Resultats de la cerca

El 1941 es proclamà campió d’Espanya en la prova de descens Destacat membre de la Federació Catalana d’Esquí, el 1948 fou elegit president de la federació espanyola, càrrec que abandona el 1960 quan passà al Comitè Olímpic Espanyol El 1983 rebé la medalla d’or del Centre Excursionista de Catalunya

Formà part de l’equip d’esquí espanyol El 1946 participà amb un equip andorrà, amb Francesc Viladomat i Ramon Huguet, en el concurs de la Molina Competí en els Jocs Olímpics d’Oslo 1952, en els de Cortina d’Ampezzo 1956 i en els de Squaw Valley 1960 en eslàlom gegant Fou president del Comitè Olímpic Andorrà 1997-2002 Fou membre de l’Esquí Club Andorrà, posteriorment Esquí Club Envalira

Membre de l’Escola Catalana d’Esquí disputà els Jocs Olímpics d’Hivern d’Oslo 1952 i Cortina d’Ampezzo 1956 Fou disset cops campió d’Espanya, entre el 1950 i el 1957, en les especialitats d’eslàlom, gegant, descens i salts d’esquí L’any 1957 fundà l’estació d’esquí Pas de la Casa-Grau Roig També participà en la fundació del Comitè Olímpic Andorrà 1971 i impulsà l’Escola d’Esquí Andorrana

Debutà el 1974 en la copa del món i l’any 1974 aconseguí ésser segon amb cinc victòries en eslàlom especial i gegant Després de guanyar les edicions d’aquesta competició corresponents al 1976, 1977 i 1978, fou campió olímpic d’ambdues proves a Lake Placid 1980 L’any 1986 es retirà de l’alta competició amb un total de 80 proves de la copa del món guanyades, xifra no assolida mai per cap altre esquiador

Entrenador de l’equip d’esquí del Club Alpí Núria-Masella-Cerdanya CANMC, que presidí 1991-95 i creà les seccions d’esquí de fons, surf de neu, BTT i telemarc Organitzador de nombrosos campionats d’esquí d’àmbit català i estatal Soci fundador de l’Associació Espanyola de Trineus i Pulka i del Club BTT la Molina Des del 1995, ocupa la presidència de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern És vicepresident de la Reial Federació Espanyola d’Esports d’Hivern i membre de la Federació Internacional d’Esquí Forma part del Consell Directiu del Consell Català de l’Esport i de la Junta Directiva del…

Organitzada pel Club Alpí Núria, la primera edició tingué lloc l’any 1950 Tenia una periodicitat anual, però a partir de la segona meitat de la dècada començà a disputar-se de manera irregular La desena i última edició se celebrà l’any 1965 Fou l’única competició estatal de l’època inclosa dins el calendari de la Federació Internacional d’Esquí Hi participaren esquiadors de renom, com els campions del món James Couttet i Georges Schneider o el campió olímpic Henri Oreiller També hi aconseguiren la victòria esquiadors emergents que més endavant despuntaren mundialment, com Toni…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, compartí moltes primeres ascensions amb Lluís Estasen Durant les dècades de 1920 i 1930 feu diversos cims dels Alps i de les Dolomites Fou promotor dels esports d’hivern als Pirineus i guanyador de nombroses proves d’esquí a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol guanyà la medalla de plata a la Copa Puigmal 1921, la Copa de Fons de Ribes de Freser 1924 i la Copa Rei Alfons XIII en els Campionats d’Espanya de fons 1929 El 1930 participà en el IV Congrés de la Unió Internacional d’Associacions d’Alpinisme Juntament amb Ignasi Folch fou l’…

Hi ha cinc especialitats salts acrobàtics o aerial, bamps o mogul, ballet o acroesquí, esquí cros i esquí d’estil lliure o freeskiing Els salts acrobàtics es fan mitjançant un trampolí recobert de neu, que permet fer salts de fins a 6 m d’alçada que poden ser de fins a 20 m per sobre de la zona d’aterratge Els esquiadors executen una sèrie de tombarelles, girs i tirabuixons que són valorats per un jurat Es valora la tècnica d’enlairament, el salt i l’aterratge L’especialitat de bamps consisteix en un descens amb esquís per una pista escarpada de 250 m plena de monticles i clots, en què s’han…

Inclou l’esquí de fons, els salts d’esquí, la combinada nòrdica, el biatló i l’esquí de telemarc L’esquí de fons consisteix en una cursa d’esquí per un terreny nevat de pendent suau Existeixen diversos tipus de proves segons la distància recorreguda en categoria masculina es competeix en curses de 50 km, 15 km i relleus 4 × 10 km, i en femenina en curses de 30 km, 10 km i relleus 4 × 5 km Ambdues categories també competeixen en proves de persecució, esprint individual i esprint per equips, així com en maratons d’esquí Antigament també s’organitzaven curses de 30, 18 i 10 km en categoria…

En competició es disputen proves de descens, consistents a baixar a gran velocitat per un recorregut de forts pendents, desnivells i revolts d’eslàlom, quan diverses portes assenyalen el recorregut que l’esquiador ha de fer en ziga-zaga en el menor temps possible eslàlom gegant, quan el recorregut és més llarg i les portes més distants, i supergegant, que combina les característiques del descens i de l’eslàlom Altres especialitats de l’esquí alpí són l’esquí de velocitat i l’esquí extrem, en el qual l’esquiador supera pendents superiors als 45 graus d’inclinació per zones sense senyalitzar…