Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
vas campaniforme
© Fototeca.cat
Arqueologia
Prehistòria
Tipus de ceràmica del final de l’Eneolític i de l’edat del bronze.
El nom prové del fet que aquesta ceràmica sovint té una forma que recorda vagament la d’una campana invertida, però n'és l’element més característic la decoració geomètrica, incisa, que hom pot trobar en peces que no tenen forma de campana Hom la troba en territoris molt extensos, des de la península Ibèrica fins a l’Europa central Bohèmia, Polònia, etc, també a Mallorca i, esporàdicament, a les illes de Sardenya i Sicília, i fins i tot al litoral de l’Àfrica del nord Marroc, Algèria Esdevé, doncs, un document excepcional que permet de relacionar cronològicament cultures de…
càlat
Arqueologia
Entre els grecs i els romans, cistella (i també recipient de metall o de ceràmica) de forma troncocònica, anomenada també barret de copa.
La ceràmica ibèrica generalitzà de manera extraordinària la producció d’aquest tipus de recipient entre els segles II-I aC Fabricat en el torn de terrissaire i cuit a alta temperatura en forns de cocció oxidant, s’emprava per al transport de les mercaderies mel, cera, etc que els ibers intercanviaven amb els comerciants romans
calze
© Musei Vaticani
Arqueologia
Vas, generalment proveït d’anses i de peu, fet de matèries diverses (argila, metall, vidre), sovint decorat o treballat, que apareix des d’època eneolítica a Sicília i a Grècia (on era anomenat Kýlix).
En època romana era generalment sense anses Fou adoptat per la litúrgia cristiana
cardial
Arqueologia
Dit de la ceràmica prehistòrica decorada amb impressions fetes damunt el fang encara tou, abans de coure, amb les vores de petxines com la Cardium edule
, procediment amb el qual es feien decoracions de motius diversos.
Hom l’ha anomenada també ceràmica montserratina , perquè als Països Catalans fou estudiada primerament a les coves de Montserrat Entra dins el grup de les ceràmiques impreses És típica de la primera fase neolítica a la Mediterrània occidental, que comença abans del 4000 aC
sigillata
Arqueologia
Nom donat als vasos de ceràmica característics de l’època romana (de la fi del s. I aC al s. V).
Fets en motlle i decorats exteriorment amb figures en relleu, amb una textura externa molt fina al tacte i d’aspecte brillant, aconseguida amb una mena de vernís, dins les modalitats del marrò vermell i que duen impresa la marca sigillum del ceramista La decoració externa, feta també en motlle o aplicada amb tampó, és d’origen oriental apareix ja a Mègara Fou la primera ceràmica signada amb el nom del ceramista o del taller i amb altres motius, com ara xifres, figures, etc La signatura, en capital quadrada i algun cop en cursiva, és inscrita al fons del vas, sovint repetida quatre vegades,…
Josep Barberà i Farràs
Arqueologia
Arqueòleg.
Excavà en diversos poblats ibèrics dels voltants de Barcelona i s’especialitzà en l’estudi de les importacions de ceràmica romana republicana de vernís negre, coneguda amb el nom de campaniana Entre les seves publicacions destaquen La cerámica barnizada de negro del poblado ilergete del Tossal de les Tenalles de Sidamunt Lérida 1965, La necrópolis ibérica de Cabrera de Mar 1970 i La Penya del Moro a Sant Just Desvern Barcelona 1975, en collaboració amb EMorral i ESanmartí
Guillem Rosselló i Bordoy
Arqueologia
Prehistòria
Prehistoriador i arqueòleg.
Estudià a les universitats de Barcelona i Madrid, i es llicencià en filologia semítica 1955 i història 1960 Director del Museu de Mallorca des del 1963, ha dut a terme una intensa tasca d’excavació i de publicació de materials arqueològics de Mallorca, centrada als períodes preromans i a l’islàmic Ha publicat El túmulo escalonado de Son Oms 1963, Excavaciones en Son Oms 1965, Excavaciones en Es Figueral de Son Real amb JCamps Coll, 1974, Excavaciones en el abrigo rocoso de Son Matge amb WWaldren, 1974, i treballs de síntesi, com Las navetas de Mallorca 1964, La cultura talaiótica en Mallorca…
Francesc Esteve i Gálvez
Arqueologia
Historiografia
Prehistòria
Prehistoriador i arqueòleg.
Professor d’història a l’institut d’ensenyament mitjà d’Amposta i després al de Castelló de la Plana, estudià la prehistòria de les comarques del nord del País Valencià i del Baix Ebre Sobre aquesta temàtica publicà els treballs Un poblado de la primera edad del hierro en la Plana de Castellón 1944, Cerámica de cuerdas en la Plana de Castellón 1955, Los sepulcros de la Joquera 1965, La cueva sepulcral del Calvari d’Amposta 1966, La necrópolis de El Bovalar 1966, El abrigo rupestre del Assud de Almazora y su yacimiento arqueológico 1969, La necrópolis ibérica de la Oriola, cerca de Amposta…
cílix
Arqueologia
Copa de ceràmica o metall utilitzada en el món grec antic, principalment per al consum del vi.
Es tracta d’una copa de recipient ample i baix, dotada de dues nanses horitzontals i un peu anular que es pot prolongar en una tija que eleva el recipient Pot anar decorada amb figures negres o roges
Josep de Martí i de Cardeñas
Arqueologia
Arqueòleg.
Ingressà a l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona el 1876 Reuní una important collecció de ceràmica i d’indumentària catalana antiga És autor d' Ideas sobre el arte para fomentar la afición al mismo en Barcelona 1871 i El arte en la sociedad 1887