Resultats de la cerca

Ordenat de sacerdot 1833, es traslladà a Roma, de primer com a capellà del cementiri teutònic, i més tard adscrit al Collegi Prelatici dels Protonotaris Apostòlics, del qual esdevingué degà Dedicat gairebé completament a l’estudi de l’arqueologia cristiana, hi projectà la seva considerable erudició litúrgica i contribuí a mantenir-la sobre bases científiques, com a Prinzipienfragen der christlichen Archäologie ‘Fonaments de l’arqueologia cristiana’, 1890, i a prestigiar-la tot illustrant-ne amb agudesa els monuments, com a Die Malerein der Katakomben Roms ‘Les…

Es formà al seminari de Vic en contacte amb J Gudiol i Cunill Ordenat de sacerdot el 1926, estudià a Roma al Pontificio Istituto di Archeologia Cristiana 1926-30, on es doctorà amb la tesi Il titolo di San Clemente in Roma Tornà a Vic i fou nomenat conservador adjunt efectiu des del 1931 del Museu Episcopal i arxiver municipal de la ciutat El 1936 passà a Roma, on exercí 1937-41 la càtedra d’arquitectura cristiana a l’Istituto di Archeologia Cristiana Novament a Vic 1941, adjuntà als seus càrrecs anteriors el de professor del seminari, i des del 1944,…

En època romana era generalment sense anses Fou adoptat per la litúrgia cristiana

Pot ésser classificat dins el corrent francès vuitcentista favorable a la reconstrucció ideal dels monuments medievals Restaurador de les catedrals de Conca i Burgos, escriví, entre altres obres, Historia de la arquitectura cristiana española en la edad media 1908-09 i Arquitectura civil española de los siglos I al XVIII 1922

Adoptada pels cristians coptes, és coneguda per crossa o creu de Sant Antoni Els primers exegetes hi volgueren veure el signe amb què eren marcats al front els escollits de l' Apocalipsi i, com a símbol de la creu cristiana, fou representat ja a les catacumbes, sobreposat a l’anyell Té també sovint la forma de tau, sobretot a l’Orient, el bàcul episcopal

Format a la Universitat de València, on es doctorà el 1994, és un destacat especialista en arqueologia urbana Des del 1981 ha estat arqueòleg de l’ajuntament de València, la Secció d’Arqueologia del qual dirigeix des del 2003 De les seves nombroses publicacions, cal esmentar La fundació de València 1998, Las termas romanas de l’Almoina 1999, L’Almoina el nacimiento de la Valencia cristiana 1999, L’Almoina de la fundación a los orígenes del cristianismo 1999, Los orígenes del cristianismo en Valencia y su entorno 2000, Valencia y las primeras ciudades romanas de Hispania 2002

Aquest tema és un dels més antics i freqüents en la iconografia cristiana Crist hi apareix normalment dret, amb una ovella a les espatlles així a les catacumbes de Priscilla segle III, en diversos mosaics, com el d’Aquileia segle IV, en molts baixos relleus de sarcòfags paleocristians, en una cèlebre estàtua conservada als Museus Vaticans atribuïda al segle III Plàsticament, aquestes representacions depenen també del tipus del criòfor grec clàssic En canvi, el Bon Pastor dels mosaics del mausoleu de Galla Placídia, a Ravenna segle V, assegut i voltat d’ovelles, reprèn elements del tema d’Orfeu

Llicenciat en teologia, a Tarragona, i en arqueologia a Roma Professor a Barcelona i a Salamanca Autor de les monografies marianes El santuario del Hort 1940, La basílica de la Merced i La Virgen del Vinyet 1941, dels llibres Iconografía de los santos 1950 —molt consultat—, Los primeros cristianos 1955 i Simbología cristiana 1958 i del capítol de l’art paleocristià de L’art català 1955 Ja abans del concili II del Vaticà promogué la dignitat de l’art litúrgic i de l’art nou a les esglésies Normas eclesiásticas sobre arte clásico , 1940 El arte religioso actual en Cataluña , 1952…

Doctor en història 1987 i llicenciat en filologia clàssica 1983 per la Universitat de Barcelona, de la qual és professor 1983 i catedràtic 2010 d'història antiga Ha creat i desenvolupat línies de recerca centrades, sobretot, en l'estudi dels polièdrics fenòmens religiosos i sociopolítics esdevinguts durant els segles que connecten el món antic amb el medieval, dedicant una atenció particular als testimonis patrístics i canònics Fundador 1996 i director del Grup de Recerques en Antiguitat Tardana GRAT, format per un equip interdisciplinari i amb projectes internacionals, és també membre de…