Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Ricardo Olmos Romera
Arqueologia
Arqueòleg i historiador madrileny.
Ha estat conservador del departament d’arqueologia grega del Museo Arqueológico Nacional 1975-86 i des del 1987 és investigador científic de l’Instituto de Historia del CSIC El seu treball com a investigació s’ha centrat en l’estudi de la ceràmica grega, tant des del punt de vista iconogràfic com comercial, en l’arqueologia del món ibèric, particularment en el camp de la iconografia i la religió, i en la historiografia de l’arqueologia Entre les seves publicacions cal destacar Catálogo de los vasos griegos del Museo Nacional de Bellas Artes de La Habana 1993, l’edició dels…
José María Blázquez Martínez
Arqueologia
Arqueòleg.
Fou catedràtic d’història antiga de les universitats Complutense de Madrid i de Salamanca, i amplià estudis a Alemanya Des de la seva tasca docent i com a director de l’Institut Espanyol d’Arqueologia Rodrigo Caro del CSIC i de la revista Archivo Español de Arqueología , fou un renovador de la recerca arqueològica a l’Estat espanyol, i rebé nombroses distincions internacionals Membre de l’Institut Arqueològic Alemany de Berlín, de la Hispanic Society of America i corresponent de l’Accademia Nazionale dei Lincei de Roma i de l’Acadèmia de Bones Lletres, fou autor de nombrosos…
Maria Eugènia Aubet i Semmler

Maria Eugènia Aubet i Semmler
© Família Aubet
Arqueologia
Arqueòloga.
Llicenciada en prehistòria 1968 i doctorada en història 1970 per la Universitat de Barcelona, fou deixebla de Lluís Pericot i de Joan Maluquer de Motes Entre el 1972 i el 1983 treballà com a investigadora del CSIC Fou catedràtica de la Universitat de Màlaga 1983, i catedràtica de prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona 1983-92 i de la Universitat Pompeu Fabra 1993-2018, on dirigí el Laboratori d’Arqueologia 1994-2024 Dirigí diversos projectes de recerca i excavacions arqueològiques, tant a l’àmbit peninsular com al Líban colònia fenícia de Chorreras Màlaga, 1974…
Xavier Dupré i Raventós

Xavier Dupré i Raventós
© Tusculum
Arqueologia
Arqueòleg.
Llicenciat el 1981 i doctorat el 1992 per la Universitat de Barcelona sota la direcció de Miquel Tarradell, publicà prop de 140 articles en revistes especialitzades, i collaborà en una seixantena de treballs collectius Dirigí nombroses excavacions, entre les quals les de l’amfiteatre i el circ romans de Tarragona i l’Arc de Berà en els projectes de conservació dels quals tingué una participació rellevant, i al jaciment de Túsculum Laci, a l’anomenada Villa di Tiberio Fou soci corresponent del Deutsches Archäologisches Institut de Berlín 1993, membre del consell directiu de l’Associazione…
Agustí Duran i Sanpere
Agustí Duran i Sanpere
© Fototeca.cat
Arqueologia
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Literatura catalana
Historiador, arxiver i arqueòleg.
Es llicencià en lletres a Barcelona 1908 i es doctorà en dret a Madrid Iniciat en el món de l’arxivística a Cervera el 1912, des d’aquest any collaborà en la constitució del Servei d’Investigacions Arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans Promogué l’excavació del poblat ibèric del tossal de les Tenalles, de Sidamon Segrià, i l’exploració de la Valltorta Maestrat, a més de constants campanyes a la Segarra i a Barcelona El 1917 s’incorporà a l’arxiu municipal de Barcelona i hi organitzà l’oficina d’investigacions i publicacions municipals, l’ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i…
, ,
Arqueologia 2017
Arqueologia
Introducció Any rere any, les excavacions arqueològiques ens proveeixen d’un degotall difícilment quantificable de troballes d’envergadura i rellevància desigual, fet pel qual la nostra riquesa arqueològica no para de créixer Aquestes troballes podran incorporar-se aviat al Geoportal del Patrimoni Cultural, una eina de creació recent que georeferencia més de 25000 monuments i 12000 jaciments arqueològics Prehistòria Imatge de les troballes fetes a la Cova Bonica Vallirana, on es van trobar materials que es creu que formen part d’un aixovar d’enterrament ceràmica cardial, un punxó d’os, una…
Arqueologia 2019
Arqueologia
Any rere any, les excavacions arqueològiques proveeixen d’un degoteig difícilment quantificable de troballes d’envergadura i rellevància desigual, fet pel qual la nostra riquesa arqueològica no para de créixer A més, el 2019 l’arqueologia catalana es va beneficiar d’un reviscolament de l’activitat arqueològica Es van registrar 1024 intervencions −quasi el doble de les de l’any 2013−, una xifra no gaire allunyada del rècord de 1262 assolit el 2008 Prehistòria Gravat paleolític sobre pedra on destaquen dues figures humanes © Parcs de Catalunya - UB A Catalunya, la campanya al poblat de la Draga…
Arqueologia 2018
Arqueologia
Introducció La nostra riquesa arqueològica no para de créixer perquè, any rere any, les excavacions arqueològiques proveeixen d’un degotall difícilment quantificable de troballes d’envergadura i rellevància desigual Algunes d’aquestes troballes procedeixen del saqueig illegal de jaciments i es posen a la venda a internet per això, la Unitat Central de Patrimoni Històric dels Mossos d’Esquadra va sollicitar una mesura pionera l’ordre d’allunyament per als infractors dels jaciments saquejats Prehistòria Excavació de la cova Freda de Collbató, al massís de Montserrat, durant la campanya del mes…
Arqueologia 2013
Arqueologia
Any rere any, les excavacions arqueològiques proveeixen un degotall difícilment quantificable de troballes d’envergadura i rellevància desiguals, fet pel qual la nostra riquesa arqueològica no para de créixer No obstant això, un any més, el patrimoni arqueològic mundial va minvar per les destruccions de jaciments i l’espoliació de museus a conseqüència de la guerra de Síria com ara la mesquita omeia d’Alep, del segle XI dC A banda d’això, es van reobrir antics debats gràcies a l’ús de noves tècniques, com ara les anàlisis d’ADN D’aquesta manera, el 2013, es va intentar resoldre el misteriós…
Arqueologia 2009
Arqueologia
Cada any, les excavacions arqueològiques forneixen un degotall difícilment quantificable de troballes d'envergadura i rellevància desigual A més a més, també hi ha peces antigues que són reexaminades Aquest any va estar marcat pel debat entorn del bust de la reina egípcia Nefertiti dinastia XVIII del Neues Museum de Berlín Segons Henri Stierlin, la peça fou realitzada el 1912 com a part d'un estudi sobre els pigments naturals emprats pels antics egipcis en les seves pintures Els responsables del museu, però, han adduït que el 1982 el bust fou sotmès a proves que van demostrar la seva…