Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
antropologia
Antropologia
Ciència que estudia l’home, i, en un sentit més ampli, els homínids.
Atesos la diversificació somàtica soferta per l’home, els diferents ambients en què ha hagut de viure i les seves manifestacions culturals i de relació, l’antropologia, en el més ampli dels seus sentits, és alhora l’estudi biològic del cos humà i de les seves variacions en el temps i en l’espai antropologia física o biològica , i l’estudi del capteniment cultural i social de l’home antropologia cultural i antropologia social Les dades obtingudes per l’antropologia física en l’estudi biològic del cos humà són el canemàs sobre el qual cal estructurar els materials i observacions…
arena
Antropologia
En antropologia política, concepte que, juntament al de camp, delimita l’àrea on individus o faccions competeixen entre si.
L’arena correspon a l’àrea més reduïda inclosa en el terreny polític més ampli camp Ambdós són conceptes extrets de la teoria processual i de l’acció
revitalització
Antropologia
Qualsevol expressió de canvi lligada especialment a l’esfera religiosa que aflora en processos de crisi social.
En els moviments de revitalització es manifesten dinàmiques de transformació encaminades a la reconstrucció d’uns models ideals que no s’avenen amb l’ordre establert Aquests moviments poden prendre formes contestatàries i rupturistes, algunes de les quals s’han introduït contemporàniament dins el camp ampli de les heterodòxies culturals i religioses
vidu | vídua
Dret civil
Història del dret català
Estat civil en què incideix una persona vàlidament casada quan el matrimoni resta dissolt per mort del cònjuge.
El dret civil català acostumava a deixar a mans dels particulars l’existència i l’entitat dels drets de la vídua, que normalment es traduïen en un ampli dret d’usdefruit a favor de la vídua pactat en capitulacions matrimonials o establert pel marit en el seu testament A voltes la llei estableix determinats beneficis a favor de la vídua, anomenats també drets viduals, que són principalment la tenuta, l’any de plor i la quarta vidual
etnobotànica
Antropologia
Estudi etnogràfic de la classificació o descripció que un grup humà realitza dels recursos botànics que troba al seu medi natural.
S'expressa en termes de la cultura pròpia del grup humà i des del punt de vista del nadiu, respectant les seves pròpies formulacions, conceptes i definicions Estudis etnobotànics com els que ha dut a terme Brent Berlin a Mèxic i al Perú han demostrat la complexitat i la naturalesa científica de les classificacions botàniques dels indígenes A la selva tropical amazònica, els nadius posseeixen taxonomies botàniques més detallades i precises que les de la ciència moderna occidental Per exemple, distingeixen sovint espècies diferents allà on la ciència botànica només en reconeix una En el seu…
antropologia biològica
Antropologia
Ciència que estudia l’home, o, en un sentit més ampli, els homínids, com a objecte de les ciències naturals, analitzant la variabilitat normal del cos humà en l’espai i en el temps.
En tant que poden contribuir a aquest objectiu, l’anatomia, la fisiologia, la genètica i la paleontologia humanes constitueixen el fonament de l’antropologia física En l’antropologia física són sintetitzats els coneixements d’aquestes disciplines per tal de situar l’home dins el sistema dels altres éssers vivents i intentar d’aclarir quin és l’origen de l’home com a ésser natural quines són, com s’expliquen i quin significat tenen per a l’individu i per a la collectivitat les diferències existents entre els grups humans quins són els factors que determinen aquestes diferències, i quines són…
cercle cultural
Antropologia
Concepte desenvolupat els anys trenta pels etnòlegs F. Graebner i W. Schmidt, comparable al d’àrea cultural, per bé que d’un abast molt més ampli, mitjançant el qual es classifiquen les diferents cultures a partir d’analogies i diferències constatades en objectes i institucions.
D’aquesta classificació en resulten uns cercles Kreise amb una sèrie de trets culturals diferenciadors, i a partir dels quals s’haurien originat tot un conjunt de cultures que presenten el mateix tipus de desenvolupament cultural difusionisme Aquesta teoria ha gaudit d’una forta acceptació a Europa i en el món missional catòlic
antropologia urbana
Antropologia
Branca de l’antropologia que tracta de les interaccions entre individus i grups inserits en un medi urbà des d’una perspectiva antropològica.
En l’aparició d’aquesta disciplina influïren decisivament els processos d’independència de les antigues colònies ocorreguts, sobretot, als anys seixanta, els quals anaren acompanyats d’una urbanització creixent de la població d’aquests països les societats primitives tal com les conegueren els primers antropòlegs, en les quals l’estil de vida occidental era desconegut, han esdevingut un fenomen secundari com més va més residual Mentrestant, els antropòlegs descobrien dins les pròpies societats problemes, l’especificitat urbana dels quals reconeixien però que, al mateix temps, podien analitzar…
home

Aspecte dels avantpassats de l’espècie humana
© Fototeca.cat
Antropologia
Gènere de primats antropoides, de la família dels homínids, que comprèn l’home actual (Homo sapiens sapiens) i els homes fòssils considerats com a formes ideals de transició en el procés d’hominització.
Aquest gènere té unes característiques típiques, com la capacitat cranial superior a 750 cm 3 , el desenvolupament del neopalli, la dentició reducció de l’aparell mastegador i la postura bípeda en posició erecta Són molts els problemes per a assenyalar uns criteris que marquin el límit inferior del gènere Homo en les formes fòssils, sobretot a causa de la varietat de les restes trobades i del caràcter fragmentari de les dades, les quals coses donen lloc a nombroses divergències taxonòmiques Hom pot considerar actualment tres espècies Homo habilis, Homo erectus i Homo sapiens L’ Homo habilis…
Josep Maria Pons i Guri

Josep Maria Pons i Guri
© Ajuntament d’Arenys de Mar
Historiografia
Història del dret català
Jurista i historiador, especialitzat en la història del dret català.
Vida i obra Tercera generació familiar amb vocació jurídica —net d’advocat i fill de procurador dels tribunals—, inicià els estudis universitaris a la Universitat de Barcelona el 1925 a les facultats de Filosofia i Lletres, on conegué Antonio de la Torre, i de Dret 1926-31, on tingué de professor Galo Sánchez Tingué també una notòria actuació política Els anys trenta fou president d’Acció Catòlica i de la Lliga Regionalista a Arenys de Mar Després de les eleccions municipals del 1934 fou regidor de Cultura i Assistència Social, i alcalde segon d’Arenys, des d’on aquell mateix any impulsà la…
,