Resultats de la cerca
Es mostren 284 resultats
cultes de càrrega
Antropologia
Moviments messiànics i mil·lenaristes sorgits a la Melanèsia dirigits a adquirir béns manufacturats de les societats industrialitzades.
En aquests contextos, la presència d’un profeta esdevé l’encarnació d’un missatge d’acord amb el qual els avantpassats o bé els poderosos estrangers haurien promès l’arribada de vaixells portadors de càrregues en forma de béns de les societats industrials Un element comú d’aquests cultes rau en l’experiència del fet colonial, les fortes diferències culturals, socials i econòmiques entre colonitzadors i colonitzats, i també en la introducció de la moneda i la mercaderia dins societats que havien estat de subsistència Els cultes de càrrega apareixen com a reaccions al canvi social i l’opressió…
coneixement indígena
Antropologia
Sistema de pensament d’una cultura tradicional.
Hom els considera anàlegs als sistemes de pensament científics, la qual cosa implica que aquelles formes de pensament són tan sistemàtiques com les categories mateixes de la ciència Es tracta d’un concepte utilitzat en projectes de desenvolupament per recalcar la rellevància dels sistemes de pensament locals
comunalisme
Antropologia
Qualsevol forma de vida comunal, en la qual predomina la relació directa entre els integrants de la comunitat.
En antropologia el terme ha estat usat en les anàlisis de la societat i la política a l’Índia En general, fa referència a polítiques locals de pertinença relacionades amb comunitats religioses o castes en oposició a aquelles altres formes de pertinença associades amb les categories de nació o societat civil
bé limitat
Antropologia
Sistema de valors segons el qual les coses bones de la vida són limitades i, per tant, la seva adquisició per un grup social es fa a costa d’un altre grup.
Es tracta d’un concepte introduït per l’antropòleg GMFoster en la seva investigació de Tzintzuntzan Mèxic el 1967, amb l’objectiu d’entendre les situacions de desconfiança i por amb grups veïns d’aquesta població
cicle de desenvolupament
Antropologia
Model cultural de la composició i l’estructura d’un grup domèstic amb relació als canvis que s’esdevenen en els grups d’edat al llarg del temps.
Aquest concepte fou desenvolupat inicialment per Meyer Fortes en els seus estudis a l’Àfrica Occidental a fi d’explicar els processos d’expansió i contracció dels grups domèstics provocats per les divisions d’un grup de germans convertits en caps de noves unitats domèstiques
antropologia visual
Antropologia
Estudi dels aspectes relacionats amb les percepcions visuals en els diversos sistemes socioculturals humans.
Aquest estudi abraça dos grans dominis d’una banda, la manera com cada cultura expressa visualment els seus sistemes de significats, valors i formes de representació i, de l’altra, la recerca visual que els antropòlegs duen a terme dins cada cultura tant dels aspectes materials com dels diferents comportaments humans Aquesta segona dimensió s’ha aprofundit a través del desenvolupament del mitjà cinematogràfic i de les noves tècniques de digitalització de les imatges Entre els antecedents, es troben l’ús que feu de la càmera portàtil l’antropòleg AC Haddon en l’expedició britànica, el 1895, a…
grup d’edat
Antropologia
Classificació dels membres d’una societat per criteris d’edat.
És un concepte de significació social en la mesura que l’estatus de la persona canvia a través del cicle de vida Es fa la distinció entre graus d’edat i classes d’edat Els graus d’edat són estadis a través dels quals els individus passen durant el seu cicle de vida Les classes d’edat són categories de persones unides per l’edat En les societats pastorals de l’Àfrica de l’est els grups d’edat són un element crucial de la seva estructura social Els massais, per exemple, tenen un sistema social i polític basat en l’edat Els joves, després d’ésser iniciats són posats a part com a guerrers durant…
transaccionalisme
Antropologia
Aproximació teòrica que considera la societat com el producte de la interacció entre agents individuals.
Aquesta interacció dóna lloc a un determinat ordre social, que és manipulat pels actors socials seguint els seus interessos i les seves finalitats
societat de cases
Antropologia
Organització social en la qual la casa no solament és considerada com a element de la cultura material sinó també com a categoria de parentiu.
Així, per exemple, CLévi-Strauss per donar compte d’alguns aspectes de l’organització social dels kwakiutl de la costa nord-oest americana, en la qual el sistema de parentiu té a la vegada elements patrilineals i matrilineals, arribà a la conclusió que la unitat bàsica d’aquesta societat era la casa, com ho és també entre els yurok de Califòrnia i s’assembla també a les cases nobles de l’Europa medieval i del Japó Després estengué la seva anàlisi a diverses societats del Pacífic, la Melanèsia, Indonèsia i Àfrica, on trobà característiques socials comunes malgrat la seva disparitat geogràfica…