Resultats de la cerca

Doctor per la Universitat de Cambridge, on es formà com a alumne de David Clarke, en un ambient dominat, des del punt de vista teòric, per l’arqueologia processual Els seus primers treballs Spatial Analisis in Archaeology , 1976, amb COrton Simulation Studies in Archaeology , 1978 tenen un caràcter netament processual Arran dels seus treballs etnoarqueològics a l’Àfrica, des del principi dels anys vuitanta s’aproximà a l’estructuralisme i a l’antropologia simbòlica És una de les figures més destacades de l’anomenada arqueologia postprocessual, o interpretativa, dins la qual ha propugnat l’…

Format a la Universitat de Londres en el camp de l’arqueologia agrícola, els anys 1954-55, i sota el mestratge de Grahame Clark, realitzà estudis de prehistòria a la Universitat de Cambridge, a la qual restà vinculat com a investigador fins a la seva mort Fou un dels principals impulsors dels estudis sobre economia de les societats prehistòriques, basats en l’anàlisi de les restes arqueobotàniques i arqueozoològiques, i en l’estudi de l’entorn immediat dels llocs d’hàbitat, per a la qual cosa desenvolupà, amb el geomorfòleg Claudio Vita-Finzi, la idea d’anàlisi de la captació del jaciment…

Format a la Universitat de Chicago, on es doctorà l’any 1964, desenvolupà la seva activitat professional a la Smithsonian Institution de Washington 1964-67 i a la Universitat de Michigan Actualment és professor d’antropologia a Ann Arbor Els seus treballs s’han centrat en l’estudi de l’origen de l’agricultura i el desenvolupament de les societats complexes a Mesoamèrica des d’una perspectiva sistèmica, d’acord amb la seva formació, molt influïda per l’arqueologia processual Així, interpretà l’origen de l’agricultura com la conseqüència d’una retroalimentació positiva entre els canvis genètics…

Doctorada 1978 per la Universitat de Chicago, és professora de la Universitat de Califòrnia Introduí la teoria feminista en el pensament arqueològic, cosa que contribuí a una millor comprensió de la dona en les societats prehistòriques El seu treball Engendering Archaeology Women and Prehistory 1991, en collaboració amb JM Gero pot ser considerat pioner en aquest àmbit També realitzà estudis sobre el Paleolític superior europeu, en els quals volgué demostrar que les coves decorades amb pintures rupestres eren llocs de reunió de grups de caçadors recollectors Analitzà la simbologia de l’art…

Format sota el mestratge de Grahame Clark a la Universitat de Cambridge, on es doctorà el 1964, fou professor en aquesta institució des del 1966 fins a la seva mort El seu camp d’especialització era l’estudi del vas campaniforme a les illes Britàniques, al qual aplicà nous mètodes classificatoris de caràcter matemàtic però és particularment reconegut per la seva contribució a la renovació teòrica de l’arqueologia A Analytical Archaeology 1968, la seva obra més coneguda i influent, proposà la construcció d’un cos unificat de teoria arqueològica a imatge de les ciències exactes i de la…

Format a la Universitat de Cambridge, on es doctorà l’any 1933, continuà vinculat a aquesta institució com a docent i investigador fins a la seva mort El fonament teòric de la seva recerca, molt influït pel funcionalisme antropològic, està formulat a Archaeology and Society 1939, en què proposà l’estudi global de les comunitats prehistòriques, observant la interacció dels seus òrgans i activitats, i la del conjunt amb els hàbitats i biomes pròxims S'especialitzà en l’estudi del Mesolític, període que contribuí a definir a partir de bases econòmiques, més que tipològiques El mateix enfocament…

Format al Magdalene College de Cambridge, on es graduà l’any 1948, dedicà la seva activitat de recerca a l’estudi del món grec antic Fou director auxiliar de l’Escola Britànica d’Atenes 1952-55, conservador de l’Ashmolean Museum d’Oxford 1955-59 i, successivament, lector 1959 i Lincoln Professor 1978 d’arqueologia clàssica de la Universitat d’Oxford, on ha continuat des del 1994 com a professor emèrit És membre de l’Acadèmia britànica 1969 i professor d’història antiga de la Reial Acadèmia de les Arts 1990 Entre la seva extensa producció bibliogràfica cal destacar Die griechische Kunst ‘L’art…

Format a la Universitat de València, on es doctorà l’any 1995 i on exerceix com a professor titular d’arqueologia des del 1997, la seva activitat de recerca s’ha orientat cap a l’estudi del període romà a les comarques septentrionals del País Valencià i, amb menys intensitat, per terres de Terol i comarques centrals valencianes Ha treballat també en la historiografia de l’arqueologia valenciana i en l’estudi de la toponímia del País Valencià Entre les seves publicacions cal destacar Lesera La Moleta dels Frares, El Forcall Estudi sobre la romanització a la comarca dels Ports 1987, L’arc romà…

Origen i evolució Aquesta institució cultural, la més antiga de la ciutat de Vic i una de les més interessants del país quant a les colleccions d’art romànic i gòtic, fou inaugurada el juliol de 1891 pel bisbe Josep Morgades, que aleshores regia la diòcesi vigatana Ara bé, l’aspiració de crear un museu partia de més de vint anys abans El 1867, amb motiu de l’Exposició Retrospectiva que es va fer a Barcelona, ja arrelà a Vic la idea d’organitzar una exposició semblant amb peces i objectes artístics i arqueològics que es trobaven a la mateixa ciutat i en altres llocs de l’entorn Per aquesta raó…

Installat primer al palau dels Desbrulls, posteriorment fou traslladat al dels comtes d’Aiamans, la seu actual Propietat de l’ajuntament de Palma, aquest el cedí a l’estat el 1973, i finalment el 1983 fou transferit al govern Balear A la seu central hi ha installades les seccions d’art gòtic, arqueologia d’època islàmica i art modern i contemporani El 1987 fou oberta la sala del s XVI i hom preveu l’obertura de la sala mudèjar i de les arts industrials dels s XIII al XVIII El 1995, s’obrí al públic una collecció modernista En vies d’installació hi ha la secció d’arqueologia prehistòrica i…