Resultats de la cerca

Féu diverses excavacions des del 1929, la major part del material de les quals és al Museu d’Artà Collaborà amb la Fundació Bryant a les excavacions de Pollentia Alcúdia

Començà com a medievalista La conquista de Cerdeña , tesi doctoral Catedràtic de prehistòria i d’etnologia de la Universitat de Granada i, posteriorment, de prehistòria de la Universitat de les Illes Balears, treballà especialment sobre les primeres edats dels metalls de la península Ibèrica Dirigí excavacions a Pollentia Alcúdia i a Los Millares Publicà nombrosos treballs, d’entre els quals Poblado y necrópolis de los Millares 1963, en collaboració amb MAlmagro, The Iberians 1964, Cada piedra es un mundo 1972, Lecciones de Prehistoria 1974, Pollentia I i II 1977 i 1978, aquesta…

Installat primer al palau dels Desbrulls, posteriorment fou traslladat al dels comtes d’Aiamans, la seu actual Propietat de l’ajuntament de Palma, aquest el cedí a l’estat el 1973, i finalment el 1983 fou transferit al govern Balear A la seu central hi ha installades les seccions d’art gòtic, arqueologia d’època islàmica i art modern i contemporani El 1987 fou oberta la sala del s XVI i hom preveu l’obertura de la sala mudèjar i de les arts industrials dels s XIII al XVIII El 1995, s’obrí al públic una collecció modernista En vies d’installació hi ha la secció d’arqueologia prehistòrica i…

Vida i obra Estudià a les universitats de Madrid i Barcelona i es llicencià a la Universitat de Barcelona en filologia semítica 1955 i en història 1960, i en aquesta última disciplina es doctorà el 1973 S’especialitzà en el període islàmic i en la prehistòria a les Illes Balears Del 1961 al 2002 fou el director conservador del Museu de Mallorca Sota la seva direcció, el museu experimentà un gran creixement i creà les seccions de Muro 1965, o Secció Etnològica, i d’Alcúdia 1987, el Museu Monogràfic de Pollentia També dirigí el muntatge de diversos museus municipals Fou comissari de nombroses…

Succeí el seu pare com a secretari del tribunal de la inquisició de València La seva fama d’home assenyat el convertí en conseller polític de la ciutat —el 1661 formà part del consell general—, segons informen alguns dels seus contemporanis Formà part d’acadèmies de matemàtiques —fou membre de l’acadèmia de l’Alcàsser i el 1685 de la que presidia el comte d’Alcúdia Onofre Vicent Escrivà d’Íxer, on parlà diverses vegades sobre l’esfera— i com a poeta també participà en diversos certàmens religiosos Guanyà el primer premi de poesia als certàmens dels anys 1665, 1667 i 1668, sempre…

Fill del també mestre d'obra Miquel Ferrà i Font i pare del pintor Bartomeu Lluís i de l'escriptor Miquel Ramon Ferrà i Juan Estudià dibuix amb els germans Miquel i Salvador Torres i Sancho, a l'Acadèmia de Nobles Arts, i es formà professionalment a l’Escola Especial de Mestres d’Obres de València Mestre d’obres, tingué una intensíssima activitat com a restaurador i constructor Installat a Mallorca, emprengué la restauració i construcció de diferents edificis Com a constructor és considerat el representant més important de l’arquitectura historicista, sobretot neogòtica —influït per Viollet-…

La Guerra Civil Espanyola impedí que arribés a la universitat en el moment que li corresponia per edat, però el 1940, a vint anys, es matriculà a la Universitat de Barcelona Feu els estudis de filosofia i lletres, en la secció d’història, i els acabà l’any 1944 amb premi extraordinari Fou deixeble de les dues figures principals del camp de la prehistòria i de l’arqueologia a Catalunya, Lluís Pericot i Martín Almagro Amb el primer collaborà, essent encara estudiant, en diverses campanyes en els dòlmens empordanesos, i hi mantingué una amistat de per vida Amb el segon tingué una relació més…