Resultats de la cerca

Organitzada pel Club Alpí Núria, la primera edició tingué lloc l’any 1950 Tenia una periodicitat anual, però a partir de la segona meitat de la dècada començà a disputar-se de manera irregular La desena i última edició se celebrà l’any 1965 Fou l’única competició estatal de l’època inclosa dins el calendari de la Federació Internacional d’Esquí Hi participaren esquiadors de renom, com els campions del món James Couttet i Georges Schneider o el campió olímpic Henri Oreiller També hi aconseguiren la victòria esquiadors emergents que més endavant despuntaren mundialment, com Toni Sailer o René…

En el seu palmarès hi ha més de cinquanta medalles d’or que aconseguí en l’àmbit espanyol en totes les disciplines i categories El 2004 conquerí la primera medalla en la categoria absoluta, una plata en figures En l’àmbit internacional, assolí la medalla de plata per equips en el Campionat d’Europa sub-21 2008 i dues medalles de bronze en els Campionats del Món 2011, 2012, ambdues en l’especialitat de combinada Té el rècord d’Espanya absolut en figures i en combinada

S’inicià en la pràctica de l’esquí alpí el 1944 a la Molina i competí en l’àmbit català i estatal durant els anys cinquanta A l’inici de la dècada dels setanta, fundà clubs d’esquí a Torelló i Sant Quirze de Besora, aquest darrer denominat Bisaura Esquí Club, i es dedicà a la promoció de l’esquí i a l’organització de campionats Alhora, competí com a veterà i es proclamà campió d’Espanya 1987 i subcampió del món 1991 en eslàlom Té la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993

Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, de la Unió Excursionista de Catalunya i del Club Alpí Francès, començà a practicar l’esquí l’any 1943 Els anys cinquanta feu les primeres ascensions hivernals al Gran Bachimala i a l’Eriste, i el 1955 protagonitzà la travessa integral amb esquís dels Pirineus També recorregué tot l’arc dels Alps, feu la volta al massís de l’Huayhuash Perú, ascendí el Gran Teton i visità Sierra Nevada EUA, i feu un tresc a l’Annapurna Nepal Impulsà el primer ralli d’esquí d’alta muntanya 1959, la construcció del refugi d’Amitges i del Pere Borés i la…

És l’estació pionera a Catalunya conjuntament amb la de Vall de Núria Fou de les primeres a installar remuntadors, amb el teleesquí de Font Canaletes 1943, i la primera a tenir telecadira de l’Estat espanyol, amb el del turó de la Perdiu 1946 Els anys cinquanta s’inauguraren els remuntadors de la Tosa d’Alp i el Puigllançada, les cotes més altes del complex 2445 m L’any 1999 s’inaugurà el telecabina Alp 2500, que comportà la connexió amb la veïna pista d’esquí de Masella El 2012 tenia 61 km esquiables distribuïts en 53 pistes i 15 remuntadors, amb canons de neu artificial També…

Fou membre del Centre Excursionista de Catalunya, del Centre Acadèmic d’Escalada, de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya i del Club Poliesportiu Puigcerdà Participà en nombroses competicions d’esquí de muntanya i aconseguí més de cinquanta podis 1978-90 Escalà als Alps, els Andes i l’Atles, i participà en expedicions a l’Himàlaia i el Karakoram Manaslu 1982, Everest 1983, 1985, K2 1988 i Broad Peak 1988 Fou director esportiu d’esquí de muntanya de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya 1994-97 i des del 1997 és director del Centre de Tecnificació d’Esquí de Muntanya de Catalunya També fou…

Hi ha cinc especialitats salts acrobàtics o aerial, bamps o mogul, ballet o acroesquí, esquí cros i esquí d’estil lliure o freeskiing Els salts acrobàtics es fan mitjançant un trampolí recobert de neu, que permet fer salts de fins a 6 m d’alçada que poden ser de fins a 20 m per sobre de la zona d’aterratge Els esquiadors executen una sèrie de tombarelles, girs i tirabuixons que són valorats per un jurat Es valora la tècnica d’enlairament, el salt i l’aterratge L’especialitat de bamps consisteix en un descens amb esquís per una pista escarpada de 250 m plena de monticles i clots, en què s’han…

Consisteix en la realització d’ascensos, descensos i travesses de massissos muntanyosos amb esquís de muntanya per zones no preparades ni senyalitzades És necessària la utilització de botes i fixacions específiques, pells de foca per a realitzar les ascensions, ganivetes per a progressar sobre neu dura i altres accessoris propis de l’alpinisme, com piolets o grampons En l’àmbit de la competició, existeixen diversos tipus de cursa cronoescalada o cursa vertical, circuits individuals o per equips i curses de relleus Es diferencien tres especialitats l’esquí alpí té un origen italià i el terme s…

Inclou l’esquí de fons, els salts d’esquí, la combinada nòrdica, el biatló i l’esquí de telemarc L’esquí de fons consisteix en una cursa d’esquí per un terreny nevat de pendent suau Existeixen diversos tipus de proves segons la distància recorreguda en categoria masculina es competeix en curses de 50 km, 15 km i relleus 4 × 10 km, i en femenina en curses de 30 km, 10 km i relleus 4 × 5 km Ambdues categories també competeixen en proves de persecució, esprint individual i esprint per equips, així com en maratons d’esquí Antigament també s’organitzaven curses de 30, 18 i 10 km en categoria…

En competició es disputen proves de descens, consistents a baixar a gran velocitat per un recorregut de forts pendents, desnivells i revolts d’eslàlom, quan diverses portes assenyalen el recorregut que l’esquiador ha de fer en ziga-zaga en el menor temps possible eslàlom gegant, quan el recorregut és més llarg i les portes més distants, i supergegant, que combina les característiques del descens i de l’eslàlom Altres especialitats de l’esquí alpí són l’esquí de velocitat i l’esquí extrem, en el qual l’esquiador supera pendents superiors als 45 graus d’inclinació per zones sense senyalitzar…