Resultats de la cerca

Amb el mateix nom es coneix el fenomen sociodemogràfic, produït sobretot a partir de la dècada dels vuitanta del s XX, a partir del qual alguns membres de la població urbana opten per desplaçar-se al món rural, tot esperant trobar-hi el ritme i els valors propis d’un estil i d’una qualitat de vida difícilment assolibles en el món urbà actual Els motius que empenyen el neorural a aquest canvi de vida poden ésser diversos personals, ideològics, de salut, estratègics o senzillament conjunturals La millora de les xarxes de comunicació i la generalització a tot el territori de les noves…

Dins l’antropologia, s’analitza com aquests estats es manifesten de maneres distintes d’acord amb els contextos culturals de cada societat, canalitzant finalitats absolutament heterogènies tant en termes d’afirmació de l’estructura social com en termes de ruptura, tant en termes de compensació simbòlica de situacions de conflicte com en termes articuladors d’estratègies empíricament transformadores A grans trets, en el cas de la possessió i l’estat mediúmic, és una entitat aliena, o més d’una, que investeix el cos de la persona en estat de trànsit, mentre que en el xamanisme és una de les…

En antropologia, aquesta unitat s’ha utilitzat en el mètode comparatiu per a analitzar recurrències, variacions, parallelismes i analogies entre diverses cultures

L’antropologia s’ha interessat en aquests fenòmens a partir de les investigacions sobre el parentiu, la noció de persona, les relacions de gènere, les concepcions culturals de la procreació i el paper que exerceixen la ciència i la tècnica en les societats industrialitzades, i amb la necessitat d’establir limitacions ètiques i jurídiques quant al desenvolupament d’aquestes tècniques Com que es tracta de tècniques que actuen sobre els fets biològics mateixos de la reproducció, un dels àmbits centrals de les investigacions realitzades des de l’antropologia ha estat analitzar com es desenvolupa…

L’any 1907, Robert Hertz estudià les representacions i les pràctiques rituals relacionades amb la mort dins societats del Sud-est asiàtic, allà on la mort apareix com un estadi d’un llarg procés que comença abans i que segueix després del que els occidentals entenen com a mort És a través d’aquesta idea que els ritus funeraris van més enllà del mer enterrament del cos, ja que abasten un llarg procés d’acompanyament en el temps en el qual el cos del difunt és objecte de distintes operacions rituals En les societats xineses i europees determinats ritus funeraris, com ara l’enterrament, es fan…

A partir dels estudis de l’antropòleg Max Gluckman en diverses societats del sud de l’Àfrica, publicats a la primeria dels anys seixanta, duts a terme sobretot dins societats organitzades d’acord amb grups d’edat, hom constata que malgrat l’aparent capgirament de l’ordre social que s’hi pressuposa, els ritus de rebellió apareixen com un mitjà per renovar-lo Aquest concepte ha estat aplicat, així mateix, per explicar i descriure les pràctiques del carnaval a Europa en termes de rebellió social cíclica anual

Aquestes marques rituals s’efectuen sovint en els ritus de pas

En els moviments de revitalització es manifesten dinàmiques de transformació encaminades a la reconstrucció d’uns models ideals que no s’avenen amb l’ordre establert Aquests moviments poden prendre formes contestatàries i rupturistes, algunes de les quals s’han introduït contemporàniament dins el camp ampli de les heterodòxies culturals i religioses

L’interès antropològic d’aquest concepte rau a destacar que aquestes formes d’interacció i contacte no són pas homogènies, en la mesura que contenen dominis culturals no clarament delimitables, i que es donen en contextos d’hibridació cultural a causa de les dinàmiques de relacions entre centre i perifèria dins el sistema mundial El concepte d’'ecumene global’ s’ha utilitzat per a remetre a la formació d’aquest sistema mundial amb l’aparició i el desenvolupament del capitalisme

El terme fou introduït per l’historiador EPThompson per a entendre les pràctiques de rebellió de grups subalterns als inicis del procés de modernització a Anglaterra, els quals es resistien a la imposició del model de mercat capitalista Posteriorment, aquesta idea fou desenvolupada per James CScott en el seu llibre The Moral Economy of the Peasant 1976