Resultats de la cerca

La forma de la cara és determinada per la relació entre l’amplada i la llargada índex facial, per la forma d’inserció dels cabells en el front i pel contorn de la cara mateixa, contorn que varia segons la conformació i el desenvolupament de la mandíbula, del mentó, dels arcs zigomàtics i del front Rudolf Pöch establí una sèrie de deu tipus facials als quals hom pot referir totes les variacions individuals La forma de la cara té un valor racial notable

Hi ha formes espontànies de mímica plorar, cobrir-se la cara amb les mans per por, etc i n'hi ha de convencionals fer adeu amb la mà i de personals gests típics de l’individu

Els individus de tipus atlètic són dotats d’una estatura mitjana o elevada, d’espatlles amples, crani elevat, cara tirant a quadrada, mans grosses i coll llarg i gruixut La correspondència del tipus atlètic amb un tipus psicològic no és tan clara com en els biotips leptosomàtic i pícnic

És emprada en els estudis antropomètrics Els índexs emprats amb més freqüència són l' índex cefàlic , consistent a dividir l’amplada del cap per la seva llargada, l' índex facial , que hom obté dividint l’amplada per la llargada de la cara, i l' índex nasal , en què hom duu a terme la mateixa operació entre l’amplada i la llargada del nas En tots tres casos el quocient obtingut és multiplicat per 100 Hom situa els valors d’aquests índexs en una classificació de cadascun d’aquests trets antropomètrics, característics de les diverses subraces o tipus humans Així, un índex cefàlic…

En l’aparició d’aquesta disciplina influïren decisivament els processos d’independència de les antigues colònies ocorreguts, sobretot, als anys seixanta, els quals anaren acompanyats d’una urbanització creixent de la població d’aquests països les societats primitives tal com les conegueren els primers antropòlegs, en les quals l’estil de vida occidental era desconegut, han esdevingut un fenomen secundari com més va més residual Mentrestant, els antropòlegs descobrien dins les pròpies societats problemes, l’especificitat urbana dels quals reconeixien però que, al mateix temps, podien analitzar…

Certs caràcters dentaris i la cara curta l’aproximen als homínids, i la pelvis és típica dels bípedes L’excessiva longitud dels braços o braquiació, com també el fet de tenir les cames curtes, demostren una especialització en direcció parallela als antropoides Hom creu que habità fa uns 10 milions d’anys en els boscs que envoltaven els llacs i pantans formats pels desguassos de la serralada dels Alps En l’estudi biomecànic de les extremitats dels oreopitecs realitzat en Evidence of Hominid-like adaptations to precision grip in the Hand of European Miocene Ape Oreopithecus 1999,…

Els negrítids són d’escassa estatura i representen un residu racial molt antic De vegades hom els relaciona amb els pigmeus africans, però, excepte en l’estatura, hi tenen molt poques semblances Són tres grups principals els negrítids de les illes Andamān andamanès els tipus més purs de la raça, els semang i els que ocupen les muntanyes de Filipines, essencialment el centre de Luzón

Germà de Núria Albó El 1951 ingressà a l’orde jesuïta i el 1952 anà a Bolívia, on es nacionalitzà Estudià humanitats a Cochabamba i a la Universidad Católica del Ecuador, Quito 1952-54, on es doctorà en filosofia 1958 Llicenciat en teologia per la Facultat Borja de Sant Cugat del Vallès 1964 i per la Loyola University de Chicago 1965, el 1971 es doctorà en lingüística i antropologia per la Universitat Cornell de Nova York amb la tesi Social Constraints on Cochabamba Quechua 1970 S’especialitzà en la llengua i la cultura dels pobles andins, sobretot els quítxues  i els  aimares , i promogué…

Psíquicament els pícnics són optimistes, expansius i poc emotius Els correspon el temperament ciclotímic i, en cas d’alteració patològica, la psicosi maniacodepressiva