Resultats de la cerca
Es mostren 99 resultats
Ars magna
Matemàtiques
Tractat d’àlgebra de Gerolamo Cardano editat a Nuremberg el 1545.
Representa el primer intent de teoria sistemàtica d’equacions, i inclou alguns càlculs amb nombres negatius, bé que ell mateix no els admetia També conté els treballs posteriors del seu deixeble Ludovico Ferrari, amb l’estudi de les equacions de quart grau i llurs solucions L’aparició d’aquesta obra inicià la controvèrsia entre Tartaglia i Cardano
Ars conjectandi
Matemàtiques
Obra pòstuma de Jakob Bernoulli publicada a Basilea el 1713.
Conté una reedició comentada de l’obra de jocs d’atzar de Christiaan Huygens De ratiociniis in ludo ale 1617 Enuncia el teorema que porta el seu nom, segons el qual, augmentant suficientment el nombre d’observacions, hom pot aconseguir qualsevol aproximació prefixada Aquesta obra, preludi del teorema dels grans nombres de Čebyšov, fou una aportació importantíssima a la teoria de la probabilitat
Diccionario geográfico, estadístico e histórico de España y sus posesiones de ultramar
Matemàtiques
Obra de Pascual Madoz publicada a Madrid (1845-50) en 16 volums.
Conté moltes dades importants d’Espanya i de les seves característiques geogràfiques, aspectes socials i demogràfics i l’activitat econòmica preponderant Madoz tingué corresponsals arreu que li proporcionaren les dades dels pobles respectius N'han estat fetes diverses edicions facsímils parcials, entre elles la realitzada l’any 1982 per la Institució Alfons el Magnànim de València, que en publicà els articles referents a l’àmbit del País Valencià, i la feta l’any 1985 per Curial Edicions Catalanes, amb els articles referents a l’àmbit de Catalunya
Teoría general de la urbanización
Matemàtiques
Obra teòrica i d’anàlisi estadística d’Ildefons Cerdà, publicada el 1867, per compte de l’Estat espanyol (reeditada en facsímil el 1968).
El primer volum inclou una història de la urbanització, un examen analític de l’estat contemporani de la urbanització, una anàlisi teoricohistòrica de les relacions entre sistemes de locomoció i formació de les urbs El segon volum correspon al títol secundari de l’obra Aplicación de sus principios y doctrinas a la reforma y ensanche de Barcelona Inclou un estudi del continent topografia, planta viària i interviària, alçat, organisme, del contingut població, del funcionament relacions continent/contingut i la científicament excellent Monografía estadística de la clase obrera de Barcelona en…
Servei Central d’Estadística
Matemàtiques
Organisme dependent de la presidència de la Generalitat de Catalunya creat al juliol del 1934.
Dirigit per JAVandellòs i, del 1936 al 1938, per Jaume Alzina i Caules, continuà la publicació del Butlletí Mensual d’Estadística , iniciat per l’Institut d’Investigacions Econòmiques recollí i publicà unes sèries estadístiques sobre demografia i economia catalanes molt acurades
Acadèmia Matemàtica
Matemàtiques
Acadèmia científica iniciada a la ciutat de València el 1738 per iniciativa de l’impressor i matemàtic Antoni Bordassar i amb l’ajuda de Felip Linus de Castellví, comte de Carlet.
Hi intervingueren Gregori Maians i Joan Baptista Coratjà Antoni Bordassar publicà el 1740 una Idea de una Academia Matemática
Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
Emblema de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
© Fototeca.cat
Entitats culturals i cíviques
Matemàtiques
Astronomia
Física
Química
Geologia
Biologia
Tecnologia
Institució fundada l’any 1764 amb el nom de Conferència Fisicomatemàtica Experimental amb Francesc Subiràs com a president i Josep Anton Desvalls, marquès de Llupià, com a secretari, limitada inicialment a 16 membres.
Celebrà les primeres reunions a la rebotiga d’una farmàcia i més tard a unes golfes del carrer de la Boqueria, on fou installat un gabinet de màquines d’experimentació El desembre del 1765 es reorganitzà amb el nom de Reial Conferència Física , amb uns nous estatuts pels quals fou designat president el capità general de Catalunya, i amplià el seu abast al conreu de “totes les ciències naturals i l’avenç de les arts útils”, amb nou seccions àlgebra i geometria estàtica i hidroestàtica electricitat magnetisme i òptica pneumàtica i acústica història natural botànica química agricultura El 1770…
Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales
Matemàtiques
Institució científica resident a Madrid que té per objecte promoure l’estudi i el progrés de les ciències.
Té el seu origen en l’Academia Naturae Curiosorum 1657 de Madrid, que fou substituïda el 1834 per l' Academia de Ciencias Naturales El seu nom actual data del 1847, i els seus estatuts, del 1921 Consta de 37 membres numeraris, de 42 corresponents i de 78 d’estrangers A més de les Memorias i dels Anales , publica la Revista de los progresos de las ciencias
Instituto Nacional de Estadística
Matemàtiques
Organisme públic de l’Estat espanyol, dependent de la presidència del govern, creat el 1945 per dur a terme els serveis estadístics necessaris per a l’estat i la coordinació de les estadístiques confeccionades per altres organismes oficials.
L’INE publica nombroses dades estadístiques, entre les quals es destaquen l’índex mensual del cost de la vida, els censos de població, enquestes trimestrals de salaris, la comptabilitat nacional la confecció de la qual li és encarregada des del 1965, els anuaris estadístics i el cens industrial
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10