Resultats de la cerca

El màxim representant nés Lévi-Strauss, l’enfocament del qual privilegia l’estudi de les relacions abans que els objectes sobre els quals aquestes s’estableixen El conjunt de constants relacionals és anomenat estructura social

S'oposa a l'individualisme metodològic, i és propi del funcionalisme i de l'estructuralisme

Després de la Segona Guerra Mundial, en la qual combaté a Birmània i a Borneo, estudià xinès i antropologia al Merton College d’Oxford, on es graduà Després de fer treball de camp entre els nòmades Penan de Sarawak 1951-52 i a Indonèsia 1954-55, des del 1956 fou professor d’antropologia social a Oxford, i el 1976 n'esdevingué catedràtic Entre les seves aportacions principals destaquen la introducció de l'estructuralisme francès a la Gran Bretanya traduí a l’anglès Structures élémentaires de la parenté , de C Lévi-Strauss , corrent que l’influí en l’atenció que prestà al parentiu…

Fou director de la Maison des Sciencies de l’Homme et la Societé al Centre National de la Recherche Scientifique 1981-86 i de l’École d’Hautes Études En 1995-99 fou director del Centre de Recherche et Documentation sur l’Oceanie de la Universitat de Provença del qual fou fundador, i en 1997-2000 director científic per a la creació del nou Musée du Quai Branly, de París, dedicat a les arts i les civilitzacions de l’Àfrica, l’Àsia, Oceania i les Amèriques Tant en el seu treball teòric general Rationalité et irrationalité en économie , 1966 Horizon, trajets marxistes en anthropologie , 1973…

L’antropologia social es proposa d’obtenir coneixement respecte a les institucions i els processos socials que constitueixen el sistema de comportament dels individus d’una societat, i, comparant aquestes formes de comportament amb les d’altres societats, procura d’establir models i categories d’institucions socials És caracteritzada pel seu mètode d’investigació integral i per l’aplicació de la tècnica etnogràfica i de camp, generalment, portada a terme dins societats primitives i en d’altres de poca densitat demogràfica, sobretot a nivell de comunitat, és a dir, tractant d’obtenir…

Es caracteritza per la comprensió dels diversos estats, fets, etc, com a realitats que són constituïdes per elements interrelacionats i interdependents i que, lluny d’ésser preses aïlladament, cal veure en relació amb altres factors circumstancials o també, generalment, en perspectiva teleològica En el camp de la psicologia, el funcionalisme brollà als EUA, representat, entre altres, per William James i John Dewey, s’orientà en contra dels partidaris de l’estructuralisme W Wundt i GB Titchener i de llur descripció de l’estructura de la consciència, com a realitat que hom explica…

De família jueva, cresqué a París, on estudià dret i posteriorment filosofia a la Sorbona El 1931 obtingué l’ agrégation plaça de professor per oposició de filosofia Després de dos anys de docència a l’ensenyament secundari, el 1935 anà al Brasil com a membre d’una missió universitària francesa, i fou professor a la Universitat de São Paulo 1935-1938 Durant aquesta estada, organitzà i participà en diverses expedicions etnogràfiques al Mato Grosso i l’Amazònia, en les quals entrà en contacte amb diverses ètnies ameríndies que tingueren una importància decisiva en la seva formació i les seves…

L’antropologia cultural s’ocupa dels comportaments, específics i universals, de la cultura Són disciplines auxiliars de l’antropologia cultural l’etnologia, l’antropologia social, l’arqueologia i la lingüística En tant que ciència històrica, l’antropologia cultural necessita de l’arqueologia, de la lingüística històrica i sobretot de l’etnologia, i, en tant que ciència que estudia la cultura contemporània, de l’etnografia i de l’antropologia social A més, són fonamentals per a l’antropologia cultural les dades de l’antropologia física, i sovint utilitza les aportacions de la sociologia, la…

Aquest gènere té unes característiques típiques, com la capacitat cranial superior a 750 cm 3 , el desenvolupament del neopalli, la dentició reducció de l’aparell mastegador i la postura bípeda en posició erecta Són molts els problemes per a assenyalar uns criteris que marquin el límit inferior del gènere Homo en les formes fòssils, sobretot a causa de la varietat de les restes trobades i del caràcter fragmentari de les dades, les quals coses donen lloc a nombroses divergències taxonòmiques Hom pot considerar actualment tres espècies Homo habilis, Homo erectus i Homo sapiens L’ Homo habilis…