Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Salomon Reinach
Arqueologia
Lingüística i sociolingüística
Arqueòleg i filòleg francès.
De família jueva alemanya ennoblida pel rei de Prússia i establerta a París a mitjan s XIX, fou professor de l’Escola del Louvre i de l’Escola Francesa d’Atenes i direc- tor del Museu d’Antiguitats de Saint-Germain-en-Laye És autor de nombrosos treballs erudits i de dues famoses obres de divulgació Apollo, histoire générale des arts plastiques 1904 i Orpheus, histoire générale des religions 1909
Antonio García y Bellido
Arqueologia
Arqueòleg, catedràtic a la Universitat de Madrid i director de l’Instituto de Arqueología Rodrigo Caro de Madrid.
Estudià les colonitzacions Fenicios y carthagineses en Occidente , 1942 Hispania graeca , 1948 i l’art i l’arqueologia ibèrics La Dama de Elche , 1943 La arquitectura entre los iberos , 1945 i altres treballs, on defensà una cronologia molt baixa de la cultura ibèrica, avui poc seguida Posteriorment es dedicà sobretot a l’època romana a la península Ibèrica Esculturas romanas de España y Portugal , 1949 Arte romano , 1955 i féu edicions de divulgació de les fonts escrites, com España y los españoles hace dos mil años según la Geografía de Strabón 1945 i La Península Ibérica en…
Joaquín Ruiz de Arbulo y Bayona

Joaquín Ruiz de Arbulo y Bayona
Arqueologia
Arqueòleg navarrès.
Es formà a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de J Maluquer de Motes i de M Tarradell i on es doctorà el 1985 Professor de la Universitat de Lleida 1986-2009, és catedràtic d’arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili des del 2010 i investigador de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica Expert en arqueologia urbana i en divulgació del patrimoni, ha estudiat el món grec i romà a Catalunya a les ciutats d’Empúries i Tàrraco, i també la influència del món clàssic en la cultura ibèrica Ha publicat, amb altres autors, Ampurias romana Historia, arquitectura y…
Joaquim Matilló i Vila

Joaquim Matilló i Vila
Arxiu familiar
Arqueologia
Cristianisme
Eclesiàstic i arquèoleg.
Ingressà a la congregació religiosa dels Germans de les Escoles Cristianes i es formà en el noviciat de Premià de Mar, on es es feia una preparació especial per als missioners El 1930 fou destinat a Colòmbia, on estudià antropologia i arqueologia a la Universidad del Atlántico, a Barranquilla, i, més tard, es dedicà a l’ensenyament Posteriorment, se'n anà a Panamà, i més tard a Nicaragua, on s’establí Com a especialista en art rupestre, cal remarcar les seves exploracions a Sierra Nevada de Santa Marta, a Colòmbia, i a les serralades de Managua a l’illa d’Ometepe, a Chontales, a Estelí i a…
Josep Padró i Parcerisa

Josep Padró i Parcerisa
© Universitat de Barcelona
Arqueologia
Egiptòleg, arqueòleg i historiador.
Estudià a Barcelona, París i Montpeller, i es doctorà a la Universitat Autònoma de Barcelona UAB l’any 1975 La seva tesi es publicà a Leiden amb el títol Egyptian-type Documents from the Mediterranean Littoral of the Iberian Peninsula before the Roman Conquest 1980-85 Professor universitari a la UAB, Madrid i Tarragona i posteriorment a les universitats de Barcelona i de Lisboa, ha estat l’introductor de l’egiptologia a la universitat catalana Catedràtic d’història antiga de la Universitat de Barcelona 2003 i des del 2010 catedràtic emèrit, des del 1974 organitza i publica els Colloquis…
Frederic-Pau Verrié i Faget
Art
Arqueologia
Historiografia catalana
Literatura catalana
Política
Historiador de l’art, arqueòleg, editor i polític.
Format a l’Escola Massana de Barcelona, el 1937 començà estudis d’història a la Universitat Autònoma, que interrompé en incorporar-se a l’exèrcit republicà Ferit al front, en acabar la guerra fou traslladat a l’Hospital Militar de Saragossa en règim de confinament, del qual sortí per fer el servei militar Llicenciat en història el 1943, fou deixeble d’Antoni Duran i Sanpere Aquest mateix any fundà el Partit Treballista Català, integrat el 1947 al Moviment Socialista de Catalunya MSC Arxiver a l’Institut Municipal d’Història el 1946, fou cofundador de la revista Ariel 1946-51, destacada…
, ,
arqueologia
Tomba de l’emperador Qin Shi Huangdi a Xi'an (221-206 aC) envoltada d’un exèrcit de soldats de terracota, el descobriment del qual, l’any 1974, constituí un dels més importants de tota la història de
© B. Llebaria
Arqueologia
Mètode per a elaborar història.
Utilitza com a documents qualsevol mena de vestigis materials que han deixat els homes llocs d’habitatge i d’enterrament, manifestacions artístiques, eines i instruments, deixalles de menjar, fortificacions i armes, restes de camps conreats, de camins, etc L’arqueòleg és, doncs, un historiador que no es basa, com és habitual, en documents escrits, o bé perquè no existien cas de la prehistòria o bé perquè són considerats insuficients, com passa a les èpoques de la història antiga A partir de l’edat mitjana, el mètode arqueològic té més poca aplicació i ja no és utilitzat per a la història…