Resultats de la cerca

Es formà a Oxford i a la London School of Economics Entre els anys 1926 i 1939 realitzà diverses expedicions a les regions nord-oriental i central de l’Àfrica que li proporcionaren abundant material per als seus estudis sobre l’organització política i les institucions socials dels pobles africans, especialment dels zandes i dels nuers Witchcraft, Oracles and Magic among the Azande ‘Bruixeria, oracles i màgia entre els zandes’, 1937, The Nuer a Description of the Modes of Livelihood and Political Institutions of the Nilotic People ‘Els nuers descripció dels modes de subsistència i les…

Format com a prehistoriador, es decantà vers l’etnologia Fou secretari de l’Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya dirigit per Tomàs Carreras i Artau , del qual fou ajudant a la càtedra de sociologia de la Universitat de Barcelona Arran d’una expedició a Guinea Equatorial patrocinada per l’Instituto de Estudios Africanos 1948, en el qual hom li encomanà la secció d’etnologia, impulsà amb Carreras i Artau la creació del Museu Etnològic , del qual fou nomenat primer director 1949-88 Aquests anys en fou l’organitzador i principal impulsor, i el nodrí amb objectes recollits en…

Ha estat un dels antropòlegs britànics més prestigiosos dels darrers decennis Format a Praga i a Oxford, el 1949 començà a exercir de professor de filosofia a la London School of Economics, on es féu càrrec de la càtedra des del 1962 fins el 1984 Aleshores es traslladà a Cambridge, on fou catedràtic d’antropologia social fins al 1993 Contribuí a la fundació del Centre per a l’Estudi del Nacionalisme de la Universitat Centreeuropea de Praga, on treballà fins a la seva mort Les seves investigacions antropològiques el convertiren també en especialista en la societat i la cultura…

Graduat en filosofia a l’ École Normale Supérieure 1879, es doctorà a la Universitat de París 1884, i el 1896 fou nomenat professor titular d’història de la filosofia moderna a la Sorbona, de la qual obtingué la càtedra el 1904 Sobre aquesta matèria publicà diversos llibres, entre els quals la monografia La Philosophie d’Auguste Comte 1900 La seva aportació principal, però, arrenca de La Morale et la Science des Mœurs 1903, en la qual, a partir del que considerà diferències irreductibles en sistemes morals diversos, inicià un estudi aprofundit de les categories de pensament en…