Resultats de la cerca

Fou membre del Club Excursionista Pirenaic, del Centre Excursionista de Catalunya i del Grup d’Alta Muntanya Espanyol GAME Feu nombroses escalades als Pirineus, entre les quals cal esmentar la primera hivernal als seracs del Petit Vinhamala, la segona hivernal al corredor de Gaube del Vinhamala i la primera estatal a l’esperó dels Esparrets al Mont Perdut Participà en expedicions a l’Alpamayo, als Andes del Perú 1972 a l’Atles 1973 al Saraghar, a l’Hindu Kush 1975, 1977, i en el primer intent català de l’Everest 1982

Vinculat a l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, on fou collaborador de la revista Cingles Al principi dels anys setanta ingressà en la secció catalana del GAME, i des del 1976 fou instructor d’esquí Realitzà la primera hivernal de la via Anglada-Robbins de la paret nord del Pedraforca 1967 i obrí la via Punsola-Reniu per l’esperó nord del Cavall Bernat de Montserrat 1971 juntament amb Jesús Reniu, una via de 240 m que s’ha convertit en la via més clàssica

Membre de l’Associació Espanyola de Guies de Muntanya i de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya Ha dirigit i guiat expedicions a cims com el Kilimanjaro 2007, el pic de Lenin 2008 i l’Aconcagua en diverses ocasions, entre les quals destaca l’ascensió hivernal per la ruta directa dels polonesos de l’any 2006 Ha participat en expedicions a diversos vuit mils al Shisha Pangma Central 2002, al Dhaulagiri 2004, al Cho Oyu 2007, a l’Everest 2008 i al Lhotse 2009

Soci del Centre Excursionista de Terrassa, el 1978 feu la primera ascensió al Kanchenjunga Central 8476m Participà en diverses expedicions ascensió hivernal amb esquís a l’Aconcagua 1980, primer intent català d’ascensió a l’Everest 1982, expedició al Nanga Parbat 1984 i les ascensions als pics Lenin i Comunisme 1984 i al Saipal 1985 Com a esquiador de muntanya representà les federacions catalana i espanyola en diverses competicions estatals i internacionals També participà en raids d’esports d’aventura Raiverd i Raid Gauloises Equador 98

Soci del Centre Excursionista de Catalunya i membre del CADE des del 1975 Durant els anys setanta realitzà escalades de dificultat, com la primera ascensió hivernal per la via Toni-Gallifa de la cara sud de la Maladeta 1977, juntament amb Enric Ribot i Ricard Vila, amb qui el mateix any repetí la via CADE a la Paret d’Aragó a Mont-rebei Participà en expedicions a l’Hindu Kush 1977, als Andes del Perú, on amb Jordi Pons escalà la paret oest del Yerupaja sud 1978 L’any 1982 fou integrant de la primera expedició catalana a l’Everest

Membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC, durant la dècada de 1930 formà cordada amb Albert Casanelles i realitzà primeres ascensions a Montserrat i els Pirineus, a més d’ascensions als Alps, com el mont Cerví 1934 El 1933 escalà la canal del pollegó inferior del Pedraforca i feu la primera travessa de la cresta Peiraforca-Roc Colom Realitzà la primera hivernal al Roc Colom 1934 i als Encantats 1935, també amb Josep Romeu Creà les Milícies Alpines en resposta a la revolta feixista de l’estiu del 1936 i s’incorporà al Regiment Pirinenc núm 1 de Catalunya Morí en el marc de…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya, també fou membre del Centre Acadèmic d’Escalada i del Grup d’Alta Muntanya Espanyol Realitzà la primera ascensió absoluta per la via Zaratustra de la paret del Gallinero Ordesa, 1979, la primera travessia estatal de la integral de Peuterey al Mont Blanc 1981 i la primera estatal hivernal a la paret nord de l’Eiger amb Francesc Dalmases 1987 Formà part d’expedicions als Andes del Perú 1976, l’Hindu Kush 1977 i l’Everest 1988 L’any 1989 organitzà el primer Campionat de Catalunya d’escalada, a Coll de Nargó Fundà i dirigí l’Escola Taller…

Membre del Centre Excursionista de Flix, destaca tant en escalada en roca com en gel Escalà nombroses vies a Montserrat i els Pirineus, i la seva primera ascensió en solitari fou el pic d’El Capitan, al Parc Nacional de Yosemite, el 2000 El 2001 formà part d’una expedició d’escalada a Xile L’any 2009 aconseguí el primer encadenament hivernal en solitari de les tres parets del circ de Gavarnia Freezante, Mitològic i la Torre de Marboré El mateix any culminà la via Symphonie de Liberté, un 8a de 900 m de la cara nord de l’Eiger El 2010 escalà en gel a Banff Canadà i a l’illa de…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya i membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE des del 1981, és guia d’alta muntanya i instructor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya ECAM Durant les dècades de 1980 i 1990 feu escalades de dificultat als Pirineus i als Alps Destaquen la primera hivernal estatal a la paret nord del mont Cerví, juntament amb Joan Martínez 1990 la cara nord de l’Eiger 1990 la primera estatal a la cara nord del Scheideggwetterhorn, als Alps Bernesos, amb Lluís Giner 1991, i l’esperó Walker de les Grans Jorasses 1992 El 1986 assolí el cim del Nun durant una…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya i membre del CADE i del GAME, és instructor d’escalada de l’ECAM i professor a l’Escola Catalana de l’Esport S’inicià a la dècada dels setanta i ben aviat realitzà vies clàssiques de Montserrat, dels Terradets i dels Pirineus Als Alps, realitzà algunes de les cares nord més emblemàtiques Cima Grande di Lavaredo, Grans Jorasses, Eiger, Triolet, etc Ha participat en nombroses expedicions, entre les quals cal citar la dels Andes peruans Ocshapalca, 1987, l’Argentina Cerro Torre, 1988, el Canadà Lotus Flower Tower, 1990, el Nepal Makalu, 1991, Xile…