Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
excavació
Vista general de les excavacions de l’antic barri de la Ribera, a Barcelona
© Fototeca.cat
Arqueologia
Tècnica d’exploració sistemàtica del subsol per a l’exhumació d’objectes o monuments arqueològics.
Fins a les acaballes del segle XIX, les excavacions arqueològiques responien solament a l’afany d’aconseguir peces per a nodrir les colleccions d’art de la majoria dels museus Actualment hom es preocupa més de la reconstrucció del passat històric així, les excavacions modernes procuren un rigor en la determinació i l’estudi de les estratigrafies i de la dispersió dels materials Als Països Catalans hom en pot considerar com a precedents llunyans la recollida d’objectes arqueològics sorgits fent obres diverses, com passà a Dénia al segle XVI o a València al XVII Durant el XVIII,…
arqueologia subaquàtica
Arqueologia
Disciplina històrica que empra un conjunt de tècniques adaptades a l’excavació de jaciments submergits.
Desenvolupada els darrers decennis, estudia tot tipus de restes del passat humà en entorns lacustres, fluvials o marins, com són estructures portuàries, ciutats o embarcacions enfonsades Existeix l’especialitat d’ arqueologia submarina , que queda restringida a l'estudi de les restes arqueològiques trobades al mar
Joan Santacana i Mestre
Arqueologia
Arqueòleg i museòleg.
Deixeble de Joan Maluquer de Motes i de Miquel Tarradell, es llicencià en geografia i història a la Universitat de Barcelona 1973 Doctorat en pedagogia per la Universitat de Valladolid 1994, és professor de didàctica de les ciències socials a la Facultat de Formació del Professorat de la UB Anteriorment, fou catedràtic d’ensenyament secundari i cap adjunt d’ensenyaments secundaris i professionals dels Serveis Territorials d’Ensenyament de Barcelona Ha dut a terme nombrosos treballs d’excavació, entre d’altres a la cova del Garrofet Alt Camp, al jaciment protohistòric de la Mussara Baix Camp,…
Sabatino Moscati
Arqueologia
Arqueòleg italià.
Especialitzat en l’estudi del món fenici i púnic, fou professor de la Universitat de Roma i president de l’Istituto per la Civiltà fenicia e punica Desenvolupà diferents treballs d’excavació, particularment a Mozia Sicília i a Monte Sirai Sardenya Entre les seves publicacions destaquen I Fenici e Cartagine 1972, Il mondo dei Fenici 1979, Cartaginesi 1982, L’enigma dei Fenici 1982 i Italia punica 1986
José María Maña de Ángulo
Arqueologia
Arqueòleg.
Fou director del Museu Arqueològic d’Eivissa 1944-64 Continuà l’excavació d’alguns jaciments púnics l’illa Plana, el puig des Molins, i publicà diversos treballs sobre l’Eivissa de l’època cartaginesa i sobre Formentera Las figuras acampanadas de la Cueva des Cuyram 1947, Huevos de avestruz cartagineses con decoración pintada o grabada 1948, Sobre tipología de las ánforas púnicas 1951, Notas arqueológicas sobre Formentera 1956
Miquel Oliva i Prat
Arqueologia
Arqueòleg.
Vinculat des de molt jove al Museu Arqueològic de Girona, n'esdevingué director també ho fou del Servei d’Excavacions de la diputació i del de Monuments Durant els darrers vint anys de la seva vida treballà molt activament a les comarques gironines dirigint excavacions i la restauració i consolidació de monuments cal destacar l’excavació d' Ullastret d’Ullastret Publicà nombrosos articles, especialment a les sèries de l’Instituto de Estudios Gerundenses i a la Revista de Gerona
Víctor Guerrero Ayuso
Arqueologia
Arqueòleg i prehistoriador extremeny.
Professor de prehistòria de la Universitat de les Illes Balears Ha treballat principalment sobre la protohistòria de Mallorca i la colonització púnica en aquesta illa, on ha dirigit els treballs d’excavació a les factories ebusitanes de Na Guardis i Es Trenc i als derelictes de Cabrera III i V Entre els seus treballs destaquen Navíos y navegantes en las rutas de Baleares durante la prehistoria 1994, La colonización púnica en Mallorca 1997 i El pensamiento científico en la investigación prehistórica balear 1997
Lorenzo Abad Casal
Arqueologia
Arqueòleg andalús.
Ha estat professor adjunt de la Universitat de Còrdova del 1978 al 1979, any en què es traslladà a la Universitat d’Alacant, on és catedràtic d’arqueologia des del 1981 Ha treballat en diferents aspectes de l’arqueologia romana pintura, escultura, arquitectura i ibèrica, incloent l’excavació del poblat d’El Oral San Fulgencio Entre les seves publicacions cal destacar La pintura romana en España 1982 i El poblado ibérico de El Oral 1993, fet en collaboració amb Feliciana Sala
Josep Belda i Domínguez
Arqueologia
Arqueòleg.
Essent rector de la Torre de les Maçanes Alacantí excavà la cova de la Barsella i en publicà el resultat Traslladat a Alacant, s’encarregà dels treballs d’excavació de l’Albufereta i del Tossal de Manises Després del 1939 fou nomenat director del Museu Arqueològic d’Alacant, aleshores en formació, que ell augmentà amb la seva collecció i amb excavacions a la Cova Ampla del Montgó, a la Serra Grossa d’Alacant, a la villa romana de la Torre de la Vila Joiosa i altres, de les quals publicà notes informatives