Resultats de la cerca

Estudià l’obra de Newton, que amplià Lineae Tertii Ordinis Neutonianae , 1717, en 8 volums, i féu diverses aportacions al càlcul infinitesimal i a les sèries infinites, com la coneguda fórmula sobre les factorials que duu el seu nom

El seu llibre Introducció a l’aritmètica , d’inspiració pitagòrica, fou considerat durant tota l’edat mitjana un dels més típics representants de la ciència grega Escriví també un Manual d’harmònica , que tingué una àmplia difusió dins el món medieval

El 1799 preparà la primera edició americana de The Practical Navigator de JH Moore, obra que revisà i amplià sota el títol de New American Practical Navigator 1802, llibre molt difós entre els navegants Traduí i publicà el Traité de la mécanique céleste de Laplace

Es competeix en totes les modalitats i està obert als socis Fou creat com a continuació de les 24 Hores de Pilota, promogudes pel CN Barcelona els anys cinquanta i que, posteriorment, s’amplià a 48 Hores Existeixen altres clubs que organitzen les “12 Hores de Pilota” com el Club Frontennis Mollerussa, el Club Gimnàstic de Tarragona pala i frontennis, el Club Frontennis Cerdanyola, el Club Natació Igualada mà, pala i paleta, el Club Frontó Berga frontennis i el Club Natació Terrassa mà i frontennis

Matemàticament és una extensió de la tècnica de Rayleigh-Ritz-Galerkin el problema es planteja en forma variacional i hom aproxima la solució mitjançant una combinació lineal de funcions senzilles, en aquest cas funcions polinòmiques a trossos, nulles excepte en un petit domini dintre del qual són polinomis de grau baix El mètode aparegué els anys seixanta entorn de l’aplicació dels ordinadors als càlculs elàstics d’estructures, superà molt de pressa els mètodes de diferències finites i amplià ràpidament el seu camp d’aplicacions i es mostrà molt potent especialment quan la geometria del…

Els seus escrits sobre àlgebra, amb un estil d’exposició marcadament analític que el vincula estretament amb els treballs dels babilonis, contribuïren de forma essencial al perfeccionament de la notació algèbrica i a l’establiment de noves vies d’investigació En la seva obra cabdal, Aritmètica , estudià una àmplia sèrie de problemes numèrics limitant-se, en general, a trobar-hi solucions particulars mitjançant algun mètode de càlcul i admetent només com a solucions els nombres enters i racionals positius La seva obra influí en el posterior desenvolupament de la geometria analítica, la teoria…

Considerat per a molts com la catedral de la pilota a Barcelona, ocupava un soterrani del carrer de Casp, al mateix edifici del Teatre Novedades De gran sumptuositat arquitectònica, gaudia d’illuminació lateral, marcador elèctric, coberta mòbil, calefacció, extractors, àmplia sala d’apostes i xarxa protectora des de la pista de 60 m a la coberta Hi jugaren els millors palistes de l’època Chiquito de Gallarta, Araquistain, Zárraga, Pasai, Aramendia I i Donosti, i també destacats puntistes com Erdoza II, Inchausti, Antoni Palau, Olaso, Salsamendi, els germans Ramos i Azpiri Funcionà fins el…

Fou sobreestant major del castell de Sant Ferran de Figueres El 1770 fou admès en la Conferència Físicomatemàtica, fundada pel seu germà Francesc en convertir-se aquesta, el mateix any, en Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, passà a la secció d’àlgebra i en fou director 1778-97 i revisor 1797-99 Hi llegí treballs, com Sobre la unidad de medidas de áridos 1778 —que més tard amplià amb una proposta d’unificació de totes les mesures de capacitat, longitud, etc—, Sobre el gasto y conducción de aguas 1784 i Sobre los aluviones 1790 És germà del matemàtic  Francesc Subiràs i Barra…

Es graduà en matemàtiques i enginyeria elèctrica a la Universitat de Michigan 1936, i posteriorment amplià estudis al MIT, on es doctorà en matemàtiques 1940 i collaborà amb Vannevar Bush en l’estudi de l’aplicació de l’àlgebra de Boole a la commutació de circuits elèctrics Compaginà la recercà als Bell Laboratories 1941-72, on durant la Segona Guerra Mundial treballà en criptografia i el desenvolupament de sistemes antimíssils, i la docència al MIT 1958-78 És el creador de la moderna teoria de la informació , basada en el dígit binari bit com a unitat elemental d’informació En la seva obra…