Espanyola Els primers presidents foren Jorge Camps i Àngel Clavero Té per objectiu la promoció i la regulació de l’hípica esportiva i inclou les modalitats de doma clàssica, salt d’obstacles, volteig, doma vaquera, raid, bàsquet a cavall, enganxos, TREC tècnica de recorregut eqüestre, alta escola i equitació western Fomenta també el turisme eqüestre, la hipoteràpia i l’equitació adaptada Vetlla per la formació dels esportistes, els àrbitres, els tècnics i els dissenyadors de recorreguts i tutela les…
salt d’obstacles
Hípica
Modalitat hípica en què un genet a cavall ha de superar amb un ordre predeterminat un recorregut fixat d’obstacles, obtenint la mínima penalització.
Entre les diverses penalitzacions figura abatre obstacles, que el cavall trepitgi l’aigua o que deixi una petjada en el llistó que delimita el salt, que suposen quatre punts cada vegada que es produeixen rebutjar saltar l’obstacle o desobeir el genet, també penalitza quatre punts en primera instància i l’eliminació si es produeix una segona vegada errar el recorregut o caure genet o cavall, que suposa l’eliminació directa, i ultrapassar el temps límit estipulat, que significa un punt per cada segon extra utilitzat La victòria en la competició és per a aquell binomi cavall-genet menys…
hípica

Hípica. Cursa d’obstacles
© Fototeca.cat-Corel
Hípica
Conjunt d’esports en els quals intervé el cavall com a protagonista principal.
Antecedents històrics dels actuals esports hípics són els torneigs i altres jocs cavallerescs medievals, com les partides de caça i els recorreguts, les competicions i els jocs hípics que, a imitació de les caceres, hom practica per itineraris campestres de traçat dificultós, a l’estil de les gimcanes, caceres de guineus, etc No manquen tampoc en l’hípica modalitats de major artificiositat, com les que enfronten dos grups de contendents en la disputa d’una pilota o d’un objecte anàleg entre aquests esports d’equip, el polo és el més difós Les normes fonamentals de l’hípica contemporània foren…
doma clàssica

Beatriz Ferrer-Salat durant un campionat de doma clàssica
Arxiu B. Ferrer-Salat
Hípica
Modalitat eqüestre, també coneguda com ensinistrament, consistent en l’execució d’una sèrie de represes per a demostrar la preparació del concursant i la franquesa, la submissió, l’equilibri i l’elegància del cavall.
Es basa en el domini del cavall per part del genet, representat en la realització de determinats exercicis amb harmonia La doma comprèn restricció i extinció en el pas, trot i galop i altres moviments laterals El seu origen es remunta al segle III aC, quan els grecs establiren l’art de l’ensinistrament com a mètode de millora de les seves muntures Entre els seus pioners destacà l’escriptor Xenofont, que compilà les diferents tècniques que implementaren aquesta modalitat hípica La doma es desenvolupà amb el propòsit d’aconseguir cavalls dòcils que facilitessin la tasca de la cavalleria militar…