Resultats de la cerca

Els informants en etnografia han estat un collectiu anònim de la població estudiada o bé, en alguns casos, persones particulars que pels seus coneixements de les tradicions culturals eren claus per a l’etnògraf

El seu camp d’estudi és la relació entre la llei i el context social i cultural, com també l’origen social de les institucions i els codis jurídics, l’etnografia de la pràctica judicial, les interaccions socials que s’estableixen per la mediació entre conflictes i l’anàlisi de les tensions i disputes entre les diferents parts

Fou professor de botànica descriptiva a la facultat de farmàcia de Barcelona, de la qual fou degà des del 1920, catedràtic d’antropologia a Barcelona Els seus estudis antropològics són interessants per l’enfocament biomètric i la metodologia científica que hi desenvolupà Entre les seves nombroses obres cal citar El pueblo Euskalduna 1891, Etnología 1899 i Problemas de la etnografía de los vascos 1907

Fundador 1963 i conservador de la Casa Pairal, Museu Català de les Arts i Tradicions Populars de Perpinyà Participà activament en els diversos moviments catalanistes “Germanor”, Grup Rossellonès d’Estudis Catalans, Orfeó Català i la Federació Sardanista del Rosselló És autor de Goigs del Rosselló 1951 i de diversos estudis d’etnografia rossellonesa Fou membre de la comissió permanent del Congrés de Cultura Catalana El 1981 fou elegit president de la Unió per una Regió Catalana El 1975 publicà Les arrels catalanes del Rosselló

Aquest sistema fou descrit per l’antropòleg Edmund Ronald Leach a Political Systems of Highland Burma 1954, en què demostrava que aquestes dues formes socialment oposades s’inscriurien en un únic sistema social, del qual gumsa i gumlao serien els dos pols A la primera forma, només els llinatges superiors poden mantenir un contacte directe amb els avantpassats, mentre que a la segona els llinatges són igualitaris i tots poden accedir a la comunicació amb els seus propis avantpassats Arran d’aquesta etnografia, Leach rebat la noció d’unitat cultural com a entitat socialment…

Format com a prehistoriador, es decantà vers l’etnologia Fou secretari de l’Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya dirigit per Tomàs Carreras i Artau , del qual fou ajudant a la càtedra de sociologia de la Universitat de Barcelona Arran d’una expedició a Guinea Equatorial patrocinada per l’Instituto de Estudios Africanos 1948, en el qual hom li encomanà la secció d’etnologia, impulsà amb Carreras i Artau la creació del Museu Etnològic , del qual fou nomenat primer director 1949-88 Aquests anys en fou l’organitzador i principal impulsor, i el nodrí amb objectes recollits en…

Fou inspector de primer ensenyament a les Balears 1921-36 s’interessà per l’arqueologia i recollí les seves experiències en Cantinas y colonias escolares 1935 i Aportaciones al estudio de la prehistoria de Menorca 1936, estudi bàsic dels monuments megalítics de l’illa El 1938 fou secretari general del ministeri d’instrucció de la República s’exilià el 1939 a Mèxic, on s’especialitzà en antropologia i etnografia Fou catedràtic d’antropologia física general a l’Escuela Nacional de Antropología de Mèxic 1941-59, membre del consell directiu de l’Instituto Indigenista i professor de la Universidad…

Practiquen un nomadisme estacional, d’acord amb les condicions climàtiques de la zona en què viuen La llengua que parlen és el iaruro per això de vegades són anomenats també iaruro , una llengua de filiació independent Actualment són uns 5 500 Són els únics supervivents, juntament amb els kuiva grup indígena hiwi de la gran varietat cultural i lingüística dels llanos de l’Apure Des del punt de vista antropològic, els pumés són interessants per diverses raons Primera, per la seva percepció de la realitat, que integra la dimensió mítica segona, per una concepció de la persona que inclou la…

Llicenciat en història de l’art i doctor en antropologia per la Universitat de Barcelona, amplià estudis a la Section de Sciences Religieuses de l’École Pratique des Hautes Études de la Sorbona de París Des del 1986 és professor titular d’etnologia religiosa a la Universitat de Barcelona És membre del GRECS Grup de Recerca en Exclusió i Control Socials de la Universitat de Barcelona i del Grup de Treball Etnografia dels Espais Públics de l’ Institut Català d’Antropologia , del qual ha estat membre de la junta directiva El seus centres d'interès són les diverses formes d'exclusió en marcs…

L’antropologia cultural s’ocupa dels comportaments, específics i universals, de la cultura Són disciplines auxiliars de l’antropologia cultural l’etnologia, l’antropologia social, l’arqueologia i la lingüística En tant que ciència històrica, l’antropologia cultural necessita de l’arqueologia, de la lingüística històrica i sobretot de l’etnologia, i, en tant que ciència que estudia la cultura contemporània, de l’etnografia i de l’antropologia social A més, són fonamentals per a l’antropologia cultural les dades de l’antropologia física, i sovint utilitza les aportacions de la…