Resultats de la cerca

Segon president de la Federació Catalana d’Esquí 1935-40, promocionà l’esquí a Catalunya i al Principat d’Andorra Fou fundador de l’Esquí Club Andorrà i constructor del refugi d’Envalira 1933 Ideà el primer remuntador d’Andorra, l’any 1935 També fou membre del Centre Excursionista de Catalunya

Fundador del Grup Excursionista Isards 1929, entre el 1931 i el 1936 dinamitzà les activitats de la Unió Excursionista de Catalunya Presidí la secció de muntanya i promogué la construcció del refugi de l’entitat a la Molina Formà part del primer Comitè Català de Refugis 1931 i fou membre de la junta directiva de la Federació Catalana d’Esquí 1933, i un dels primers àrbitres d’esquí catalans És autor dels llibres Lliçons d’esquí 1980 i Els meus seixanta anys d’esquí 1993 El 1987 rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

Fundada el 1970, fou la primera estació d’esquí de fons construïda a l’Estat Es troba a la vall de Castellbò, dins el Parc Natural de l’Alt Pirineu, té 50 km de pistes La base es troba al refugi de la Basseta, a 1700 m d’altitud, i la cota màxima és a 2080 m, des d’on es pot accedir a Portainé S’hi han disputat diverses competicions d’esquí, entre les quals hi ha el Campionat d’Espanya de llarga distància A més d’esquí de fons, també s’hi pot practicar orientació, raquetes de neu, telemarc, senderisme i bicicleta de muntanya

Gestionada per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, és l’equipament dedicat als esports de neu més antic de Catalunya Fou inaugurada el 1947 S’hi accedeix només a peu o amb el cremallera inaugurat al març del 1931 Té onze pistes, un circuit de raquetes de neu, un parc de surf, un circuit de cros, un parc de neu infantil i tres pistes per a trineus El telecadira de la Pala uneix la cota més baixa de l’estació 1964 m amb la màxima 2252 m, mentre que el telecabina de la Coma del Clot enllaça el santuari de Núria amb el refugi del Pic de l’Àliga També té dos teleesquís…

Fou membre fundador i primer president del Grup Especial d’Escalada del Club Excursionista de Gràcia, i membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE Com a escalador, pujà a la Bola de la Partió 1940, el Gerro 1941, el Rave 1941 i la Nina 1942, del massís de Montserrat Fou el primer a escalar la punta més alta del Mallo Firé, anomenada punta Mallafré, del Mallo Riglos 1942, a Osca Com a esquiador, guanyà el Campionat de Catalunya d’esquí per equips 1946 Rebé la medalla de la Federació Espanyola de Muntanyisme 1946 Fou autor del manual Escalada 1948 El 1975 s’inaugurà el refugi…

Pioner de l’esquí de fons a Catalunya Fou fundador del refugi dels rasos de Peguera Berguedà, i en fou també el mantenidor 1933 Rebutjà anar al front, motiu pel qual fou internat en un camp de concentració a l’inici de la Guerra Civil Fou considerat un dels millors esquiadors de fons de Catalunya Participà en competicions arreu de l’Estat a la dècada dels quaranta Es proclamà campió de Catalunya en l’especialitat de relleus 1942, 1944-47, 1952 i en categoria individual 1943, 1945 L’any 1944 guanyà el Campionat d’Espanya de relleus fent equip amb Andreu, Pàmies i Mullor, i el 1947…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, de la Unió Excursionista de Catalunya i del Club Alpí Francès, començà a practicar l’esquí l’any 1943 Els anys cinquanta feu les primeres ascensions hivernals al Gran Bachimala i a l’Eriste, i el 1955 protagonitzà la travessa integral amb esquís dels Pirineus També recorregué tot l’arc dels Alps, feu la volta al massís de l’Huayhuash Perú, ascendí el Gran Teton i visità Sierra Nevada EUA, i feu un tresc a l’Annapurna Nepal Impulsà el primer ralli d’esquí d’alta muntanya 1959, la construcció del refugi d’Amitges i del Pere Borés i la…

A un any d’edat anà a viure amb els seus pares al refugi de Cap del Rec Cerdanya, cosa que li donà una gran familiaritat amb l’alta muntanya i l’esquí i facilità que es pogués entrenar en el medi alpí Dedicat a la competició d’alt nivell especialitat muntanya i escalada des del 2005, aquest mateix any ingressà al centre d’educació física de la Universitat de Perpinyà de Font-romeu Alta Cerdanya, on compaginà la formació amb l’entrenament Des d’aleshores, ha anat ampliant un palmarès com més va més extraordinari, molt sovint al límit de les capacitats humanes, que l’ha convertit en una figura…

Consisteix en la realització d’ascensos, descensos i travesses de massissos muntanyosos amb esquís de muntanya per zones no preparades ni senyalitzades És necessària la utilització de botes i fixacions específiques, pells de foca per a realitzar les ascensions, ganivetes per a progressar sobre neu dura i altres accessoris propis de l’alpinisme, com piolets o grampons En l’àmbit de la competició, existeixen diversos tipus de cursa cronoescalada o cursa vertical, circuits individuals o per equips i curses de relleus Es diferencien tres especialitats l’esquí alpí té un origen italià i el terme s…