Resultats de la cerca

Fou membre del Centre Excursionista de Catalunya, del Centre Acadèmic d’Escalada, de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya i del Club Poliesportiu Puigcerdà Participà en nombroses competicions d’esquí de muntanya i aconseguí més de cinquanta podis 1978-90 Escalà als Alps, els Andes i l’Atles, i participà en expedicions a l’Himàlaia i el Karakoram Manaslu 1982, Everest 1983, 1985, K2 1988 i Broad Peak 1988 Fou director esportiu d’esquí de muntanya de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya 1994-97 i des del 1997 és director del Centre de Tecnificació d’Esquí de Muntanya de Catalunya També fou…

Membre del Centre Excursionista de Catalunya, destacà en l’esquí de fons durant els anys vint i trenta del segle XX Realitzà travesses amb esquís pels Pirineus, com la travessa la Molina-Puigmal-Núria-Nou Creus-Ulldeter-Setcases, amb Carles Bertrand, Andreu Figueras i Jordi Monjo 1935 Va ser el primer català a participar en uns Jocs Olímpics d’Hivern, els celebrats a Garmisch-Partenkirchen 1936, on disputà la cursa de fons de 18 km

Membre del Centre Excursionista de Catalunya, presidí la secció d’esquí durant els anys trenta Realitzà la primera ascensió estatal al Besiberri Nord 1916, amb els germans Ramir i Isidre Puig El 1918 participà en la primera ascensió catalana dels cims Rusell, Margalida i Espatlla d’Aneto, a l’Alta Ribagorça

Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, el Club Alpí Núria i el Club Esquí Barcelona, el 9 de març de 1935 feu la travessa La Molina-Puigmal-Núria-Noucreus-Ulldeter, amb Carles Bertrand, Oriol Canals i Andreu Figueras Destacà en proves d’esquí alpí i de fons, d’habilitat i salts d’esquí, i guanyà diverses competicions d’àmbit català i estatal

Membre de la secció d’Esports de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya, el 1933 assolí la velocitat de 112,5 km/h en un descens a Núria El 1935, amb Andreu Figueras, Oriol Canals i Jordi Monjo, realitzà la travessa amb esquís de la Molina a Setcases Fou campió de Catalunya d’eslàlom 1936 i disputà diversos Campionats d’Espanya d’esquí alpí

El descens, d’estil lliure i on el contacte és habitual, discorre per una pista amb bamps, clots, canvis de rasant i revolts peraltats, d’una distància aproximada d’1 km Prèviament a la cursa es disputen contrarellotges individuals per a escollir els 32 esquiadors més ràpids 16 en categoria femenina Els esquiadors classificats participen en les curses d’esquí cros eliminatòries Els primers de cada cursa es classifiquen per a les successives rondes fins a arribar a la ronda final Aquesta pràctica és considerada com una especialitat de l’esquí artístic i acrobàtic per la Federació…

Inclou l’esquí de fons, els salts d’esquí, la combinada nòrdica, el biatló i l’esquí de telemarc L’esquí de fons consisteix en una cursa d’esquí per un terreny nevat de pendent suau Existeixen diversos tipus de proves segons la distància recorreguda en categoria masculina es competeix en curses de 50 km, 15 km i relleus 4 × 10 km, i en femenina en curses de 30 km, 10 km i relleus 4 × 5 km Ambdues categories també competeixen en proves de persecució, esprint individual i esprint per equips, així com en maratons d’esquí Antigament també s’organitzaven curses de 30, 18 i 10 km en categoria…

Consisteix en la realització d’ascensos, descensos i travesses de massissos muntanyosos amb esquís de muntanya per zones no preparades ni senyalitzades És necessària la utilització de botes i fixacions específiques, pells de foca per a realitzar les ascensions, ganivetes per a progressar sobre neu dura i altres accessoris propis de l’alpinisme, com piolets o grampons En l’àmbit de la competició, existeixen diversos tipus de cursa cronoescalada o cursa vertical, circuits individuals o per equips i curses de relleus Es diferencien tres especialitats l’esquí alpí té un origen italià i el terme s…