Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
primordialisme
Antropologia
Teoria sobre l’origen dels sentiments i lligams ètnics que es generen en els grups primaris de socialització.
Fa referència a la percepció cognitiva de determinades qualitats dels objectes primordials i als lligams que es creen a partir d’aquestes percepcions, i intenta explicar el fet que els membres dels grups ètnics, contra moltes evidències històriques, considerin que la seva comunitat ha existit des de sempre i que els seus símbols i tradicions tenen una profunda antiguitat Dins del marc teòric del primordialisme hi ha dues tendències D’una banda, l’enfocament sociobiològic, que considera que aquests sentiments són universals i naturals en totes les societats com ho són els lligams…
multiculturalisme
Antropologia
Coexistència de diferents cultures o realitats ètniques en una mateixa societat.
El multiculturalisme com a doctrina manté que els grups ètnics minoritaris d’un estat tenen el dret d’ésser culturalment diferents al grup socialment majoritari Des d’un punt de vista polític, implica les diferents normes polítiques i socials encaminades a mantenir la diversitat cultural d’un estat
societats primitives
Antropologia
Pobles o grups ètnics que no pertanyen a la civilització industrial occidental.
Aquest terme fou introduït en l’antropologia per l'evolucionisme Actualment, tot i que no siguin acceptades les teories evolucionistes, hom continua parlant de societats primitives , malgrat expressions més neutres com les de societats indígenes, tradicionals , etc, que també tenen l’inconvenient de definir-se privativament o negativament i que tampoc no són capaces d’expressar la diversitat de pobles que inclouen, sovint tan diferents entre ells com en relació amb la societat occidental D’altra banda, les dades etnogràfiques desmenteixen la pretensió d’identificar la qualificació de “…
etnicitat
Antropologia
Assumpció en un grau variable per part dels integrants d’un grup d’una sèrie d’elements en tant que en subratllen la pertinença i el diferencien o l’oposen a altres individus pertanyents a altres grups.
Aquest concepte, així com el mot ètnia, s’introduïren en la terminologia de les ciències socials els anys cinquanta i seixanta, arran dels processos de descolonització i d’urbanització creixent als territoris on tradicionalment l’antropòleg havia tingut el seu camp d’observació La voluntat inequívocament ètnica present en molts processos d’accés a la independència, la formació de noves ciutats, sobretot a l’Àfrica, amb la immigració i la urbanització consegüents d’un gran nombre de persones d’origen tribal obligaren els antropòlegs a considerar nous fenòmens i adoptar noves perspectives Bona…
ruanda
Antropologia
Història
Individu d’una de les diverses ètnies que viuen sobretot als territoris que formen els actuals estats de Ruanda i Burundi i que parlen dues llengües bantús estretament relacionades, el rundi i el ruanda.
Comprèn tres grups ètnics originàriament diferenciats els twa, pigmeus encara molt dependents de la caça i la recollecció uns 250000 el 1990 probablement els primers pobladors d’aquesta àrea els hutus o rundis rundi, bantús, tradicionalment agricultors, població majoritària en ambdós estats prop del 85%, i, finalment, els tutsis, d’origen nilòtic, que arribaren al segle XV Malgrat la seva inferioritat numèrica actualment el 14% de la població en ambdós estats, sotmeteren els hutus i els relegaren a un estrat inferior en els regnes que fundaren, dels quals formaren l’aristocràcia…
identitat social
Antropologia
Conjunt de qualitats de similitud gràcies a les quals les persones es classifiquen a si mateixes o són classificades pels altres en categories socials sota la base d’algun tret comú i particular.
En aquest sentit es diu que tenen identitat les famílies, les comunitats, els grups ètnics, les classes socials i les nacions Es considera que el món social és format per diferents categories amb relació a les quals els seus membres es defineixen a si mateixos La identitat social no s’analitza com un element interior, privat i permanent de l’individu, sinó com un procés social d’interacció, en el qual el sentiment de pertànyer a una categoria es reforça pel sentiment de diferència respecte les altres En determinades societats, aquestes categories són més fixes perquè hi ha poca…