Resultats de la cerca
Es mostren 275 resultats
Motor Ibérica
Economia
Automobilisme
Empresa dedicada a la fabricació de vehicles.
Tingué factories a la Zona Franca Barcelona i a Mataró Fundada el 1920 com a filial de la Ford, el 1933 en rescatà la participació En 1966-79, fou participada per l’empresa canadenca Massey Ferguson El 1979 l’empresa japonesa Nissan hi adquirí una participació majoritària El 1993, amb una plantilla de 6704 treballadors, tingué uns ingressos 182060 milions de pessetes El maig del 2020 es comunicà el tancament de totes les seves plantes de producció a Catalunya Zona Franca de Barcelona, Sant Andreu de la Barca i Montcada i Reixac, deixant sense feina els 3000 treballadors
Malcom Campbell
Automobilisme
Automobilista anglès, creador dels ginys de velocitat ‘‘Bluebird’’ en la versió terrestre i aquàtica.
Obtingué en 1924-35 nou rècords mundials de velocitat sobre terra, i en 1937-39 tres rècords mundials de velocitat sobre aigua El seu fill, Donald Campbell 1921-67, aconseguí el rècord mundial sobre terra el 1964 648,728 km/h i el 1959 i 1964 el rècord mundial sobre aigua morí en un nou intent al llac Coniston Cumberland
Juan Manuel Fangio
Mercedes anomenat La sageta platejada i amb el qual Juan Manuel Fangio va guanyar diversos campionats del món
© X. Pintanel
Automobilisme
Automobilista argentí.
Considerat el millor corredor de tots els temps, guanyà el campionat del món de conductors cinc vegades el 1951 i del 1954 al 1957, i es retirà en guanyar el darrer Combinava una gran tècnica amb l’audàcia i la sang freda
Reial Automòbil Club de Catalunya

Participant a la Copa Catalunya del 1909 organitzada pel Reial Automòbil Club de Catalunya
© RACC
Automobilisme
Entitat amb seu a Barcelona dedicada al foment de l’automobilisme i a l’orientació tècnica i pedagògica del conductor.
Coneguda popularment per la sigla RACC, nasqué el 1906 amb el nom d’Automòbil Club de Barcelona gràcies a l’impuls d’un grup d’automobilistes El mateix any rebé la distinció de reial d’Alfons XIII i el 1910 adoptà la denominació actual El seu primer president fou Lluís F Baixeras En aquella època circulaven molt pocs cotxes, els carrers i les carreteres no estaven preparats per a la circulació automobilística, no existien benzineres ni tallers mecànics, ni senyals, ni reglaments i els accidents eren freqüents Amb l’objectiu de millorar aquesta situació, el RACC denuncià el mal estat de la…
,
Niki Lauda

Niki Lauda (2003)
© Pascal Le Segretain/Laureus via Getty Images
Automobilisme
Pilot automobilístic austríac.
Debutà el 1972, i el 1973, amb BRM, assolí un encoratjador cinquè lloc al Gran Premi de Bèlgica de Fórmula 1 L’any següent fitxà per Ferrari inicià una carrera brillant en guanyar el Campionat del Món de Fórmula 1 el 1975 El 1976 patí un accident al circuit de Nurburgring que li deixà gravíssimes cremades i seqüeles que afectaren la seva salut la resta de la seva vida, però aviat retornà a la competició i el 1977 guanyà el Campionat del Món per segon cop Al final d’aquest any fitxà per Brabham, però després de dues temporades sense èxits, el 1979 es retirà de la competició per fundar la…
Jack Brabham
Automobilisme
Pilot australià de Fórmula 1.
Mecànic de la Royal Air Force d’Austràlia durant la Segona Guerra Mundial, el 1948 establí la seva empresa d’enginyeria, i dos anys després començà a construir i pilotar automòbils de competició Aquesta activitat el portà a la Gran Bretanya, on el 1955 s’associà amb la factoria anglesa Cooper, i el 1961 fabricà el primer giny Fou campió mundial el 1959, el 1960 i el 1966, la darrera vegada amb un Repco-Brabham, de concepció pròpia El 1967 un altre cotxe de la seva empresa tornà a guanyar el campionat del món Retirat el 1970, disputà en total 126 grans premis, dels quals en guanyà 14…
Nico Rosberg
Automobilisme
Pilot alemany i finlandès.
Fill del també campió de Fórmula 1 Keke Rosberg 1982, fou campió en la categoria de GP2 sèries el 2005 L’any següent s’incorporà a la Fórmula 1, dins l’equip Williams, pel qual competí fins el 2010, que passà a Mercedes, formant equip amb Michael Schumacher i, des del 2013, amb Lewis Hamilton, darrere del qual el 2014 i el 2015 fou segon en el Campionat del Món, que aconseguí finalment el 2016, victòria després de la qual anuncià la seva retirada
Norberto Mallo Buccini

Norberto Mallo Buccini
MUSEU COLET
Automobilisme
Dirigent esportiu vinculat a l’automobilisme i la motonàutica.
Després de ser becat per la Fundació Puigvert 1960-62, s’establí a Barcelona el 1968, i poc després s’especia-litzà en medicina física i de l’esport Collaborà amb el RACC en l’organització de rallis i disposà de llicència internacional d’automobilisme fins el 1968 i de motonàutica fins el 1980, amb la qual capitanejà l’equip català en diverses competicions El 1970 creà l’Escola de Jutges de la Federació Catalana de Motonàutica i l’any següent entrà a la junta directiva d’aquesta federació Dirigí l’Escola de Jutges i Mesuradors de la Federació Espa-nyola de Motonàutica 1970-92 i fou comissari…
José María Llobet Artemán
Automobilisme
Pilot de motociclisme i automobilisme.
Conegut com Turuta , s’inicià en les competicions de la mà de FX Bultó Disputà curses en rallis, tot terreny i muntanya Guanyà la primera cursa de la postguerra disputada al Circuit de Montjuïc 1945 Quedà segon en el Campionat d’Espanya de motociclisme de 100 cc 1946 Fou tercer del Premi Pro-Hospitales i del I Gran Premi PMB 1948 Fou campió d’Espanya de velocitat en 125 cc 1949 i segon en el Campionat de Catalunya per a aficionats el mateix any El 1950 fou segon del XIII Ralli dels Alps en la modalitat de cotxes El 1952 participà en el Mundial de Motociclisme Formant equip amb JS Bultó,…
Club 600
Automobilisme
Club d’automobilisme de Barcelona.
Fundat el 1960 per Josep Maria Torrà, tenia l’objectiu d’aglutinar els propietaris de SEAT 600 i promoure curses de cotxes d’aquesta marca Entre els anys 1967 i 1973 organitzà diverses curses al circuit de Montjuïc, entre les quals foren especialment famoses les proves de resistència Juntament amb el segon president, Salvador Ros, el 1967 organitzaren la primera cursa de resistència a Montjuïc, denominada 6 Hores Internacionals de Barcelona El 1969 passà a ser les 12 Hores i, el 1971, es canvià a la distància de 1000 km El 1972 i el 1973 s’organitzaren els 400 km de Barcelona, prova puntuable…
