Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
ritus funeraris
Antropologia
Conjunt de ritus associats amb la mort i els processos de transició dels esperits dels difunts.
L’any 1907, Robert Hertz estudià les representacions i les pràctiques rituals relacionades amb la mort dins societats del Sud-est asiàtic, allà on la mort apareix com un estadi d’un llarg procés que comença abans i que segueix després del que els occidentals entenen com a mort És a través d’aquesta idea que els ritus funeraris van més enllà del mer enterrament del cos, ja que abasten un llarg procés d’acompanyament en el temps en el qual el cos del difunt és objecte de distintes operacions rituals En les societats xineses i europees determinats ritus funeraris, com…
ritus de pas
Antropologia
Concepte introduït per A.van Gennep (1909) per indicar els ritus que acompanyaven el canvi de condició en la vida de l’individu o de la col·lectivitat i que els sacralitzen: naixement, condició d’adult, matrimoni, mort, guerra, etc.
Comprèn els ritus de purificació i eliminació de la condició precedent purificació, baptisme, els de trànsit a la nova simbolitzat sovint per una porta, un arc, un camí i els de confirmació del nou estat vestit nou, tatuatge, mutilació, etc L’estructura d’aquests ritus es retroba en els de l'any nou amb la suspensió temporal de l’ordre vell i la inauguració del nou, i en els de fundació d’una ciutat El concepte ha estat àmpliament utilitzat en les anàlisis etnogràfiques, especialment per simbolistes com Víctor Turner, que han subratllat el fenomen eminentment liminar i antiestructural que es…
ritus de rebel·lió
Antropologia
Inversió temporal dels rols que els actors socials duen a terme, de manera que aquells que abans ocupaven una posició subalterna, mitjançant la pràctica dels ritus de rebel·lió passen a ocupar els llocs d’autoritat.
A partir dels estudis de l’antropòleg Max Gluckman en diverses societats del sud de l’Àfrica, publicats a la primeria dels anys seixanta, duts a terme sobretot dins societats organitzades d’acord amb grups d’edat, hom constata que malgrat l’aparent capgirament de l’ordre social que s’hi pressuposa, els ritus de rebellió apareixen com un mitjà per renovar-lo Aquest concepte ha estat aplicat, així mateix, per explicar i descriure les pràctiques del carnaval a Europa en termes de rebellió social cíclica anual
liminaritat
Antropologia
Transformació d’un individu durant un ritual de pas consistent a perdre la seva identitat anterior per a adquirir-ne una de nova que li confereix un nou estatus.
Aquest concepte fou desenvolupat per Victor Turner el 1960 per a explicar els trets fonamentals dels ritus de pas de les societats En aquests ritus es produeix una fase de liminaritat en la qual un o diversos individus transformen la seva identitat dins del grup En aquest moment els papers socials s’inverteixen, es neguen les normes i les jerarquies socials i s’emfatitzen els llaços de comunitat que fan possible la societat En les cerimònies d’iniciació, un tipus específic de ritu de pas, els individus deixen inicialment el seu grup i en aquesta reclusió o fase…
escarificació
Antropologia
Sèrie de marques rituals incises sobre el cos per distingir els estats diversos d’una persona dins un grup social.
Aquestes marques rituals s’efectuen sovint en els ritus de pas
communitas
Antropologia
Experiència compartida pels participants en determinats rituals, en els quals predomina el sentiment de pertinença a un determinat grup.
En la communitas les distincions de jerarquia, edat i altres tipus de condició social establerts per l’ordre social habitual, resten transitòriament esborrades per l’igualitarisme, la cooperació i l’empatia El terme fou proposat per Victor Turner, juntament amb el de liminaritat present en els ritus de pas, al qual es troba estretament associat La communitas es dóna sovint en moments de canvi i crisi social, per bé que pot formar part de rituals consuetudinaris, com ara els pelegrinatges
pol·lució
Antropologia
Creença que un determinat estat personal, una substància o una categoria de persones són impures i que el seu contacte contamina físicament o espiritualment els altres.
El contacte amb aquestes situacions o éssers impurs es creu que altera l’equilibri social i natural, i en aquest sentit, el concepte s’oposa al de puresa La distinció entre puresa i pollució es pot donar en àmbits molt diferents, des del religiós fins a nivells més quotidians com la higiene o l’alimentació Cada cultura tendeix a pensar que aquestes regles formen part de l’ordre natural de les coses, encara que la puresa i la pollució són construccions socials Cada situació de pollució és contrarestada per un ritual de purificació que retorna les coses al seu equilibri anterior A Purity and…