Resultats de la cerca

Fill de Joan Cardona , destacà en categories inferiors tant en proves individuals com en modalitats tècniques de velocitat  Integrant de la selecció espanyola d’esquí de muntanya des del 2010, el 2016 es proclamà campió de Catalunya en la modalitat individual L’any 2019 es proclamà triple campió d’Espanya —en esprint, vertical i individual— als Campionats d’Espanya disputats a Boí-Taüll A escala internacional, participà en el Campionat del Món, on fou medalla de plata en esprint 2021 i medalla de bronze en esprint 2017 i relleus 2017 i 2019 El 2022 es consolidà com…

Durant les dècades de 1950 i 1960, amb el seu cosí, Josep Manuel Anglada, donà un gran impuls a l’escalada amb la introducció de noves tècniques i l’obertura de vies, conegudes amb el nom Anglada-Guillamon, a parets de Montserrat, el Pedraforca, Riglos o Terradets També van realitzar diverses primeres escalades estatals a les Dolomites El 1961 participà en la primera expedició estatal als Andes del Perú, un projecte iniciat pel seu cosí Josep Manuel Anglada, Jordi Pons i ell mateix Els expedicionaris ascendiren diversos cims verges i aconseguiren la primera absoluta a l’aresta nord-est del…

Soci de la Unió Excursionista de Catalunya UEC i membre de la Secció d’Alta Muntanya i Escalada, pujà els cims del Djurdjura Algèria, 1975 i Torres del Paine Xile, 1996 Formà part d’expedicions a l’Atles 1971, al Cilo Dag 1973, al Kilimanjaro 1974, al Mont Kenya 1974, als Andes del Perú 1976, al Saraghrar 1977, al Dhaulagiri 1979, a l’Ama Dablam 1981, a l’Everest 1983, 1985 i al massís de l’Ahaggar 1984 És coautor del llibre Hem fet el cim 1986 Rebé la medalla d’or del primer Ralli Internacional d’Esquí de Muntanya 1970 i la medalla d’or de la UEC 1980

Formà part de la primera generació d’alpinistes catalans a l’Himàlaia El seu primer vuit mil fou l’Annapurna Oriental Obrí diverses vies d’escalada amb el Centre Acadèmic d’Escalada i explorà diversos massissos d’Europa El 1971 coronà el Kilimanjaro i obrí una nova ruta al mont Kenya Participà en l’exploració de les illes Upernavik Grenlàndia, 1973 i coronà alguns cims de l’Hindu Kush i dels Andes peruans També participà en l’expedició catalana a l’Everest 1982, 1993 L’any 1984 coronà el Cho Oyu i el 1992 el Denali Rebé la medalla d’or 1974 i de plata 1970 de la Federació…

S’inicià en l’excursionisme amb els Minyons de Muntanya El 1943 s’associà al Centre Excursionista de Terrassa i, tres anys després, ingressà al Centre Excursionista de Catalunya CEC i a la Secció de Tarbes del Club Alpí Francès Obrí les primeres vies estatals al pic de Néouvielle i a la Pique Longue, l’any 1951 Realitzà diversos trekkings pel Nepal, el Tibet i el Caixmir, i ascensions a les Rocalloses, els Andes, l’Àfrica, el sud-est asiàtic i Islàndia Collaborà en les publicacions Arxiu , Cordada , Muntanya i Vèrtex Publicà Records d’un alpinista 2008 El 1975 representà el CEC al Congrés de…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, compartí moltes primeres ascensions amb Lluís Estasen Durant les dècades de 1920 i 1930 feu diversos cims dels Alps i de les Dolomites Fou promotor dels esports d’hivern als Pirineus i guanyador de nombroses proves d’esquí a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol guanyà la medalla de plata a la Copa Puigmal 1921, la Copa de Fons de Ribes de Freser 1924 i la Copa Rei Alfons XIII en els Campionats d’Espanya de fons 1929 El 1930 participà en el IV Congrés de la Unió Internacional d’Associacions d’Alpinisme Juntament amb Ignasi…

Membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE des del 1953, durant els anys cinquanta i seixanta realitzà primeres ascensions estatals als Pirineus, on organitzà cursos i rallis d’esquí de muntanya Encapçalà l’expedició del Centre Excursionista de Catalunya CEC a l’alt Atles marroquí 1966 Fou president de la Secció de Muntanya del CEC 1967-71 i de la mateixa entitat 1998-2006 Rebé la medalla de la Federació Espanyola de Muntanyisme 1965

S’inicià a l’Agrupació Excursionista Pedraforca i al Club Muntanyenc Barcelonès, on formà part del Grup d’Alta Muntanya GAM També és soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC El 1960 entrà al Grupo de Alta Montaña Español GAME Entre les nombroses escalades i ascensions de dificultat realitzades als Pirineus, als Alps i a les Dolomites, destaquen les primeres ascensions estatals a les tres grans parets nord dels Alps Cerví 1962, Eiger 1964 i Grans Jorasses 1967 Fou membre de les primeres expedicions estatals als Andes amb ascensions absolutes al Huascarán Sud per l’aresta NE 1961 i al…

S’inicià en el Club Excursionista de Gràcia i formà part del Grup Especial d’Escalada GEDE i el Centre Acadèmic d’Escalada CADE els anys setanta Presidí la secció de muntanya del Centre Excursionista de Catalunya 1973-76 Realitzà ascensions als Pirineus i els Alps i expedicions a l’Atles 1968, l’Iran 1971, l’Àfrica oriental 1976, l’Hindu Kush 1977 i Grenlàndia 1978 Assolí el Gasherbrum II 1980, juntament amb Pere Aymerich, per primer cop a l’Estat Rebé la medalla de la Federació Espanyola de Muntanyisme 1968 Morí quan intentava ascendir al Manaslu

Soci del Centre Excursionista de la Comarca del Bages i membre del Grup d’Alta Muntanya Espanyol Al final de la dècada de 1970 formà part del grup d’escaladors anomenats Barrufets , amb escalades destacades a Montserrat, el Pedraforca i els Alps Participà en expedicions a l’Atles, l’Iran Damavand, 1971, l’Hindu Kush Tirich Mir, 1973, l’Himàlaia indi Thalay Sagar, 1987, 1993, el Makalu 1976 i, en tres ocasions, l’Everest 1983, 1985, 2000 Des del 2005 és guarda del refugi del Pedraforca el Roget, a Saldes Rebé la medalla d’or de la Federació Espanyola de Muntanya i el reconeixement…