Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Federació Catalana de Salvament i Socorrisme
Cartell del Criterium Internacional de Tetrathlon aquàtic del 1985, organitzat per la Federació Catalana de Salvament i Socorrisme
Federació Catalana de Salvament i Socorrisme
Esports aquàtics
Entitat que regeix la pràctica del salvament aquàtic a Catalunya.
Fundada el 1962, el primer president fou Francisco José Lacambra Combina l’activitat esportiva amb la professional o humanitària de formació de tècnics de salvament aquàtic L’any 1974 participà en l’organització del Campionat del Món de salvament aquàtic celebrat a Barcelona Promociona els esportistes catalans en l’àmbit estatal i internacional Dirigeix la selecció catalana de salvament aquàtic, que participa en l’Obert Internacional d’Holanda, la Copa Colmar de França, la Nivea Cup i el Campionat d’Espanya per autonomies Disposa d’una àrea esportiva i d’una d’arbitral, i organitza cursos de…
ràfting
Els palistes Albert Aixàs, Pau Clotet, Oriol Bosch i Raimon Monterde (d'esquerra a dreta) durant el ràfting nocturn del 47è Ral·li Internacional de la Noguera Pallaresa
Arxiu Associació Esportiva Pallars / Laura Arisa
Esports d’aventura
Esports aquàtics
Pràctica esportiva consistent a baixar per aigües braves amb una embarcació pneumàtica amb capacitat generalment per a unes vuit persones.
Es compon de quatre disciplines esprint, eslàlom, descens i un contra un És considerat un esport d’aventura i també es practica amb finalitats recreatives El primer descens turístic d’un riu d’aigües braves es realitzà l’any 1909 al riu Colorado, al Grand Canyon EUA el 1938 hi tingué lloc el primer descens amb embarcació pneumàtica No fou fins la dècada de 1970 que el ràfting es consolidà com a activitat recreativa El 1980 es popularitzà i s’estengué al Canadà i arribà a Europa a través de França D’altra banda, l’URSS també fou un dels països pioners i el 1978 s’hi organitzà el Chuya Rally,…
piragüisme
Prova de la Copa del Món de descens d’aigües braves del 2012, disputada a la Seu d’Urgell
Agustí Cucurulls
Esports aquàtics
Esport aquàtic que consisteix a desplaçar-se sobre la superfície de l’aigua amb un bot propulsat per una paleta d’una o dues fulles; per això, s’anomenen palistes els practicants d’aquest esport.
L’embarcació utilitzada pot ser una canoa o una piragua o caiac En la primera el palista es colloca amb un genoll sobre el terra de l’embarcació i s’impulsa amb una pala d’una sola fulla En un caiac el palista va assegut mirant cap a la proa de l’embarcació i utilitza un rem de dues pales En funció del medi aquàtic on es practica es distingeixen les modalitats d’aigües tranquilles, aigües braves, caiac de mar i surf de caiac Una altra modalitat és el caiacpolo que enfronta dos equips de cinc jugadors amb l’objectiu d’introduir una pilota de waterpolo a la porteria defensada pel rival…
salts
Salt al port de Barcelona durant la dècada de 1920
ARXIU JUAN ANTONIO SIERRA
Esports aquàtics
Esport aquàtic que consisteix a llançar-se a la piscina des d’un trampolí o d’una palanca executant una figura o més abans de submergir-se a l’aigua.
Les diferents disciplines són trampolí d’1 m, trampolí de 3 m, palanca de 10 m, salt sincronitzat de 3 m i salt sincronitzat de 10 m També hi ha proves de salt de palanca de diferents altures, que es poden classificar en salts d’entre 3 m i 5 m, d’entre 5 m i 8 m i d’entre 8 m i 12 m Els salts des d’una superfície elevada tenen un origen remot Es té constància que ja es practicaven al sud d’Itàlia entre el 400 aC i el 700 aC, com demostra el fresc de la tomba del Nedador en què es representa un jove que salta de cap a l’aigua Els salts com a esport competitiu s’originaren a Suècia i a l’…
orientació subaquàtica
Participants en el Campionat de Catalunya d’orientació subaquàtica
FEDERACIÓ CATALANA D’ACTIVITATS SUBAQUÀTIQUES
Esports aquàtics
Esport aquàtic practicat principalment en llacs i pantans que consisteix a seguir un recorregut predeterminat sota l’aigua amb l’ajut d’un mapa i un aparell d’orientació.
Els practicants van equipats amb escanfandre autònom, monoaleta i boia de superfície Les proves individuals poden ser sense referències o M , amb referències o 5 punts i en estel També hi ha la prova per equips, la qual té una variant coneguda com prova Monk S’originà a la Unió Soviètica durant la dècada de 1950 Poc després s’estengué per Europa central Les primeres competicions s’organitzaren al llac Maggiore d’Itàlia 1961 i al llac Wörthersee d’Àustria 1962 La primera competició internacional es disputà a Crimea l’any 1965 i hi participaren submarinistes de l’URSS, Bulgària, Hongria, Itàlia…
salvament i socorrisme
Katy Mayr en una prova de rescat de maniquí de salvament i socorrisme
Arxiu K. Mayr
Esports aquàtics
Esport aquàtic practicat en piscina o en aigües obertes que consisteix a executar exercicis físics de resistència i habilitat, amb l’objectiu de mantenir i millorar les habilitats físiques i mentals dels socorristes encarregats d’efectuar salvaments en medi aquàtic.
Les proves de piscina són 200 m de cursa de natació amb obstacles, 50 m de rescat de maniquí, 100 m de cursa combinada de salvament, 100 m de rescat de maniquí amb aletes, 100 m de cursa de socorrista, 200 m de cursa de supersocorrista, llançament de corda, 4 × 25 m de rescat de maniquí, 4 × 50 m de combinada i 4 × 50 m obstacles Antigament també es disputaven les proves de llançament de salvavides o pilota de salvament i 150 m de rescat amb embarcació Les proves d’aigües obertes són nedar-surf, córrer-nedar-córrer, banderes, esprint, cursa amb esquí, cursa amb planxa de salvament, oceanman/…
surf d’estel
Gisela Pulido, nou vegades campiona del món de surf d’estel
CARLOS MONCHO / RED BULL CONTENT POOL
Esports aquàtics
Esport aquàtic que consisteix a lliscar sobre la superfície de l’aigua amb una planxa de surf d’estel, arrossegat per un estel de tracció i fent salts i acrobàcies.
Als països anglosaxons és conegut com kitesurfing o kiteboarding , mentre que als francòfons se’l denomina flysurf , kitesurf o surf-volant Comprèn les disciplines de regata, estil lliure, ones, eslàlom i velocitat Els primers que utilitzaren estels per a arrossegar embarcacions foren els mariners i pescadors de la Xina, Indonèsia i la Polinèsia durant els segles XII, XIII i XIV L’inventor del surf d’estel modern fou l’holandès Gijsbertus Adrianus Panhuise, que el 1977 patentà el primer sistema de navegació sobre una planxa de surf moguda per una espècie de paracaigudes Als anys vuitanta…