Resultats de la cerca
Es mostren 401 resultats
tanagra
Arqueologia
Petita estatueta de terracota policromada d’època hel·lenística, que prengué el nom de la ciutat de Tanagra.
tel
Arqueologia
A l’Orient Pròxim i Mitjà, pujol artificial sorgit a la plana a conseqüència dels successius enfonsaments o destruccions de les cases, fetes de tova, d’un poblat o una ciutat i de la posterior construcció d’altres habitacions sobre els enderrocs.
L’alçària d’un tel depèn, com és lògic, del temps que un jaciment estigué habitat alguns arriben a fer 33 m És típic sobretot de Síria Tall Ḥalaf Tall al-Ḥarīrī, antiga Mari Tall al-Nabī Mind o Kadeš Tall ‘Atšana o Alalakh , etc, de Palestina, on sovint és emprat el terme hebreu tel Tall Bayt Miršam, antiga Qiryat Sefer Tel Laḥiš, etc i de l’Iraq o Mesopotàmia Tall al-Asmar, antiga Ešnunna Tall Agrab, Tall Ǧuḫa o Umma, etc A l’Iran, bé que hom designa també aquesta mena de turó amb el mot tell Tell-i-Iblis, Tell-i-Nukhudi, etc, s’empra preferentment el terme persa tappeh occidentalitzat en…
sudatori
Arqueologia
A les termes romanes, departament caldejat on hom provocava l’exsudació prèvia al bany.
solari
Arqueologia
A l’antiga Roma, part de la casa oberta al sol i a l’aire, ja fos una terrassa o bé una mena de galeria.
sítula
Arqueologia
Vas metàl·lic, generalment de bronze, algunes vegades d’argila, en forma cilíndrica, de boca més ampla que la base i sovint amb una nansa arquejada i movible, com la de les galledes actuals.
La decoració de les parets primer era repussada amb martell i més tard amb motlles hi ha sítules romanes amb incrustacions d’argent i pedres precioses Hom desconeix el lloc d’on provenen hom n'ha trobades a l’Imperi Mitjà d’Egipte, a Assíria, en les cultures villanoviana s VIII aC i de Hallstatt i en el món egeu En canvi, a la Grècia clàssica fou utilitzada l’hídria, en comptes de la sítula Els romans també la feren servir per a transportar-hi líquids, però, a més, li donaren un sentit religiós, fent-la servir per a contenir-hi l’aigua lustral en els sacrificis, i també la…
sigillata
Arqueologia
Nom donat als vasos de ceràmica característics de l’època romana (de la fi del segle I aC al segle V).
Fets en motlle i decorats exteriorment amb figures en relleu, amb una textura externa molt fina al tacte i d’aspecte brillant, aconseguida amb una mena de vernís, dins les modalitats del marrò vermell i que duen impresa la marca sigillum del ceramista La decoració externa, feta també en motlle o aplicada amb tampó, és d’origen oriental apareix ja a Mègara Fou la primera ceràmica signada amb el nom del ceramista o del taller i amb altres motius, com ara xifres, figures, etc La signatura, en capital quadrada i algun cop en cursiva, és inscrita al fons del vas, sovint repetida quatre vegades,…
serapeu

Entrada al serapeu de Sakkara
LorisRomito
Arqueologia
Necròpolis d’Apis, a Egipte.
El més cèlebre és el que es troba al jaciment arqueològic de Sakkara, excavat per A Mariette 1850-51 Comprèn fonamentalment la necròpoli del brau Apis, emanació de Ptah A partir de la institucionalització de Serapis com a déu de l’estat ptolemaic, fou conegut amb el nom de serapeu σεραπεῖον La necròpolis consta d’unes petites catacumbes , en ús des del 1275 fins al 644 aC hom hi trobà vint-i-vuit restes d’Apis dipositades en sarcòfags de fusta, i d’unes grans catacumbes , emprades del 613 al 30 aC En llur interior hi havia vint-i-quatre sarcòfags monolítics d’unes 69 tones de pes dipositats…
sarcòfag
Sarcòfag dels esposos de Tarquínia, ciutat de l’antiga Etrúria
© Corel Professional Photos
Art
Arqueologia
Arca sepulcral feta per contenir un cadàver i utilitzada en íntima relació amb el culte dels morts i amb els ritus funeraris de la inhumació.
En el curs de la història de les civilitzacions hom ha fabricat sarcòfags amb moltes menes de material, amb formes diverses i amb un variadíssim registre de decoracions, expressives de les creences sobre la mort de les cultures que les produïen Hom en troba vestigis en època prehistòrica, primer amb l’ús de troncs d’arbre excavats, d’estores trenades i peces d’argila, i més tard amb el de caixes de fusta o de pedra, les quals eren ja comunes a l’Egipte antic des de les primeres dinasties Els sarcòfags egipcis tenien forma prismàtica rectangular, amb la tapa i les altres cares exteriors llises…
pseudoperípter | pseudoperíptera
Arqueologia
Dit del temple que té una renglera de semicolumnes adossades directament a les parets laterals i a la posterior de la cel·la.
Aquesta forma, derivada del temple grec, és típicament romana i hom pot trobar-la en la Maison Carrée de Nimes, en el temple de la Fortuna viril , de Roma, etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina