Resultats de la cerca

Deuen el nom a la confusió amb els vasos osiríacs de Canop

Professor d’egiptologia a la Sorbona i director del Centre de Recherches Égyptologiques de la mateixa Universitat des del 1998, també ha estat director de l' Institut français d’archéologie orientale 1989-99 i d’ençà del 1990 dirigeix el Centre franco-égyptien d’étude des temples de Karnak Entre les seves publicacions destaquen Quatre stèles napatéennes au Musée du Caire 1981, La stèle triomphale de Pi‘ünkhy au Musée du Caire 1981, Les termes de la propagande royale égyptienne De la XIXè dynastie à la conquête d’Alexandre 1986, Histoire de l’Égypte ancienne 1988,…

Estigué al servei del virrei d’Egipte Muḥammad ‘Alī i, d’acord amb el cònsol anglès del Caire, es dedicà a recollir antiguitats egípcies, amb mètodes no científics i sovint molt discutibles Però aconseguí d’enviar a Europa, sobretot a la Gran Bretanya, unes colleccions molt abundoses que exerciren un paper important en la primeria de l’egiptologia

Professor a Göttingen 1868 i director de l’Escola d’Egiptologia del Caire 1870-79, fou nomenat bei i després paixà pel kediv Fundà 1863 la revista “Zeitschrift für ägyptische Sprache und Altertumskunde”, degana de les egiptològiques La seva obra, molt vasta, s’orientà preferentment cap els estudis demòtics Grammaire démotique , 1855 Dictionnaire hiéroglyphique et démotique 1867-82 i geogràfics Geographische Inschriften altägyptischer Denkmäler , 1857-60 Dictionnaire géographique de l’ancienne Egypte , 1879

Són de tres tipus egípcies, majoritàriament en escriptura jeroglífica protosinaítiques o paleosinaítiques, i nabatees Les egípcies , unes 406, s’estenen del ~2686 al 1148 aC i es trobaven a Magāra 45 texts i Serābīṭ al-Khādim 333, els dos jaciments de turqueses explorats pels faraons, bé que han aparegut també a Al-'Air 27 i a Wādī Nasb 1 Són, junt amb les de Wādī Hammamat al desert oriental egipci i Hatnub nomós XV de l’Alt Egipte, les més importants de les trobades a pedreres i mines Mentre que les de les dinasties III, IV i gran part de les de la V donen tan sols el nom del sobirà, a…

La gladiadora romana, conservada al Museu Arqueològic d'Hamburg Alemanya © Alfonso Mañas Any rere any, les excavacions arqueològiques proveeixen d’un degotall difícilment quantificable de troballes d’envergadura i rellevància desigual, fet pel qual la nostra riquesa arqueològica no para de créixer No obstant això, enguany, el patrimoni arqueològic mundial es va veure minvat per les destruccions de jaciments i l’espoliació de museus a conseqüència de la guerra a Síria o per la seriosa degradació que pateixen les restes arqueològiques a la Xina, on un cens del patrimoni cultural ha detectat la…

Any rere any, les excavacions arqueològiques proveeixen un degoteig difícilment quantificable de troballes d’envergadura i rellevància desigual, per la qual cosa la riquesa arqueològica no para de créixer És per això que al març la Generalitat de Catalunya va crear el Consell Nacional d’Arqueologia i Paleontologia i la Comissió de Recerca d’Arqueologia i Paleontologia, per a potenciar la coordinació en la presa de mesures de protecció, conservació, recerca i difusió del patrimoni arqueològic i paleontològic Prehistòria Es va descobrir una tomba neolítica femenina amb aixovar, de més de 6000…

Introducció Any rere any, les excavacions arqueològiques ens proveeixen d’un degotall difícilment quantificable de troballes d’envergadura i rellevància desigual, fet pel qual la nostra riquesa arqueològica no para de créixer Aquestes troballes podran incorporar-se aviat al Geoportal del Patrimoni Cultural, una eina de creació recent que georeferencia més de 25000 monuments i 12000 jaciments arqueològics Prehistòria Imatge de les troballes fetes a la Cova Bonica Vallirana, on es van trobar materials que es creu que formen part d’un aixovar d’enterrament ceràmica cardial, un punxó d’os, una…