Resultats de la cerca

Està encapçalada pel Museu d’Arqueologia de Catalunya , com a museu nacional, i la integren, a més de les diverses seus del MAC Barcelona, Girona, Empúries, Olèrdola i Ullastret, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i els sis museus més representatius d’aquesta disciplina a Catalunya el Museu Comarcal d’Urgell Tàrrega, el Museu de Gavà , el Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles, el Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca de Reus, el Museu de Badalona i el Museu de la Noguera Balaguer

Creat a l’abril del 2011 pel Govern de la Generalitat de Catalunya en el marc del Pla Integral per a l’Arqueologia a Catalunya PIACAT, aquesta nova entitat vol aconseguir una coordinació més eficaç entre les entitats i institucions de l’àmbit de l’arqueologia i la paleontologia i suposa la supressió de la Comissió Assessora del Servei d’Arqueologia Els seus integrants procedeixen de l’Administració del Govern de la Generalitat, entitats municipals, museus, universitats, instituts de recerca, associacions d’arqueòlegs i paleontòlegs, empreses del sector i representants de promotores públiques…

Fou creat pel Govern de la Generalitat de Catalunya en el marc del Pla Integral per a l’Arqueologia a Catalunya PIACAT a l’abril del 2011 La creació d’aquesta nova entitat persegueix aconseguir una major coordinació entre les entitats i institucions de l’àmbit de l’arqueologia i la paleontologia És formada per representants de l’Administració de la Generalitat, instituts de recerca, associacions d’arqueòlegs, museus i grups de recerca universitaris Aquest òrgan s’adscriu a la Direcció General de Patrimoni Cultural

Fou creat per la Generalitat de Catalunya l’any 1992 i la seva seu és a Girona Des del 1996 forma part del Museu d’Arqueologia de Catalunya Entre altres jaciments, ha treballat en diversos derelictes de la cala Culip, al port romà d’Empúries i al poblat neolític de la Draga, a l’estany de Banyoles Els resultats dels seus treballs es publiquen en les Monografies del CASC

Està considerada la institució privada d’aquestes característiques més important d’Europa Els fons provenen de la collecció de l’hoteler i mecenes Jordi Clos, que originàriament ocupaven uns locals de la Rambla de Catalunya i que l’any 2000 es traslladaren a una nova seu més àmplia, situada en un immoble del carrer de València de Barcelona, restaurat per l’arquitecte Jordi Garcés Els objectes exposats estan organitzats en àmbits temàtics el faraó, càrrecs i personatges privats, arts i oficis, cosmètica i erotisme, creences i pràctiques funeràries, la tomba i el seu contingut, el cultes als…

De caràcter administratiu i autònom, també articula els equipaments vinculats a la Xarxa de Museus i Jaciments Arqueològics de Catalunya Arqueoxarxa , la Ruta dels Ibers i la Ruta de l’Art Rupestre, així com el Centre Iberia Graeca Tutela científicament els jaciments del castell de Palamós, del  coll del Moro , del Molí d’Espígol,  del  Castellet de Banyoles,  de Guissona i de la Roca dels Moros Amb la culminació, l’any 1996, del procés de transferència de la Diputació de Barcelona a la Generalitat de Catalunya del Museu Arqueològic de Catalunya i dels museus d’Ullastret i Olèrdola, hom feu…

L’any 1845 participà activament en la creació del Museu Arqueològic Provincial , i contribuí amb eficàcia a transformar-lo en el primer museu d’arqueologia romana de Catalunya L’ànima de la nova societat i primer president fou Joan Francesc Albiñana i de Borràs, i un dels més grans impulsors Bonaventura Hernández El 1901 inaugurà una nova etapa amb la publicació del Boletín Arqueológico , del qual fou el principal impulsor el seu primer director Emili Morera Dit Butlletí Arqueològic del 1921 al 1936, se n’interrompé la publicació del 1937 al 1942, i des d’aquest any fins a la fi del…

A causa de la rehabilitació i adequació de les dependències de la casa natal de Rafael Casanova, propietat de la Generalitat de Catalunya, s’ordenaren els fons històrics i artístics locals de l’antic museu i més tard s’hi sumaren les colleccions arqueològiques i paleontològiques Al maig del 1998 se n'inaugurà la segona fase de l’exposició permanent, dedicada de forma monogràfica a la prehistòria del Moianès i, sobretot, a les coves del Toll La mostra acull una reconstrucció a mida natural de la cova del Toll, així com diversos elements expositius que, de manera didàctica i interactiva, posen…

El seu primer director fou Gabriel Llabrés i Quintana Dedicada fonamentalment als estudis històrics, conté també altres treballs Ha publicat diverses sèries de documents molt importants per a la història de les Balears i, en plecs separats, alguns texts notables, com ara Vida del Beato Raimundo Lulio , d’Antoni R Pasqual, i Informacions judicials sobre els addictes a la Germania , de Josep Maria Quadrado