Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Eugène Albertini
Arqueologia
Historiografia
Historiador i arqueòleg francès.
Professor al Collège de France 1932 Estudià les escultures romanes de la Tarraconense i publicà, entre altres treballs, les inscripcions romanes d’Algèria És conegut amb el nom de Tauletes Albertini un grup notable de documents sobre fusta, d’època vàndala de la fi del segle V, descobertes a Tebessa Algèria
esmeralda
Etnologia
Arqueologia
Individu d’un poble amerindi de l’Equador, actualment desaparegut, que a l’època precolombina creà una interessant cultura.
Els esmeraldes estaven establerts a la costa, entre el riu Esmeraldas i la badia de Manta Les actuals investigacions arqueològiques han descobert nombroses restes de temples turons artificials que devien tenir un temple de fusta al cim i, especialment, peces de ceràmica d’influència andina i mesoamericana D’entre aquestes peces, són remarcables les figuretes de terra cuita, que representen divinitats, i homes i dones que fan ofrenes als déus Gràcies a aquestes figuretes hom sap que els esmeraldes practicaven la deformació del crani, portaven moltes joies i, bé que anaven…
serapeu

Entrada al serapeu de Sakkara
LorisRomito
Arqueologia
Necròpolis d’Apis, a Egipte.
El més cèlebre és el que es troba al jaciment arqueològic de Sakkara, excavat per A Mariette 1850-51 Comprèn fonamentalment la necròpoli del brau Apis, emanació de Ptah A partir de la institucionalització de Serapis com a déu de l’estat ptolemaic, fou conegut amb el nom de serapeu σεραπεῖον La necròpolis consta d’unes petites catacumbes , en ús des del 1275 fins al 644 aC hom hi trobà vint-i-vuit restes d’Apis dipositades en sarcòfags de fusta, i d’unes grans catacumbes , emprades del 613 al 30 aC En llur interior hi havia vint-i-quatre sarcòfags monolítics d’unes 69 tones de pes…
sarcòfag
Sarcòfag dels esposos de Tarquínia, ciutat de l’antiga Etrúria
© Corel Professional Photos
Art
Arqueologia
Arca sepulcral feta per contenir un cadàver i utilitzada en íntima relació amb el culte dels morts i amb els ritus funeraris de la inhumació.
En el curs de la història de les civilitzacions hom ha fabricat sarcòfags amb moltes menes de material, amb formes diverses i amb un variadíssim registre de decoracions, expressives de les creences sobre la mort de les cultures que les produïen Hom en troba vestigis en època prehistòrica, primer amb l’ús de troncs d’arbre excavats, d’estores trenades i peces d’argila, i més tard amb el de caixes de fusta o de pedra, les quals eren ja comunes a l’Egipte antic des de les primeres dinasties Els sarcòfags egipcis tenien forma prismàtica rectangular, amb la tapa i les altres cares exteriors llises…
Museu Diocesà de Barcelona
Museu
Arqueologia
Museologia
Museu d’art i arqueològic de Barcelona que depèn de l’arquebisbat de Barcelona.
Fundat l’any 1916 com a Museu Arqueològic Diocesà de Barcelona a iniciativa del bisbe Enric Reig , tingué els precedents en la creació dels museus diocesans de Vic , Lleida i Solsona i la celebració del Primer Congrés d’Art Cristià de Catalunya 1913 Fins a la seva mort 1976 en fou el primer director Manuel Trens , i el primer emplaçament fou la planta baixa del seminari conciliar Durant la Guerra Civil Espanyola fou saquejat i algunes de les peces destruïdes, entre les quals cal esmentar el retaule de Sant Silvestre de Sant Sebastià de Montmajor Reobert el 1960, recuperà part de les obres…
Museu Episcopal de Vic
Sala d’escultura gòtica de l'antiga seu del Museu Episcopal de Vic
© Fototeca.cat
Museu
Arqueologia
Museu de Vic, creat gràcies al bisbe Josep Morgades, que l’inaugurà el 1891, després d’agrupar els esforços del Cercle Literari (1877) i de l’Agrupació Arqueològica (1882), originats en l’Exposició Arqueològica del 1868.
Origen i evolució Aquesta institució cultural, la més antiga de la ciutat de Vic i una de les més interessants del país quant a les colleccions d’art romànic i gòtic, fou inaugurada el juliol de 1891 pel bisbe Josep Morgades, que aleshores regia la diòcesi vigatana Ara bé, l’aspiració de crear un museu partia de més de vint anys abans El 1867, amb motiu de l’Exposició Retrospectiva que es va fer a Barcelona, ja arrelà a Vic la idea d’organitzar una exposició semblant amb peces i objectes artístics i arqueològics que es trobaven a la mateixa ciutat i en altres llocs de l’entorn Per aquesta raó…
Arqueologia 2013
Arqueologia
Any rere any, les excavacions arqueològiques proveeixen un degotall difícilment quantificable de troballes d’envergadura i rellevància desiguals, fet pel qual la nostra riquesa arqueològica no para de créixer No obstant això, un any més, el patrimoni arqueològic mundial va minvar per les destruccions de jaciments i l’espoliació de museus a conseqüència de la guerra de Síria com ara la mesquita omeia d’Alep, del segle XI dC A banda d’això, es van reobrir antics debats gràcies a l’ús de noves tècniques, com ara les anàlisis d’ADN D’aquesta manera, el 2013, es va intentar resoldre el misteriós…
Arqueologia 2019
Arqueologia
Any rere any, les excavacions arqueològiques proveeixen d’un degoteig difícilment quantificable de troballes d’envergadura i rellevància desigual, fet pel qual la nostra riquesa arqueològica no para de créixer A més, el 2019 l’arqueologia catalana es va beneficiar d’un reviscolament de l’activitat arqueològica Es van registrar 1024 intervencions −quasi el doble de les de l’any 2013−, una xifra no gaire allunyada del rècord de 1262 assolit el 2008 Prehistòria Gravat paleolític sobre pedra on destaquen dues figures humanes © Parcs de Catalunya - UB A Catalunya, la campanya al poblat de la Draga…
Arqueologia 2012
Arqueologia
La gladiadora romana, conservada al Museu Arqueològic d'Hamburg Alemanya © Alfonso Mañas Any rere any, les excavacions arqueològiques proveeixen d’un degotall difícilment quantificable de troballes d’envergadura i rellevància desigual, fet pel qual la nostra riquesa arqueològica no para de créixer No obstant això, enguany, el patrimoni arqueològic mundial es va veure minvat per les destruccions de jaciments i l’espoliació de museus a conseqüència de la guerra a Síria o per la seriosa degradació que pateixen les restes arqueològiques a la Xina, on un cens del patrimoni cultural ha detectat la…
Arqueologia 2014
Arqueologia
A la cova de Mollet III a Serinyà, Pla de l’Estany s’han descobert restes òssies de l’ "Homo sapiens més antic de Catalunya © Joaquim Soler / Ajuntament de Banyoles Any rere any, les excavacions arqueològiques proveeixen d’un degotall difícilment quantificable de troballes d’envergadura i rellevància desiguals, fet pel qual la nostra riquesa arqueològica no para de créixer Prehistòria Als Països Catalans es van fer descobriments que milloren el nostre coneixement de la prehistòria peninsular Les campanyes a la cova de Mollet III Serinyà, Pla de l’Estany van treure a la llum restes òssies de l…