Resultats de la cerca
Es mostren 400 resultats
cardo maximus
Urbanisme
Arqueologia
En les ciutats i els campaments romans, via central longitudinal, orientada de nord a sud, travessada perpendicularment pel decumanus.
Al cardo maximus corresponien altres cardines menors, parallels
cardial
Arqueologia
Dit de la ceràmica prehistòrica decorada amb impressions fetes damunt el fang encara tou, abans de coure, amb les vores de petxines com la Cardium edule
, procediment amb el qual es feien decoracions de motius diversos.
Hom l’ha anomenada també ceràmica montserratina , perquè als Països Catalans fou estudiada primerament a les coves de Montserrat Entra dins el grup de les ceràmiques impreses És típica de la primera fase neolítica a la Mediterrània occidental, que comença abans del 4000 aC
capada de moro
.jpg)
Vista de la capada de moro de son Catlar (Ciutadilla)
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Arqueologia
A Mallorca i a Menorca, cavitat o fornícula oberta a la roca o dins una cova artificial prehistòrica; les dimensions més freqüents són d’uns 60 cm d’alçària, 50 d’amplària i 40 de fondària.
La data i la finalitat són incertes i han estat objecte d’interpretacions diverses finalitat religiosa, lloc per a urnes funeràries En alguns casos semblen d’època talaiòtica i fins anterior en altres, la majoria, contemporànies de la dominació romana i fins posteriors
crater
Arqueologia
Vas grec de grans dimensions on hom barrejava l’aigua i el vi.
Segons les seves característiques externes més marcades, hom parla de craters de columnetes, de volutes, de calze i de campana
dromos
Arqueologia
Als thóloi prehel·lènics, passadís llarg que condueix a la cambra sepulcral.
Són famosos els de les tombes de Micenes, com el tresor d’Atreu tresor d’Atreu i d’altres
diazoma
Arqueologia
Passadís en replà que a la càvea del teatres, amfiteatres i circs romans separava en tres grups, de baix a dalt, les localitats (ima, media i summa cauea), destinades, les de la part inferior, a l’aristocràcia, i les altres dues, a les classes mitjanes i altes.
diatreta
Arqueologia
Vas de vidre romà caracteritzat per la seva decoració, que hom feia rebaixant la superfície del vidre fins a deixar un dibuix en relleu, normalment en forma de xarxa.
No se'n conserven gaires a causa de llur fragilitat De vegades també són fets amb pedra semipreciosa
hüyük
Arqueologia
Terme emprat en prehistòria i arqueologia per a designar els turons artificials creats per la superposició d’estrats en llocs d’habitació (poblats i ciutats) de l’Àsia Menor.
És l’equivalent del que a les zones de parla àrab és designat amb el nom de tall
espeu
Espeu El temple gran d’Abu Simbel
Arqueologia
Santuari subterrani de l’antic Egipte.
Excavats en la roca, els espeus tenien les façanes, de grans dimensions, adornades amb estàtues colossals dels faraons Els més importants són els de l’època de Sethi I i Ramsès II
esmeralda
Etnologia
Arqueologia
Individu d’un poble amerindi de l’Equador, actualment desaparegut, que a l’època precolombina creà una interessant cultura.
Els esmeraldes estaven establerts a la costa, entre el riu Esmeraldas i la badia de Manta Les actuals investigacions arqueològiques han descobert nombroses restes de temples turons artificials que devien tenir un temple de fusta al cim i, especialment, peces de ceràmica d’influència andina i mesoamericana D’entre aquestes peces, són remarcables les figuretes de terra cuita, que representen divinitats, i homes i dones que fan ofrenes als déus Gràcies a aquestes figuretes hom sap que els esmeraldes practicaven la deformació del crani, portaven moltes joies i, bé que anaven pràcticament nus,…