Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
hipergàmia
Antropologia
Norma matrimonial descrita etnogràficament, en virtut de la qual tot home, prescriptivament, ha de casar la seva filla amb un home provinent d’una família d’estatus més alt.
Aquesta fórmula matrimonial és freqüent a la meitat septentrional de l’Índia, on s’integra als plantejaments generals de l’estructura de castes Així, dins la ideologia hindú clàssica, la dona és entesa com un do que s’atorga a un ésser superior, juntament amb múltiples regals que són donats al nuvi i a la família receptora No obstant això, ni tan sols a l’Índia és una pràctica constant, ja que implica una asimetria matrimonial i econòmica que la desestabilitza Per això s’alterna amb períodes d’endogàmia i isogàmia —que tampoc no resulten, però, gaire estables—
isogàmia
Antropologia
Pràctica matrimonial simètrica basada en la prescripció matrimonial entre individus d’un mateix estatus social.
S'oposa a anisogàmia
anisogàmia
Antropologia
Pràctica matrimonial asimètrica basada en la prescripció matrimonial entre individus d’un estatus social diferent.
Es pot donar en forma d'hipergàmia o d'hipogàmia S'oposa a isogàmia
aliança
Antropologia
Terme que s’aplica generalment al matrimoni dins el marc teòric conegut com a teoria de l’aliança.
Associada als treballs de Claude Lévi-Strauss, aquesta teoria postula que el matrimoni és l’element central de les relacions de parentiu i que s’ha d’entendre com una relació d’intercanvi Segons aquest plantejament, la prohibició de l’incest seria una regla de comportament eminentment social, i no biològica o psicològica com se solia adduir La prohibició de l’incest obliga els individus a sortir dels seus nuclis de parentiu i a prendre en matrimoni individus d’altres unitats socials Hom distingeix entre els sistemes d’aliança matrimonial elementals , que permeten el matrimoni…
antropologia del parentiu
Antropologia
Disciplina antropològica dedicada a l’estudi comparat dels diferents sistemes de filiació i d’aliança matrimonial.
Aquestes comparacions es basen en la constatació que a totes les societats humanes hi ha xarxes de relacions que connecten els individus considerats com a parents Aquesta constatació no implica, tanmateix, que les genealogies i els fets de la procreació siguin les úniques raons culturalment específiques per considerar una determinada persona com a parent La conceptualizació cultural de compartir una mateixa substància i transmetre una relació no necessàriament es basa en els fets naturals de la procreació i les relacions per la sang, com sol succeir en el parentiu occidental Hi ha societats…
do
Antropologia
Concepte clau de l’antropologia social a partir de la publicació, el 1924, del famós Essai sur le don (1926) del francès Marcel Mauss.
Aquest autor entén el do com un element central de les relacions socials de les anomenades societats primitives El do vertebra un sistema d’intercanvi total que es presenta, en aparença, com a voluntari, espontani i desinteressat, encara que, de fet, sigui socialment obligatori i interessat Així es trena una xarxa de relacions socials que vinculen tota la comunitat, a partir de les obligacions bàsiques de donar, rebre i tornar regals Aquest model d’intercanvi de persones i béns proporciona una estructura fonamental, alhora religiosa, legal, moral i econòmica que sosté i reforça els lligams…
hipogàmia
Antropologia
Norma matrimonial descrita etnogràficament, en virtut de la qual tot home, prescriptivament, ha de casar-se amb una dona d’estatus superior al d’ell.
Aquest tipus de matrimoni ha estat observat per Edmund RLeach entre els katxins de Myanmar Tal com ho descriu Leach, l’home, per a aconseguir una dona de més prestigi, ha de pagar a la família d’ella considerables quantitats de riquesa, principalment en bestiar boví Això dóna com a resultat una estructura on les dones circulen de dalt a baix i la riquesa, de baix a dalt El cercle es tanca amb la celebració de grans banquets oferts per les famílies d’estatus superior, on es consumeix el bestiar acumulat
virilocalitat
Antropologia
Pauta etnogràfica de residència segons la qual la parella matrimonial, un cop realitzada la cerimònia del casament, es trasllada a viure amb el grup de parentiu del marit.