Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
transaccionalisme
Antropologia
Aproximació teòrica que considera la societat com el producte de la interacció entre agents individuals.
Aquesta interacció dóna lloc a un determinat ordre social, que és manipulat pels actors socials seguint els seus interessos i les seves finalitats
estudis culturals
Antropologia
Nou enfocament en els estudis sobre les cultures de les societats industrials en què es dóna prioritat als aspectes crítics i interdisciplinaris.
Pren com a referent diferents disciplines la sociologia, l’antropologia, la crítica literària, les teories crítiques provinents del marxisme, el postestructuralisme, les teories de gènere, les teories de relacions entre races i el postcolonialisme Se centra en l’anàlisi de les cultures de masses i les noves formes de cultura popular promogudes per les indústries culturals Aquest tipus d’estudis s’inicià a la Universitat de Birmingham Gran Bretanya, on Richard Hoggart fundà el Center for Contemporary Cultural Studies La influència teòrica més immediata fou l’obra de Raymond…
individualisme
Antropologia
Aproximació teòrica que emfatitza el paper de l’individu com a agent social enfront del sistema social on actua.
S'oposa a l'holisme, i és propi del transaccionalisme
Louis Dumont
Antropologia
Antropòleg francès.
Format a París sota la direcció de Marcel Mauss a l’Institut d’Ethnologie, el 1951 féu el treball de camp a la Provença sobre la tarasque Entre el 1951 i el 1955 fou professor de l’Institut d’Antropologia de la Universitat d’Oxford, i el 1955, director d’estudis de l’École des Hautes Études en Sciences Sociales de París L’any 1948 inicià unes investigacions etnogràfiques al sud de l’Índia, el resultat de les quals foren la monografia titulada Une sous-caste de l’Inde du Sud organisation sociale des Pramdai Kallar 1957 i una revisió teòrica del parentiu dravídic del sud de l’…
holisme
Antropologia
Aproximació teòrica a l’estudi de les societats que considera que el tot no és el resultat de la suma de les seves parts.
S'oposa a l'individualisme metodològic, i és propi del funcionalisme i de l'estructuralisme
funcionalisme estructural
Antropologia
Escola d’anàlisi antropològica associada principalment a l’antropologia social britànica i la influència teòrica de Radcliffe-Brown i alguns dels seus deixebles de més renom.
Dominà l’àmbit de l’antropologia social britànica des de la dècada dels anys vint fins als anys cinquanta i àdhuc els seixanta Malgrat considerar-se una escola, els seus membres mantenen posicions teòriques remarcablement diferents i tots es distanciaren considerablement del seu mestre Dins el context britànic, succeeix el funcionalisme d’autors com Rivers, i conviu amb la derivació del funcionalisme psicològic o psicoanalític de Malinowski i els seus seguidors més propers Des del punt de vista de Radcliffe-Brown, l’“estructura” d’una societat, el seu fonament bàsic, era eminentment social i…
Joan Francesc Mira i Casterà

Joan Francesc Mira i Casterà
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Antropologia
Historiografia catalana
Escriptor i antropòleg.
Format als escolapis, estudià a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma Doctorat en filosofia i lletres per la Universitat de València 1971, d’on ha estat professor de grec 1983-91 Des del 1991, és catedràtic d’aquesta matèria a la Universitat Jaume I de Castelló Els anys setanta collaborà al Laboratoire d’Anthropologie Sociale de la Sorbona i en 1978-79 fou professor visitant de la Universitat de Princeton Dirigí l’Institut Valencià de Sociologia i Antropologia Social 1980-84, i fundà i dirigí el Museu d’Etnologia de València 1982-84 A banda el manual Som Llengua i Literatura 1974, la…
, ,
Claude Lévi-Strauss

Claude Lévi-Strauss
© Presidència. Generalitat de Catalunya
Antropologia
Antropòleg francès.
De família jueva, cresqué a París, on estudià dret i posteriorment filosofia a la Sorbona El 1931 obtingué l’ agrégation plaça de professor per oposició de filosofia Després de dos anys de docència a l’ensenyament secundari, el 1935 anà al Brasil com a membre d’una missió universitària francesa, i fou professor a la Universitat de São Paulo 1935-1938 Durant aquesta estada, organitzà i participà en diverses expedicions etnogràfiques al Mato Grosso i l’Amazònia, en les quals entrà en contacte amb diverses ètnies ameríndies que tingueren una importància decisiva en la seva formació i les seves…