Resultats de la cerca

Fou fundat durant la segona meitat del segle XX Consta de dotze pistes situades als jardins de Frederica Montseny, que foren remodelades el 2011 juntament amb el mas Guinardó Té diversos equips, i entre els seus jugadors destaca Mario Basconte, segon millor jugador del món de petanca

Situat al carrer de Vila i Vilà, tingué dos noms diferents per imposició política Tenia 33 m de llargada per una mica més de 9 m d’alçària i era cobert S’hi jugava a pala i es feren famosos els “partits vermut”, celebrats a les dotze del migdia, amb les grades plenes Hi destacaren Pere i Antoni Masip, anomenats Pedrín I i Pedrín II , respectivament, considerats els millors especialistes de pala de l’època en frontó petit Altres jugadors destacats foren Ayerbe, Elorriaga, Salamanca, Hurtado, Aramburu, Albalate, Rubio i Irigoyen

Guanyà el Campio-nat d’Espanya de clubs de primera categoria 1999, 2006 i fou subcampió de la Lliga espanyola de clubs 2006 També fou campió 2004 i subcampió 2007 d’Espanya per dobles de primera categoria Disposa de diversos jugadors amb un palmarès destacat, com Sergio García Teruel, medalla de bronze al Campionat del Món, campió d’Espanya individual i de dobles, i de Catalunya de tripletes, Francisco Flores Reina, campió d’Espanya de dobles, Juan Pedro Martínez, campió de Catalunya de tir individual, i Ignacio Egea Muñoz i Enrique Catalán Alamino, campions de Catalunya de dobles i tripletes…

Soci del Club Gimnàstic de Tarragona des del 1957 i ànima de l’entitat Saguer, i en ocasions davanter, s’especialitzà en pala curta, paleta de cuir i pala llarga Es proclamà campió de Catalunya de paleta de cuir amb Josep Bravo 1971, 1975 i campió de pala curta amb Pere Andreu 1968-71, 1973, 1976, 1977, amb qui fou doble campió d’Espanya 1980, 1981 En el Torneig Internacional de Biarritz França, fou campió de les tres especialitats de paleta de cuir amb Agustí Brugués 1974, de pala curta amb Pere Andreu 1977 i de pala llarga 1979 Durant dotze temporades fou seleccionat per a representar…

Es juga dins un trinquet Dos equips contendents es passen la pilota de vaqueta per dalt d’una corda que divideix els dos camps situada a 1,80 m d’alçada La ferida el tret de sortida de cada punt s’ha de fer botar a una escala al lateral del trinquet D’aquests dos elements prové el nom d’escala i corda Els equips poden ser formats per un partides individuals o mà a mà o per dos o tres jugadors És bastant habitual que s’enfronti una parella a un trio Un dels equips va de vermell i l’altre de blau Les partides són a 60 punts, que es compten de cinc en cinc dotze jocs Cada joc suma les següents…

Les seves dimensions difereixen en pes i diàmetre segons la modalitat esportiva El tamborí ha evolucionat amb el temps fins a convertir-se en un objecte de plàstic circular sense mànec, recobert amb una tela acrílica que dona nom a l’esport La nansa, a diferència d’altres esports amb objectes, és un agafador de pell que està unit a la base per mitjà de dos punts d’ancoratge amb cargols i femelles Aquest fet permet colpejar la pilota amb les dues mans Tot i que la pala és coneguda globalment com tamburello , el seu nom originari en italià, rep diferents noms segons el país on es practica A…

La paleta té dues modalitats la que es juga amb pilota de cuir i la que es fa amb pilota de goma Al trinquet, s’hi juga a mà individual i a mà per parelles, a paleta de cuir i a paleta de goma, reservada també a les dones En totes les especialitats, la pilota només pot fer un bot al terra L’única que es juga en individuals i en parelles és la de mà La resta es fa en parelles El frontis té una amplada i una alçària de 10 m A un metre del terra hi ha una xapa que delimita fins on pot arribar el cop de la pilota Al frontó de 30 m, la xapa està collocada a 70 cm del terra A l’esquerra del frontis…