Resultats de la cerca

Vinculat al Centre Excursionista de Sabadell, ha assolit el Nun, els pics més representatius de l’Equador, Bolívia i el Perú, l’Ice Windows al mont Kenya, el Kilimanjaro i alguns cims de l’Atlas El 1999 assolí el cim del Manaslu 8165 m, amb Josep Noguera, i el 2001, amb Jordi Barrancos i Josep Noguera, el Gasherbrum II 8035 m També intentà el Hidden Peak 2001 i el Kangchenjunga 2003 per la cara sud

Vinculat al Centre Excursionista del Penedès i membre del Grup d’Alta Muntanya i Escalada GAME, és tècnic superior d’Alta Muntanya i instructor de l’Escuela Nacional de Alta Montaña ECAM en escalada i descens de barrancs Realitzà nombroses ascensions i escalades als Pirineus i als Alps, i formà part d’expedicions a l’Himàlaia Tukuche, 1987 Makalu, 1989 i 1998 Everest, 1993, i Cho Oyu, 1996, al Karakorum Broad Peak Central, 1992, i Torre del Baltoro, 1994 i a l’Aconcagua 2000 Fundà i dirigí l’empresa Les Deus Aventura

Membre del Centre Excursionista de Flix, destaca tant en escalada en roca com en gel Escalà nombroses vies a Montserrat i els Pirineus, i la seva primera ascensió en solitari fou el pic d’El Capitan, al Parc Nacional de Yosemite, el 2000 El 2001 formà part d’una expedició d’escalada a Xile L’any 2009 aconseguí el primer encadenament hivernal en solitari de les tres parets del circ de Gavarnia Freezante, Mitològic i la Torre de Marboré El mateix any culminà la via Symphonie de Liberté, un 8a de 900 m de la cara nord de l’Eiger El 2010 escalà en gel a Banff Canadà i a l’illa de…

És director tècnic de la companyia de guies i cap d’estudis de l’Escola de Muntanya de Benasc Ha practicat, a alt nivell, el descens en surf de neu, el telemarc, el mixt esportiu, el bloc, l’escalada en gel i roca, les grans vies alpines o els ascensos a les muntanyes més altes de la Terra Destaca el descens en surf de neu del Cho Oyu, la consecució de noves rutes a la cara nord de l’Everest, l’Asgard Tower, a l’illa de Baffin, i la cara oest del Siula Chico, a Perú Protagonitzà la primera travessa en solitari del camp de gel Patagònic Sud i el primer intent mundial de la cara oest del Cerro…

Membre del Centre Excursionista de Catalunya des del 1931, fou un dels fundadors del Centre Acadèmic d’Escalada 1942 El 1934 escalà, amb Bertrand i Menéndez, el pic de Pessons d’Andorra i feu servir, per primera vegada als Pirineus, pitons de ferro per a la progressió El mateix any fou escollit vicesecretari de la Federació Catalana d’Esquí Durant els anys quaranta, feu nombroses escalades a Montserrat al Pedraforca, amb la Gran Diagonal a la paret sud del Pollegó Inferior, amb Jordi Panyella i Francesc A Peire 1945, i als Pirineus, amb primeres estatals i absolutes, com la torre de Góriz i…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya, membre destacat del Centre Acadèmic d’Escalada CADE durant la dècada dels seixanta Realitzà primeres escalades, amb obertura de vies i ascensions hivernals En destaquen les vies CADE que obrí a la paret de Terradets a l’octubre del 1963 amb Emili Civís, Ferran Abella i Claude Colins o als Diables de Montserrat, el 24 de maig de 1970, amb Xavier Pérez Gil i Ramon Galí, a més d’ascensions al Pedraforca, els Pirineus i el massís de les Calanques Feu diverses ascensions als Alps al massís del Mont Blanc 1962, i les cares nord de les Grans Jorasses 1969…

Vinculat a l’Associació Excursionista Montmell, és tècnic superior d’esports en alta muntanya i membre del Grup d’Alta Muntanya i Escalada Guia d’alta muntanya i instructor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya, feu ascensions i escalades als Pirineus i als Alps Fora d’Europa destaquen l’obertura de noves rutes d’escalada en glaç a l’illa de Terranova 2001 i del Couloir Central a la cara est del Cerro Castillo Patagònia, Xile amb Carlos Buhler 2008 i el conjunt d’activitats realitzades al massís del Fitz Roy i del Cerro Torre Patagònia amb Eloi Callado 2012 L’any 2011, amb un grup…

Oberturista que ha escalat en estil lliure diferents massissos del món Cal destacar l’obertura de les vies Jamiro al Taghia Mar-roc, 1997, Mundo perdido al Tepuy Roraima Veneçuela, 1998 i Clandestina a les Torres del Brujo, Patagònia xilena 1999 Escalà la Free Rider, al Salathé Wall d’El Capitan, EUA 2002, la via Eternal flame de la Torre Sense Nom a la regió del Baltoro, Karakoram 2003 i el Salto Angel a Veneçuela 2006, integrat en un equip internacional d’escaladors A Catalunya ha obert vies a Siurana, Montsant i muntanyes de Prades i fou guarda del refugi Ciríac Bonet a…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya i membre del CADE i del GAME, és instructor d’escalada de l’ECAM i professor a l’Escola Catalana de l’Esport S’inicià a la dècada dels setanta i ben aviat realitzà vies clàssiques de Montserrat, dels Terradets i dels Pirineus Als Alps, realitzà algunes de les cares nord més emblemàtiques Cima Grande di Lavaredo, Grans Jorasses, Eiger, Triolet, etc Ha participat en nombroses expedicions, entre les quals cal citar la dels Andes peruans Ocshapalca, 1987, l’Argentina Cerro Torre, 1988, el Canadà Lotus Flower Tower, 1990, el Nepal Makalu,…

Resident a Barcelona des dels vuit anys, s’inicià en l’escalada al Montseny i els Pirineus És un dels oberturistes més prolífics del país, amb més de 150 vies obertes, entre les quals cal destacar la Valentín-Casanovas 1976, amb José Rodríguez Rodri , a Montserrat la Zarathustra 1979, a Ordesa, amb Fredi Parera i José M Peralta, o la via oberta en solitari a la Paret de l’Aeri de Montserrat que porta el seu nom 1981 Explorà parets verges a Oliana, als ports de Beseit, a Sant Gervàs, a Mont-rebei on ha obert fins a catorze vies, a Riglos, a la Peña Montañesa i a Ordesa, a la cara sud de la…