Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
István Balázs
Antropologia
Història
Sinòleg hongarès, emigrat a París.
Els seus estudis sobre la societat xinesa se centraren en la permanència del mandarinat, l’estructura burocràtica del règim imperial i les formes de protesta social
estructuralisme
Antropologia
Corrent de l’antropologia en el qual les cultures són considerades sistemes de signes compartits i organitzats d’acord amb principis bàsicsi universals de l’intel·lecte humà.
El màxim representant nés Lévi-Strauss, l’enfocament del qual privilegia l’estudi de les relacions abans que els objectes sobre els quals aquestes s’estableixen El conjunt de constants relacionals és anomenat estructura social
etnociència
Antropologia
Escola de pensament antropològic que sosté que la cultura es compon d’estructures psicològiques mitjançant les quals els individus orienten llur conducta.
La cultura és concebuda com a sistema de percepció i organització dels fenòmens culturals, els objectes, els esdeveniments, la conducta, les emocions etc Per tant, hom parteix del supòsit de la necessitat d’intelligibilitat de la cultura per part dels seus integrants per tal de confegir un univers comprensible, el qual es concreta a partir de l’estructura dels seus símbols de participació El major exponent d’aquest corrent és WGoodenough
Jack Goody
Antropologia
Antropòleg anglès.
Estudià inicialment literatura, però la lectura de The Golden Bow , de James Frazer i de What Happened in History , de Vere Gordon Childe mentre era presoner dels alemanys durant la Segona Guerra Mundial el decidí per l’antropologia, disciplina en la qual es graduà a Cambridge 1946 i es doctorà a Oxford 1954 La seva carrera es desenvolupà a Cambridge, on fou director del departament d’antropologia i del Center for African Studies Dugué a terme treball de camp a Ghana, i s’especialitzà en estudis de parentiu i en la tradició oral dels pobles de l’Àfrica Occidental De la seva producció destaca…
hipogàmia
Antropologia
Norma matrimonial descrita etnogràficament, en virtut de la qual tot home, prescriptivament, ha de casar-se amb una dona d’estatus superior al d’ell.
Aquest tipus de matrimoni ha estat observat per Edmund RLeach entre els katxins de Myanmar Tal com ho descriu Leach, l’home, per a aconseguir una dona de més prestigi, ha de pagar a la família d’ella considerables quantitats de riquesa, principalment en bestiar boví Això dóna com a resultat una estructura on les dones circulen de dalt a baix i la riquesa, de baix a dalt El cercle es tanca amb la celebració de grans banquets oferts per les famílies d’estatus superior, on es consumeix el bestiar acumulat
hipergàmia
Antropologia
Norma matrimonial descrita etnogràficament, en virtut de la qual tot home, prescriptivament, ha de casar la seva filla amb un home provinent d’una família d’estatus més alt.
Aquesta fórmula matrimonial és freqüent a la meitat septentrional de l’Índia, on s’integra als plantejaments generals de l’estructura de castes Així, dins la ideologia hindú clàssica, la dona és entesa com un do que s’atorga a un ésser superior, juntament amb múltiples regals que són donats al nuvi i a la família receptora No obstant això, ni tan sols a l’Índia és una pràctica constant, ja que implica una asimetria matrimonial i econòmica que la desestabilitza Per això s’alterna amb períodes d’endogàmia i isogàmia —que tampoc no resulten, però, gaire estables—
trànsit
Antropologia
Dissociació simbòlica de la consciència en què el cos apareix com a pont entre el món terrenal i el món sobrenatural sota els estats de possessió, de mèdium o de xaman.
Dins l’antropologia, s’analitza com aquests estats es manifesten de maneres distintes d’acord amb els contextos culturals de cada societat, canalitzant finalitats absolutament heterogènies tant en termes d’afirmació de l’estructura social com en termes de ruptura, tant en termes de compensació simbòlica de situacions de conflicte com en termes articuladors d’estratègies empíricament transformadores A grans trets, en el cas de la possessió i l’estat mediúmic, és una entitat aliena, o més d’una, que investeix el cos de la persona en estat de trànsit, mentre que en el xamanisme és…
ritus de pas
Antropologia
Concepte introduït per A.van Gennep (1909) per indicar els ritus que acompanyaven el canvi de condició en la vida de l’individu o de la col·lectivitat i que els sacralitzen: naixement, condició d’adult, matrimoni, mort, guerra, etc.
Comprèn els ritus de purificació i eliminació de la condició precedent purificació, baptisme, els de trànsit a la nova simbolitzat sovint per una porta, un arc, un camí i els de confirmació del nou estat vestit nou, tatuatge, mutilació, etc L’estructura d’aquests ritus es retroba en els de l'any nou amb la suspensió temporal de l’ordre vell i la inauguració del nou, i en els de fundació d’una ciutat El concepte ha estat àmpliament utilitzat en les anàlisis etnogràfiques, especialment per simbolistes com Víctor Turner, que han subratllat el fenomen eminentment liminar i…
Victor Turner
Antropologia
Antropòleg escocès.
Professor a les universitats de Manchester, Cornell i Chicago Dugué a terme treball de camp amb els ndembues al nord-est de Zàmbia, reflectit en Schism and Continuity in an African Society 1975, on presenta una anàlisi de situacions sobre un individu en les quals, mitjançant un seguit de psicodrames socials, es revelen manipulacions personals i comunitàries dels preceptes i valors de la societat En A Forest of Symbols 1967 exposa treballs teòrics sobre simbolisme i bruixeria i informes descriptius d’aspectes dels rituals En The Ritual Process 1969, postula que la vida social és…
Edmund Ronald Leach
Antropologia
Antropòleg anglès.
Estudià matemàtiques a Cambridge i després antropologia social amb BKMalinowski i RWFirth Fou professor de la London School of Economics de Londres, director del King's College de Cambridge i presidí el Royal Anthropological Institute Entre 1939-45 dugué a terme treball de camp en una àrea muntanyosa de Birmània actual Myanma, estudi reflectit en la seva obra de més relleu, Political Systems of Highland Burma 1954, en la qual establia la diferenciació entre l’estructura política abstracta i la realitat política quotidiana Dins la tradició de l’antropologia política, aquest estudi…